CRISI A LES CIUTATS

Londres, Nova York, París: així afecta la pandèmia el centre de les ciutats

QUIM ARANDA, NÚRIA FERRAGUTCASAS, ALÍCIA SANS

Londres

El West End i la City, la quinta essència de l’apocalipsi

Un famós establiment de formatges de Covent Garden pot explicar l’impacte del covid-19 al centre de Londres. O els teatres del West End, o els gratacels de la City, o les botigues de moda d’Oxford Street, tots escenaris d’un film apocalíptic.

“A Neal’s Yard Dairy hem passat de vendre 275 quilos de formatge a la setmana abans del primer confinament a 90 durant aquest agost”, diu David Lockwood, responsable de la botiga. Majoritàriament, la clientela sortia de les més de 120.000 persones que visitaven la zona al dia. Una xifra que ara no arriba a les 25.000, segons dades de Transport for London. El popular mercat, un dels grans centres turístics de la capital britànica, com Trafalgar Square, Whitehall, l’abadia de Westminster o el palau de Buckingham, on la guàrdia reial continua fent el relleu tradicional però sense gent que s’ho miri, és la quinta essència de la sacsejada que la pandèmia ha causat en un centre urbà que és, sobretot, una àrea de serveis amb, bàsicament, només població flotant.

La City de Londres és el cas paradigmàtic. Els 21 gratacels de més de 150 metres d’alçada i els 17 en construcció, més tot l’entramat d’oficines i serveis de la famosa milla quadrada, aplegaven diàriament, de dilluns a divendres, abans del covid-19, 300.000 persones. Hi anaven a treballar. Però només n’hi resideixen 10.000. Els edificis i els negocis que ocupaven empleats de coll blanc que ara teletreballen són espais fantasmes. Amb sort, en un futur, recuperaran l’activitat. En cas contrari, la ironia és que els grans símbols del capitalisme financer poden acabar sent ateneus gegants d’okupes.

El West End i tots els bars i restaurants que alimentaven els habituals de teatrelàndia, el 45% turistes, són uns altres dels grans perdedors de la crisi sanitària. El 2019 hi van passar 15,3 milions d’espectadors. Des del març, tots els teatres estan tancats. Els primers a reobrir ho haurien de fer el 22 d’aquest mes. Però l’augment de les infeccions les últimes dues setmanes amenaça l’aixecament dels telons. El resultat és una ciutat de llums apagades, fantasma de dia i també de nit.

Sense turistes i amb els londinencs que han abandonat el centre, ara la vida és als barris.

Nova York

Tornar a gaudir d’una ciutat menys massificada

Els rius incessants de gent que passejaven pel pont de Brooklyn o atapeïen la plaça de Times Square encara pertanyen al temps d’abans del covid. Nova York es recupera a poc a poc dels pitjors dies de la pandèmia, amb cautela, conscient que un pas en fals la pot convertir un altre cop en l’epicentre mundial de casos i morts del nou virus. La ciutat va començar a obrir a principis d’estiu, però moltes de les seves principals atraccions continuaven tancades o gairebé desertes. A mesura que s’acumulaven setmanes amb xifres mínimes de casos, hospitalitzacions i morts, els novaiorquesos van recuperar la confiança i van començar a gaudir d’uns carrers, parcs i restaurants menys massificats.

Broadway seguirà sense xous fins a l’any que ve, però els museus, centres culturals, jardins i parcs zoològics estan oberts des de finals de setembre. Els novaiorquesos, amb mascareta, símbol de la nova normalitat, aprofiten aquests dies l’oportunitat agredolça creada per la pandèmia de visitar uns llocs d’interès que solien estar plens de turistes. Ara es pot contemplar un dels quadres de Warhol al MoMA sense tocar de colzes amb desconeguts o caminar per l’illa de l’Estàtua de la Llibertat amb molt poca gent.

Els líders empresarials i locals, que esperaven, com cada any, més de 60 milions de visitants -una cinquena part dels quals estrangers-, han creat la campanya “Tot a Nova York” per animar els residents a explorar la ciutat i a donar suport als seus comerços.

“És un recordatori de les infinites possibilitats que ofereix la ciutat. Tot el que necessites o vols és a Nova York”, afirmen els seus autors. L’objectiu és reactivar una indústria, la turística, que aporta més de 45.000 milions de dòlars anuals i dona feina a unes 300.000 persones. El turisme, sobretot l’internacional però també d’altres estats del país, només tornarà amb força quan la gent se senti segura a l’hora de viatjar en avió. Les incògnites continuen sent quan es recuperarà la ciutat i quines conseqüències tindrà aquesta sequera de turistes en els seus negocis i la seva identitat.

París

Notre-Dame i el Louvre: l’arma de doble tall del turisme

Els comerciants de la zona de l’Île de la Cité, l’illa enmig del Sena al centre de París, estan amb l’aigua al coll. La crisi sanitària és la desesperant gota que fa vessar el got d’un sector ja força tocat econòmicament per l’incendi que va haver-hi l’abril del 2019 a la catedral de Notre-Dame, l’atractiu turístic per excel·lència d’aquesta zona. Almenys 50 llocs de treball van desaparèixer com a conseqüència de l’incendi segons l’associació de comerciants d’aquest barri -expliquen al diari Le Parisien -, que compta amb 35 adherits, que representen 50 comerços i 300 treballadors. La repercussió que ha tingut el confinament i la dràstica baixada del turisme s’anuncia pitjor. Tot i que encara no hi ha xifres, les situacions particulars d’alguns comerços poden augurar la patacada: en una de les botigues de records a tocar de la catedral treballaven quatre persones abans de l’incendi. Ara només n’hi treballa una.

Altres comerços no han pogut aguantar l’estrall del covid-19, segons Paola Pellizzari, la presidenta de l’associació de comerciants de Saint-Louis, l’altra illa al centre de París a tocar de la de la Cité, darrere de la catedral. Cinc botigues ja no van tornar a apujar la persiana després del confinament.

La mateixa problemàtica es repeteix als voltants del museu del Louvre, que va reobrir les portes al juliol després de quatre mesos d’estar tancat. Els comerços i restaurants que envolten la cèlebre piràmide viuen majoritàriament del turisme. El teixit comercial del carrer de Rivoli, a tocar del museu, és un dels més afectats. Els comerciants d’aquesta zona alerten que només les cadenes poden seguir vivint amb pèrdues. A la falta de turistes s’hi hauria afegit una altra dificultat: la prohibició de cotxes en aquest carrer i la supressió d’estacionaments. Els petits comerciants, però també grans centres comercials com el BHV (propietat del grup Galeries Lafayette), denuncien que aquest veto allunya encara més els francesos d’altres barris o bé de la perifèria, que definitivament ja no s’atansen al centre de la capital.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF