ANÀLISI

La Xina, abocada a la pandèmia

La falta de transparència del règim de Pequín dificulta combatre el brot

L'única esperança que el coronavirus de la ciutat de Wuhan no derivés en una pandèmia radicava en una cosa que el règim xinès no té: transparència. La dictadura comunista, que es caracteritza per la seva opacitat i un ferri control dels mitjans, va negar la seva gravetat des del primer cas: va afirmar que era un virus poc resistent, que no s'encomanava entre humans i que estava confinat a la província de Hubei. L'11 de gener va arribar a afirmar que el brot s'havia extingit perquè no hi havia nous casos.

Dilluns, però, quan ja s'havien detectat contagis en altres països, va admetre que hi havia infectats en altres províncies xineses i que era contagiós per vies respiratòries, fins al punt que 15 sanitaris havien emmalaltit a causa d'un únic pacient. Però en un intent de no alarmar la seva població –l'obsessió de tota dictadura– no va impedir que a Wuhan se celebressin dilluns banquets en grup per a unes 40.000 famílies, ni que les autoritats continuessin organitzant actes multitudinaris gratuïts propis de l'Any Nou lunar.

La reunió de l'OMS per estudiar si declarava una emergència global ha truncat l'estratègia d'estruç aplicada per la Xina. Aquestes quatre setmanes d'inacció –sense recomanacions per a la salut, sense quarantenes, sense difusió als mitjans dels símptomes– han permès que el coronavirus es propagui sense control.

Algunes famílies denuncien que els seus éssers estimats morts "per pneumònia", segons l'informe mèdic, van ser incinerats amb massa presses: quan van preguntar per què no podien ser vetllats, els responsables mèdics van admetre que havien sigut víctimes del coronavirus i que tenien ordres de desfer-se dels cadàvers. Això fa témer que el nombre de víctimes hagi sigut falsejat. Experts de l'Imperial College de Londres estimen entre 4.000 i 9.700 el nombre real de contagis només a Wuhan (la Xina no n'admet més de 600 a tot el país), però els símptomes són tan genèrics que és possible que molts infectats desconeguin la seva condició.

Els controls de temperatura dels aeroports no són eficaços: la malaltia triga dues setmanes a incubar-se. L'aïllament de Wuhan, focus del contagi, de la veïna Huanggang –amb 7,5 milions d'habitants– i el d'Ezhou és molt efectista però arriba tard: es calcula que només dimecres 300.000 ciutadans van sortir de Wuhan davant la clausura decretada per al dijous, de manera que es van convertir en potencials focus d'infecció.

L'OMS descarta declarar l'emergència internacional per l'epidèmia de coronavirus

La Xina està en ple Any Nou lunar i, encara que en llocs com Pequín s'han prohibit les celebracions per evitar la concentració de persones, els xinesos no estan disposats a renunciar a l'única ocasió per visitar els seus familiars o tornar als seus llocs d'origen. Durant l'Any Nou tenen lloc 3.000 milions de desplaçaments en el que es considera la major migració humana: un malson logístic que podria propagar la malaltia en temps rècord. Només a Wuhan, 30.000 turistes havien reservat hotel per a aquestes festes.

Tot és difícil de gestionar en un país amb 1.400 milions de persones, però el règim confirma, amb la seva tebior i la seva lentitud, la regressió que experimenta des de l'elecció de Xi Jinping, que l'ha portat a aplicar la mateixa estratègia de negació que Pequín va aplicar amb l'epidèmia de SARS, que va matar 800 persones i en va infectar 8.000 el 2003.

Segons Guan Yi, director de laboratori del Centre d'Investigació de Malalties Infeccioses Emergents de Hong Kong, "és probable que sorgeixi un brot a gran escala amb 10 vegades més infeccions que el SARS ". El doctor, experimentat en la batalla contra el SARS i la grip aviar, va viatjar fa uns dies a Wuhan per investigar l'origen del brot i va quedar horroritzat: no hi havia ni desinfectant a l'aeroport i només un 10% de la població portava mascareta. "He passat per moltes coses i mai he tingut por, perquè gairebé sempre aquestes coses són controlables. Però aquesta vegada tinc por", va dir.

Podria ser massa tard: la pandèmia ja està en marxa. La magnitud del problema depèn de si no muta i no es torna més letal, perquè el règim no aprèn dels seus errors.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF