Les amistats perilloses del rei emèrit al món àrab

Joan Carles I manté uns vincles molt estrets amb la monarquia saudita

La qüestió sobre l’origen de les bones relacions entre Espanya i els països àrabs s’assembla a la de l’ou i la gallina. ¿Joan Carles I es va aprofitar de les connexions establertes abans entre els governs o és l’Estat qui ha tret suc dels vincles personals del rei emèrit amb els monarques àrabs? Probablement les dues coses són certes. En tot cas, no hi ha cap dubte que l’amistat de Joan Carles I amb diverses famílies reials àrabs ha sigut una inesgotable font de riqueses, però també de maldecaps.

Marginat per Occident després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va buscar la manera de sortir de l’aïllament cultivant les relacions amb els països àrabs, més enllà dels del Magrib, amb els quals Espanya manté vincles històrics, amb diversos episodis colonials. El suport d’aquests països va ser clau per a l’accés d’Espanya a l’ONU el 1955, i també explica que fos l’últim estat occidental a reconèixer Israel, l’any 1986.

Aprofitant aquest llegat, JoanCarles I va teixir lligams amb els dirigents àrabs un cop va esdevenir cap d’estat. “Les relacions són estretes sobretot amb les monarquies àrabs, totes molt conservadores, més que no pas amb les repúbliques. Sobretot amb les del golf Pèrsic, però també amb la de Jordània i la del Marroc”, explica una alta diplomàtica espanyola que ha treballat al món àrab.

Per als monarques àrabs, acostar-se a Espanya era una manera més de cultivar les relacions amb el totpoderós Occident. A més, també hi ha una dimensió romàntica, ja que la idea d’un Al-Àndalus idíl·lic ocupa un espai privilegiat en l’imaginari col·lectiu àrab. Al rei emèrit, bon vivant i enamorat del luxe, aquestes relacions li proporcionaven tot tipus de prebendes, i no només les comissions il·legals fruit de les mediacions en suculents contractes públics. L’ex cap d’estat ha rebut obsequis caríssims, com el Ferrari que li va regalar el xeic de Dubai el 2011, o el cèlebre iot Fortuna, gentilesa del rei Fahd saudita, a més de l’assistència a la llotja d’honor en esdeveniments com curses de Fórmula 1. De fet, segons va informar l’ Abc, l’emèrit hauria tret rèdit altra vegada d’aquesta amistat per instal·lar-se ara en un hotel de superluxe a Abu Dhabi.

De totes les famílies reials de la regió, la que ha mantingut una relació més íntima amb la Zarzuela és la saudita. Segons recull El Confidencial citant una font anònima, l’actual home fort del règim, Mohamed bin Salman, hauria assegurat en la seva visita a Madrid l’any 2018 que Joan Carles I era l’únic estranger que tenia a l’agenda el número de telèfon del seu pare, el rei Salman.

Els lligams entre les dues monarquies es van enfortir arran de la crisi del petroli dels anys setanta, quan el govern espanyol va sol·licitar al jove monarca que intercedís per obtenir petroli saudita a un preu subvencionat. Els anys següents el rei va rebre una comissió per cada petrolier saudita que atracava en un port espanyol, cosa sabuda per l’executiu i bona part de la classe política, que va optar per fer els ulls grossos. Després vindrien les fastuoses visites a Marbella dels reis Fahd i Abdal·lah, a les quals posaria fi l’actual rei Salman.

Fins i tot després de la seva abdicació, Joan Carles I ha continuat mantenint una relació íntima amb els monarques àrabs, o amb prínceps com el saudita Walid bin Talal, un emprenedor i l’home més ric del món àrab. L’any passat mateix, el rei Al-Khalifa de Bahrain va desplaçar-se a Madrid només per visitar JoanCarles I després d’una operació.

Felip VI se’n distancia

Tanmateix, amb Felip VI al capdavant, la casa reial s’ha distanciat del món àrab. “Per començar, Felip viatja poc. És diferent del seu pare, té una agenda pròpia. Amb prou feines ha fet alguna visita al Golf. En canvi, sí que ha visitat dues vegades Tunísia, l’únic país on ha triomfat la transició democràtica”, sosté la diplomàtica espanyola. Un investigador en relacions internacionals ha qualificat aquest refredament amb les monarquies àrabs de procés de “sanejament”. No en va, cal tenir present que el malaurat viatge a Botswana del rei emèrit el va finançar el rei saudita Abdal·lah.

Amb el Marroc, el distanciament és anterior i té l’origen en l’accés al tron de Mohamed VI, l’any 1999. Durant la crisi de Perejil el president Aznar no va permetre cap gestió per part de Joan Carles I, com explica Ignacio Cembrero al llibre Vecinos alejados (Galaxia Gutenberg). Ni el rei emèrit ni Felip VI defineixen Mohamed VI com a “germà”, tal com passava amb el seu pare, Hassan II. “L’actitud de Mohamed VI no ajuda gens. Però no només amb Espanya. Té un llarg historial d’estirabots, amb líders com Erdogan o Merkel inclosos”, assegura l’investigador.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF