UE
Internacional 09/01/2023

Abraçades de Meloni i Von der Leyen, tot i la política antiimmigratòria d'Itàlia

La primera ministra italiana i la presidenta de la Comissió Europea confirmen el seu acostament en una trobada a Roma

3 min
Meloni rep a Von der Leyen al Palau Chigi de Roma.

Brussel·lesLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha canviat del tot el discurs contra la Unió Europea durant la campanya electoral que la va portar a governar Itàlia i Brussel·les no s'ha mostrat gens crítica amb el fet que per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial l'extrema dreta arribi al poder en un dels quatre grans estats del bloc comunitari. Aquest dilluns, les bones relacions —almenys de cara a la galeria— entre el nou govern italià i la Comissió Europea s'han confirmat en la trobada entre Meloni i la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, al Palau Chigi de Roma. Però, més enllà de les encaixades de mans, les abraçades i els somriures davant les càmeres, la primera ministra italiana continua sense afluixar la corda en una qüestió transcendental: la política antiimmigratòria.

Els últims dies, el govern d'ultradreta italià ja està aplicant una normativa que va aprovar just abans que s'acabés el 2022 per dificultar la feina de les ONG que rescaten migrants al Mediterrani. A partir d'ara, cada vegada que els vaixells humanitaris facin una operació de salvament l'hauran de notificar a l'estat italià i hauran de desembarcar les persones que portin a bord de manera immediata sense que puguin fer diferents rescats consecutius. A més, els vaixells no podran desembarcar al port més proper, sinó al que les autoritats italianes els hagin designat. L'objectiu de Meloni és que les embarcacions humanitàries estiguin com menys temps millor a les zones on solen trobar els migrants i fer-los perdre temps amb desplaçaments inútils.

En el cas de l'embarcació de salvament marítim Ocean Viking, per exemple, les autoritats italianes li van assignar després de rescatar més de cent persones el port de Ravenna, que és al nord-est del país i a quatre dies de navegació d'on era, prop de l'illa de Sicília. Si les ONG no compleixen aquesta legislació, s'enfronten a multes de 50.000 euros i a la immobilització o confiscació dels vaixells.

En aquest context, ni Meloni ni Von der Leyen han donat gaires detalls de què han parlat a la reunió d'aquest dilluns i s'han limitat a dir que treballen per "avançar en el pacte migratori" que es debatrà a la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea del 9 i 10 de febrer a Brussel·les. El govern italià fa temps que pressiona —de moment, sense èxit— les institucions comunitàries i els estats membres perquè adoptin a escala europea un pacte de migració i asil per "protegir les fronteres d'Europa".

Meloni vol assegurar-se els fons comunitaris

A la primera ministra italiana li interessa portar-se bé amb Brussel·les per no perdre els fons de recuperació econòmica de la pandèmia que li pertoquen. Itàlia és l'estat membre que rebrà més diners de la Unió Europea a través d'aquests ajuts, uns 200.000 milions d'euros. Però Meloni vol reorganitzar els plans de distribució que havien impulsat i acordat els seus predecessors al Palau Chigi, Giuseppe Conte i Mario Draghi, i pretén negociar amb la Comissió Europea que una part considerable d'aquests diners es destinin a les famílies i a les empreses perquè puguin fer front a l'augment del preu del rebut de la llum. Malgrat això, l'executiu comunitari de moment defensa que els estats membres han de complir els plans i els terminis que ja s'han aprovat.

Les dues dirigents també han abordat qüestions com la guerra d'Ucraïna, sobre la qual Meloni s'ha mostrat molt contundent en contra del règim de Vladímir Putin i a favor de donar suport a Kíiv, i la crisi energètica: Itàlia és un dels països comunitaris més dependents del gas i un dels més afectats per l'encariment de la factura energètica.

stats