La Xina condemna a mort un ciutadà canadenc per tràfic de drogues

La sentència arriba poques setmanes després que Ottawa detingués una directiva xinesa de Huawei

Un tribunal xinès ha condemnat a mort aquest dilluns un ciutadà canadenc, Lloyd Schellenberg, de 36 anys, per un delicte de tràfic de drogues. El jutge ha dictat aquesta polèmica sentència en un moment de tensió diplomàtica entre la Xina i el Canadà arran de la detenció de la directora financera de la companyia xinesa Huawei, Meng Wanzhou, a l’aeroport canadenc de Vancouver el passat 1 de desembre. 

No és el primer cop que Schellenberg passa per un tribunal xinès. El novembre del 2018 el Tribunal Popular de Dalian, al nord-est del país, ja va condemnar el canadenc a 15 anys de presó per tràfic de drogues. El judici es va celebrar quatre anys després de la seva detenció el 2014. El fiscal del cas, però, va demanar que es tornés a jutjar l'acusat perquè consideraven la pena de presó massa lleu. La petició dels magistrats va ser acceptada immediatament i coincideix amb la detenció de la directiva de Huawei al Canadà.

El mateix jutge va acceptar els arguments del fiscal i va considerar que Schellenberg "havia desenvolupat un paper clau en el tràfic internacional de narcòtics" i que, en conseqüència, havia de tornar a seure al banc dels acusats. El canadenc, que va apel·lar a la primera resolució judicial insistint que era innocent, ara té 10 dies per demanar un recurs a la pena de mort decretada aquest dilluns.

Segons un informe del tribunal de Dalian difós pel mitjà xinès 'South China Morning Post', l'acusat va ser detingut el 2014 després de traficar amb drogues. L’informe rebel·la que el canadenc va contractar un traductor per comprar pneumàtics, on després amagava amfetamina per fer contraban. El mateix informe indica que Schellenberg va fugir a Tailàndia quan es va adonar que la policia l'estava vigilant.

El segon judici

No és habitual que la Xina convidi periodistes internacionals a la sala de judici. En canvi, en aquest cas sí que ho ha fet. Segons ha explicat la cadena britànica BBC, la Xina vol posar aquest cas a l'agenda internacional. La hipòtesi que plantegen els analistes és que Pequín pretén utilitzar el cas de Schellenberg per pressionar Ottawa per demanar la llibertat de Meng.

Durant el judici l'acusat ha insistit sobre la seva innocència i ha explicat que "va contractar aquest traductor per recomanació d’un amic". I ha afegit: "Vaig acabar involucrat en una trama de tràfic de drogues internacional", però "soc un turista incriminat per delinqüents".

No obstant, el tribunal ha determinat que Schellenberg "és el principal culpable", i d’acord amb la llei penal de la Xina, l’ha declarat culpable i "condemnat a mort per tràfic de drogues". A més, li ha confiscat totes les seves propietats, segons ha publicat l'agència estatal de notícies asiàtica Xinhua.

Reaccions internacionals

"És molt preocupant per a nosaltres com a govern, i ho hauria de ser per a tots els nostres amics i aliats internacionals, que la Xina hagi decidit arbitràriament aplicar la pena de mort a un canadenc", ha afirmat aquest dilluns el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau.

La tensió diplomàtica entre els dos països no ha parat d'augmentar des de la detenció de Wenzhou, ara en llibertat condicional i a l’espera que es decideixi sobre la seva extradició als Estats Units. Mentrestant, la Xina ha detingut dos ciutadans canadencs: l’analista i exdiplomàtic Michael Kovrig i l’empresari Michael Spavor, tots dos acusats d’activitats que perjudiquen la seguretat nacional xinesa.

"Pequín haurà d’explicar al món aquest cas particular contra un ciutadà d’un altre país en aquest precís moment", ha afirmat la directora de l’organització Human Rights Watch (HRW) a la Xina, Sophie Richardson, al diari britànic 'The Guardian'.

Restriccions contra les drogues

El codi penal xinès és molt restrictiu en aquest àmbit. Qualsevol persona que trafiqui, importi, transporti o produeixi drogues pot ser condemnada a 15 anys de presó, cadena perpètua o mort, a més de la confiscació de tots els seus béns. Com ha passat en aquest cas.

La Xina encapçala el rànquing mundial de països que utilitzen la pena de mort com a mesura punitiva. Si bé no se'n tenen dades exactes i es considera gairebé un secret d’estat, Amnistia Internacional aproxima la xifra d'executats a almenys mil persones cada any.

Entre els anys 2009 i 2015 la Xina va executar un total de 19 estrangers per aquest tipus de delictes.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF