EL GEGANT ASIÀTIC

La Xina surt amb avantatge per liderar el 2021

Xi Jinping treu pit de la gestió de la pandèmia i de l’èxit econòmic davant d’un Occident en crisi

La Xina mira el 2021 amb optimisme i disposada a rendibilitzar els seus èxits. Amb l’epidèmia de covid-19 superada i l’economia creixent, la distribució de les seves vacunes, en països d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina, pot ser el pas definitiu per assolir el nou paper que espera com a líder mundial.

El president Xi Jinping ho té molt més fàcil que els seus homòlegs occidentals, que segueixen immersos en una llarga crisi.

A Pequín, un petit rebrot de covid-19 registrat les últimes setmanes ha tornat a activar els controls que s’havien relaxat davant l’absència de casos des de fa mesos. En botigues, centres comercials, restaurants i locals d’oci es torna a exigir escanejar el codi de salut que tota la població porta al mòbil i els lectors de temperatura corporal s’han tornat a activar.

Segons la informació oficial, s’han detectat casos de contagis locals i s’ha posat en quarantena els contactes pròxims, i sempre sota vigilància.

Davant del petit nombre d’afectats, les alertes del govern municipal poden semblar exagerades, però no per a l’opinió pública xinesa. La percepció de la població és que el govern actua de manera contundent i per això la Xina és un dels llocs més segurs del món, en contraposició amb el que passa a l’exterior, on l’epidèmia s’expandeix sense control.

Aquest orgull nacional per haver aconseguit superar la pandèmia és un dels grans èxits del govern. Els intents d’ocultar el brot de les autoritats locals de Wuhan, seguit del caos als hospitals, que sense material sanitari ni prou personal es van col·lapsar, han quedat en l’oblit. Han estat sepultats pel discurs que destaca el gran esforç col·lectiu, sota la direcció del president Xi Jinping, per aconseguir vèncer el virus. La gesta fins i tot ha entrat als llibres de text i serà matèria d’estudi als col·legis el curs que ve.

Però no es pot negar l’eficàcia de la resposta sanitària xinesa. Aquests dies la imatge de les festes a Wuhan, lliure de virus, parlen per elles mateixes en unes dates en què a Europa se suspenen les diverses celebracions de Nadal.

La Xina va ser el primer país a patir la pandèmia i també el primer a aconseguir controlar-la. Precisament aquest èxit ha permès que el país reactivés l’economia abans que ningú. Les exportacions han crescut impulsades pel col·lapse que es viu en la resta de les economies desenvolupades.

Pràcticament, es pot dir que serà l’única gran potència que tancarà l’any amb un augment del PIB. El Banc Mundial preveu que l’economia xinesa creixerà un 2% enguany i un 7,8% el 2021.

L’OCDE, fins i tot, és encara més optimista i eleva la xifra al 8%. A més, calcula que el gegant asiàtic aportarà un terç del creixement mundial l’any que ve.

L’èxit sanitari i l’econòmic fan que la Xina exhibeixi sense inhibició els seus triomfs i el seu model de governança. Una recepta basada en un govern fort, que exerceix un estricte control sobre la població a canvi de seguretat, pot resultar seductora en temps de grans dificultats per a les democràcies.

Pequín, a més, marca l’agenda internacional amb iniciatives com la signatura del tractat RCEP, que reuneix 15 països de l’Àsia-Pacífic, 2.300 milions de persones i un terç del PIB mundial. A més, ha tancat finalment un acord d’inversió amb la UE que portaven 7 anys negociant.

També marca el pas en la lluita contra el canvi climàtic, ja que s’ha compromès a assolir el pic d’emissions de CO 2 el 2030 i la neutralitat d’emissions el 2060. És un compromís que suposarà molts sacrificis per a la Xina, el principal emissor de gasos contaminants, però que obliga la resta de nacions i particularment la nova administració dels Estats Units dirigida per Joe Biden.

Pequín s’ha compromès que les seves vacunes siguin “un bé global”. La seva distribució pot ser l’empenta definitiva per projectar el seu perfil internacional i fer oblidar els errors comesos amb el subministrament de mascaretes i material sanitari defectuós.

Fins ara les farmacèutiques xineses han donat escassa informació, però ja hi ha tres vacunes que s’estan provant sota la premissa d’emergència. Sinopharm, Sinovac Biotech i CanSino Biologics ja han signat acords per distribuir més de 400 milions de dosis en els pròxims mesos en països de l’Amèrica Llatina, el Pròxim Orient i Àsia. Els primers candidats són els estats on s’han realitzat els assajos clínics, com Indonèsia, el Pakistan, Mèxic, el Brasil o Turquia, entre d’altres. A la Xina no hi havia prou brots actius per provar-les.

Les vacunes són una oportunitat perquè la indústria farmacèutica xinesa mostri la seva competència i estàndards de qualitat. I sobretot, si funcionen, permetran al govern demostrar la seva contribució a l’erradicació del covid-19.

Però el 2021 Pequín també s’enfrontarà a problemes. La Xina necessita controlar el seu deute i activar el consum intern. A l’exterior, les empreses xineses continuaran tenint dificultats per la seva falta de transparència i les estretes relacions que mantenen amb el govern. També augmentarà la pressió perquè respecti els drets humans a Xinjiang, al Tibet i a Hong Kong. I Taiwan continuarà sent un desafiament en l’horitzó.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF