AMÈRICA
Internacional 13/06/2019

Els alumnes de l’institut més elitista de Xile fan front al govern

Es revolten contra una nova llei de sancions als estudiants

Meritxell Freixas
3 min
Els alumnes de l’institut més elitista de Xile fan front al govern

Santiago de XileCadires apilades a les portes, estudiants tancats a l’interior del recinte i una gran pancarta col·locada a l’entrada: “Els estudiants es mobilitzen per trencar les gàbies que ens criminalitzen”. Així es despertava dilluns l’Institut Nacional (IN) de Santiago de Xile, un dels centres públics d’educació secundària coneguts com a “emblemàtics” per la seva tradició històrica, prestigi i reputació acadèmica. Destinat exclusivament a nois, aquest centre on han estudiat diversos presidents, ministres, polítics i intel·lectuals de Xile s’ha convertit en l’epicentre del malestar del moviment estudiantil del país contra les polítiques educatives del govern de Sebastián Piñera.

L’ocupació de l’IN va durar poc més de 24 hores. Dimarts al vespre un contingent policial va desallotjar l’edifici -que ja estava buit- per ordre de l’autoritat regional i a petició de l’alcalde. Però, tot i que els joves han sortit de l’edifici, els 4.200 alumnes que hi estudien no reprendran les classes. El centre està paralitzat des de fa dos mesos i mig per les protestes dels estudiants, que reclamen millors infraestructures i més inversió en educació pública, un dels grans debats de fons del conflicte.

L’altra exigència sense condicions és la derogació de la polèmica llei coneguda amb el nom d’Aula Segura. La normativa es va aprovar el desembre passat a proposta de l’executiu per endurir les sancions als centres educatius i donar més potestat als directors per expulsar definitivament els estudiants que cometin actes de violència.

El 2018 es van registrar 267 denúncies de professors agredits per alumnes o progenitors d’alumnes, un 62% més que el 2014. La xifra s’enfila fins a més de 600 si es fa el recompte a la inversa -atacs de docents a joves- i arriba a més del doble en els casos de violència psicològica.

Augment de la repressió

Aula Segura va ser proposada pel ministeri d’Educació arran de diversos incidents violents en diferents instituts de la capital xilena que van tenir lloc durant el 2018 i van generar una forta controvèrsia. Des de les organitzacions d’alumnes al·leguen que sempre han condemnat les actituds violentes i el moviment estudiantil sospita que els violents que s’amaguen sota les caputxes no són estudiants.

La nova llei tampoc va agradar a experts i associacions educatives, que consideren que els directors ja tenen aquesta atribució i que és una resposta “pobra, punitiva i que no va al fons del problema: la convivència escolar i la violència”, en paraules del president del Col·legi de Professors, Mario Aguilar.

Els docents han donat suport a les demandes dels estudiants durant la vaga que sostenen des de fa més de 10 dies per reclamar millores laborals. També associacions de pares, treballadors de l’àmbit educatiu i federacions universitàries han donat suport als joves a través de la Xarxa contra la Repressió als Estudiants, creada fa tot just unes setmanes davant la gravetat i excepcionalitat de la situació.

Els últims mesos, pràctiques com l’escorcoll de motxilles, el control d’identitat dels estudiants o fins i tot la presència de policies a l’entrada dels recintes educatius s’han convertit en habituals. “Els instituts ja no serveixen per protegir els estudiants perquè els policies estan entrant a les aules i fins i tot han arribat a llançar-hi bombes lacrimògenes”, denuncia Magally Ávila, membre del Fòrum pel Dret a l’Educació Pública i part de la Xarxa contra la Repressió. “Per al govern i la policia els estudiants són una amenaça, sempre sospitosos, però hem vist com els col·loquen còctels Molotov dins les motxilles per detenir-los”, critica Ávila.

L’estira-i-arronsa entre dirigents institucionals, polítics i estudiants no afluixa. Per als pròxims dies s’han convocat manifestacions i protestes, i el moviment estudiantil -tot i sentir-se criminalitzat- és dels més grans i forts del país. Els joves demanen diàleg, però per ara el govern prefereix la mà dura abans que asseure’s a negociar.

stats