Xi Jinping, el líder de totes les coses
El dinovè congrés del Partit Comunista de la Xina confirma un camí d’enduriment i concentració de poder que va començar ja fa cinc anys. Quan Xi Jinping va arribar al poder, es va produir el miratge de confondre el seu aire afable amb la figura d’un reformista que obriria la Xina cap al mercat i les llibertats. Però va saltar la sorpresa. Va començar a citar tant els clàssics confucians com les ocurrències paradoxals de Mao Zedong. Va emprendre una purga en nom de la lluita contra la corrupció que el va fer molt popular entre els xinesos, tips de la cleptocràcia institucional. De passada, li va permetre treure de la circulació tots els enemics i destorbs polítics que va trobar pel camí.
Gir autoritari autodefensiu
Amb Xi Jinping s’han acabat els lideratges compartits i consensuats, les limitacions de mandat i els equilibris de forces entre tendències del Partit. Xi Jinping no delega: presideix personalment totes les esferes rellevants del poder. Ara que ha dictat doctrina ideològica constitucional, es posa al nivell dels grans líders xinesos que van poder governar sense límits de temps ni de cap mena. No es tracta d’una febrada cabdillista improvisada: aquest gir cap a un model autoritari, que recupera sense ruboritzar-se la vella fraseologia marxista leninista, respon a la convicció de les elits del Partit que saben que el perill és dins: ells són els seus pitjors enemics.
