Xile i el Perú es plantegen restablir la pena de mort
Les violacions i assassinats de menors desperten moviments de protesta i inflamen el debat
Santiago de XileLa ciutat de Puerto Montt, al sud de Xile, va trasbalsar-se el 25 de gener quan la Sophie, una nena de dos anys, va ser presumptament violada, colpejada i assassinada pel seu pare. Després de ser detingut, Francisco Ríos, de 26 anys, va quedar en presó preventiva, acusat del delicte de parricidi, però també de maltractament i “violència intrafamiliar” contra la seva parella i mare de la nena.
Des que va transcendir la notícia el tema ha omplert hores de debat als programes matinals de Xile, i també hi ha hagut protestes a tot el país exigint justícia. Una justícia, però, que cadascú interpreta a la seva manera: mentre que hi ha organitzacions que demanen un augment de la condemna de 40 a 60 anys de presó i sense opció a beneficis per als violadors, assassins i maltractadors de menors, d’altres reclamen directament que se’ls apliqui la pena de mort. Això també es reclama al Perú, on el restabliment de la pena capital s’ha convertit ara en un tema de debat.
Als dos països les xifres de violacions de menors són esfereïdores. Al Perú entre el gener i el setembre del 2017 els centres d’emergència per a dones van atendre 4.462 casos de violacions a menors, 4.071 dels quals eren nenes. A Xile més de 12.200 infants i adolescents van patir violacions i abusos entre el 2012 i el 2016, segons la Corporació pels Drets Sexuals i Reproductius (Miles).
“Estem cansats que cada dia apareguin casos de nens que han patit abusos”, exclama Noemí Muñoz, portaveu i presidenta del moviment Justícia per a Sophie, creat arran de l’assassinat de la nena. Muñoz, que té el suport de les autoritats locals i que en poc més de dos dies va recollir més de 6.000 firmes a favor de la iniciativa, argumenta que “tenir els violadors a la presó vol dir que a sobre s’han de mantenir, i cada reclús costa a l’estat 750.000 pesos xilens al mes [uns 1.000 euros]”. Muñoz va ser víctima d’una violació als 18 anys. Uns anys més tard, per casualitat, i assegura que per un accident fortuït, va atropellar el seu agressor. A l’home, però, no li va passar res. “Amb tot, aquell incident em va servir per curar-me i sentir que jo no tenia la culpa de tot el que em va fer”, relata.
Vint-i-sis anys després d’aquell malson, Muñoz dedica tota la seva energia a impulsar una demanda que, segons les últimes enquestes, avalen el 65% dels xilens. Durant els últims dies, la discussió fins i tot s’ha traslladat a les institucions. Un grup de diputats conservadors del mateix partit que el futur president del país, Sebastián Piñera, que assumirà el càrrec l’11 de març, van fer arribar al mandatari electe una carta en la qual li proposen convocar una consulta ciutadana no vinculant sobre el tema. En la missiva argumenten “que hi ha éssers humans que no mereixen ser alimentats ni empresonats, perquè la maldat i el nul respecte a la vida no permeten més opció que la de pagar amb la seva vida les atrocitats comeses”.
Onada regressiva
Xile va abolir la pena capital el 2001, però avui encara segueix vigent al Codi de la Justícia Militar. Aquesta és la principal escletxa que els partidaris de la polèmica mesura veuen per aplicar-la a un civil.
Al Perú la commoció social va arribar l’1 de febrer, quan la Jimena, una nena d’11 anys, va ser interceptada per César Augusto Alva, de 37 anys, en sortir d’un taller de manualitats. Alva la va conduir a un descampat, on la va violar i estrangular fins a la mort. L’home va ser detingut i va acabar confessant el crim. Seguint un esquema molt similar al de Xile, els peruans també s’han manifestat en diverses ocasions perquè aquestes atrocitats no quedin impunes, sota una barreja de proclames i consignes que han abraçat des del feminisme fins a la pena de mort.
El diputat independent Roberto Vieira, amb el suport de diversos parlamentaris de la dreta fujimorista, ha presentat una moció per demanar que el Perú es retiri de la Convenció Americana sobre Drets Humans perquè el text no preveu la pena de mort. L’advocada del Centre de Promoció i Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius (Promsex) del país andí, Fiorella Zárate, critica que els partidaris de la pena capital la presenten com una solució, “quan en realitat no ho és”. Per a Zárate, és una mesura “populista i basada en la indignació”, per això subratlla la importància de “reforçar la prevenció i enfortir el sistema de justícia i l’educació”. A més, denuncia que “els que ara volen impulsar la iniciativa són els mateixos que en altres moments es van oposar a l’educació sexual o a l’avortament en cas de violació, prioritzant la vida del no nascut”. I conclou: “Aquesta aposta per la vida no la fan amb la pena de mort”.
L’onada regressiva també ha contagiat l’Argentina. En ple debat sobre la seguretat ciutadana, Jaime Durán Barba, el principal assessor del president, Mauricio Macri, ha afirmat recentment que “les enquestes mostren que la gent vol la pena de mort i que es reprimeixi brutalment els delinqüents”.
