El primer alcalde negre de Bèlgica rep una carta amenaçadora amb excrements i pols blanca

Brussel·lesL'Ajuntament de Ganshoren, una municipalitat de la regió de Brussel·les, s'ha posat aquest dimarts en quarantena per una carta racista i amb amenaces que han enviat a l'alcalde d'aquesta municipalitat, Pierre Kompany. En la carta, que ell mateix ha publicat a Twitter, s'hi pot llegir: "Aquest és l'últim dia de la teva vida, però abans llepa aquesta merda". Kompany, que és el pare del conegut exfutbolista del Manchester City Vincent Kompany, també és el primer alcalde negre de Bèlgica, i ja ha anunciat a través d'aquesta xarxa social que ha presentat una denúncia davant la fiscalia belga i ha encoratjat la població a practicar la convivència i la tolerància.

Segons ha explicat el portaveu de l'alcalde a la premsa belga, aquesta és la primera vegada que rep aquesta mena d'amenaces des que va arribar al càrrec el 2018, quan es va convertir en el primer alcalde negre de Bèlgica, un país que encara no ha fet net del seu passat colonial al Congo, com denuncien col·lectius afrobelgues o un grup d'experts de les Nacions Unides. Com es pot veure en la fotografia que ha penjat Kompany, la carta està untada amb excrements i conté una fotografia del seu rostre amb una ferida de bala dibuixada al front, a més del missatge amenaçador.

Com que també contenia pols blanca, l'Ajuntament s'ha posat en quarantena i s'han pres totes les mesures de seguretat necessàries, que s'han fet notar perquè l'edifici d'aquesta administració està a prop d'una de les carreteres més transitades de Brussel·les, circumstància que ha provocat problemes de circulació.

Kompany va arribar a Bèlgica des del Congo el 1975 en condició de refugiat, després d'haver estat detingut i enviat a la força al servei militar. El motiu va ser una protesta, durant la seva època com a estudiant d'enginyeria, contra les polítiques del líder del país a principis dels setanta. En una entrevista al diari The Guardian va explicar que ell i altres detinguts van ser maltractats pels militars del país. Gràcies al futbol, però, va aconseguir que un metge de la universitat li firmés un certificat per poder ser enviat a Bèlgica, on va demanar asil com a refugiat, cosa que no va aconseguir fins al 1982. Per acabar els estudis d'enginyeria mecànica a Bèlgica va treballar com a taxista. En política, després d'haver començat al partit socialista va acabar formant part del Centre Democràtic Humanista, partit amb el qual s'ha convertit en el primer alcalde negre de Bèlgica.