Una agenda per a Von der Leyen

Brussel·les estrena un cicle polític que la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, vol tenyir de verd. La crisi climàtica és una de les prioritats dels europeus a les enquestes i als discursos de la nova cap de l'executiu comunitari, i el repte global on la UE encara aspira a tenir un paper de lideratge. L'ambició d'aquesta agenda verda, però, s'ha de concretar.

La nova Comissió, a més, també haurà d'encarar el vaticinat alentiment del creixement econòmic, la falta d'acord en polítiques migratòries, el nou ordre geopolític digital –on la UE està totalment minoritzada– i els reptes a l’estat de dret intern plantejats per uns governs i unes forces polítiques que han guanyat pes i influència institucional. De moment, Von der Leyen –defensant la seva polèmica comissaria per a la promoció de “l'estil de vida europeu”– ha demostrat que la retòrica i l'agenda de les forces conservadores són centrals a Brussel·les.

Aquest serà, precisament, el primer repte de la nova presidenta de la Comissió: superar la pressió de l’aritmètica del poder; gestionar les conseqüències d’una fragmentació política tan gran que dificultarà els acords de legislatura, i les expectatives de forces radicals que se saben necessàries a l’hemicicle d’Estrasburg per construir determinades majories. Fins i tot abans de començar mandat, Von der Leyen ja ha estat víctima d'aquesta nova tensió institucional. Aquesta ha estat la primera vegada que dos estats membres, Hongria i Romania, han hagut de retirar els seus aspirants inicials a comissaris fins i tot abans de les audicions del Parlament Europeu. Una mostra de la debilitat inicial del nou executiu.

Visió i presidencialisme

Von der Leyen ha bastit un equip de comissaris amb un esquema jeràrquic, difícil de gestionar però amb un nucli dur sòlid. Un equip concebut de manera cada cop més piramidal i presidencialista. Una estructura de dos nivells amb comissaris sèniors i júniors, que conserva les figures més fortes de l'equip Juncker i que compta amb el nombre més alt de dones que hi ha hagut mai a l’executiu de Brussel·les.

Però, més enllà de les persones, Europa necessita, sobretot, visió. Cada vegada hi ha més interessos i agendes diferents en procés de col·lisió en aquesta UE –fins i tot dins de les mateixes famílies polítiques–. El fet que Von der Leyen compti, d'entrada, amb el suport d'Angela Merkel i Emmanuel Macron ja no és garantia suficient de fortalesa política en una UE de configuracions flexibles, aliances geogràfiques que dibuixen noves línies divisòries internes i debats profunds sobre els límits del procés d'integració. El món està canviant i la UE està obligada a ressituar-s'hi. El debat sobre el model de globalització i les capacitats –cada cop més amenaçades– de governança mundial es replica també a l'interior del projecte comunitari. Europa és l’”aventura inacabada” de Zygmunt Bauman. Un gran espai en procés continuat de redefinició.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF