Xi Jinping adverteix que ningú pot dictar-li a la Xina el que ha de fer

El líder xinès diu que el seu país no és una amenaça ni "mai buscarà l'hegemonia" mundial

El president xinès ha celebrat el 40è aniversari de les reformes que van transformar el gegant asiàtic amb un discurs molt polític i continuista, però sense anunciar cap nova mesura econòmica.
Xi Jinping ha reivindicat el paper de lideratge del Partit Comunista i ha advertit que no permetrà les pressions estrangeres, en una clara referència a la guerra comercial amb els Estats Units.

Al Palau del Poble de Pequín i davant la plana major del Partit Comunista, Xi Jinping ha defensat les conquestes assolides els últims quaranta anys gràcies al procés de reformes i obertura a l'exterior impulsat per Deng Xiaoping. Ha assegurat que el país continuarà en aquesta línia. Però en el seu discurs d'hora i mitja no ha exposat cap mesura concreta per avançar en la liberalització de l'economia, en un moment en què el creixement es desaccelera i manté un contenciós amb els Estats Units, que l'acusen de proteccionisme.

Xi Jinping ha afirmat que el creixement del seu país ha contribuït a la pau mundial i "al progrés de la civilització humana". Ha subratllat que la República Popular no és una amenaça i "mai buscarà l'hegemonia" mundial, però també ha advertit que "ningú està en posició de dictar al poble xinès el que ha de fer".

Tot un advertiment per als que pressionen Pequín perquè acceleri les reformes i l'obertura del seu mercat a les empreses estrangeres. I també per als que denuncien la violació dels drets humans a la Xina.

Xi ha puntualitzat que "canviarem decididament allò que es pot reformar i no canviarem, decididament, el que no es pugui reformar". I ha promès que continuaria les reformes, sense especificar-ne cap.

En comptes d'abordar els reptes de futur, el president ha optat per reforçar el missatge polític. Ha reivindicat el paper de lideratge del Partit Comunista, que ha pilotat les reformes i garanteix l'estabilitat del país. Ha destacat la fortalesa del "socialisme de característiques xineses" com l'opció triada per la República Popular per desenvolupar-se, i ha desgranat els espectaculars avenços econòmics i socials obtinguts els últims 40 anys.

Des que en la tercera sessió plenària de l'onzè congrés del Partit Comunista Xinès (PCX), celebrada entre el 18 i el 22 de desembre del 1978, Deng Xiaoping va exposar el seu programa de reformes, la Xina ha passat de ser un dels països més pobres del món a la segona economia mundial.

El president xinès ha recordat que en aquestes quatre dècades 740 milions de ciutadans han sortit de la pobresa i que el país ha aconseguit desenvolupar el sistema de seguretat social més gran del món. La cobertura de l'assegurança mèdica arriba a 1.300 milions de persones, i la pensió bàsica de jubilació, a 900 milions. Pequín sosté que aquests indiscutibles avenços són la seva aportació a la defensa dels drets humans, amb "característiques xineses".

L'acte ha defraudat les diferents veus que, fins i tot dins del partit, demanen accelerar les reformes per impulsar el sector privat. Però, segons el diari 'China Daily', les mesures econòmiques pot ser que s'anunciïn abans de final d'any durant la reunió de la pròxima Conferència Central de Treball Econòmic, que habitualment se celebra al desembre.

A l'auditori que seguia en directe el discurs del president també hi havia figures rellevants del món empresarial i de la societat civil. La celebració del 40è aniversari de les reformes ha anat acompanyada del lliurament d'un centenar de medalles a persones que han contribuït a la reforma de la Xina. Deu han estat per a estrangers, i un d'ells és l'expresident del Comitè Olímpic Internacional Juan Antonio Samaranch, que va morir el 2010. El govern xinès li ha atorgat la medalla a títol pòstum per la seva funció de "promotor de l'olimpisme a la Xina".

Samaranch, o 'Samalanchi', com se'l coneix al gegant asiàtic, és possiblement l'espanyol més conegut a la República Popular pel suport que va donar a la candidatura de Pequín per celebrar els Jocs Olímpics del 2008. Té una fundació a la capital xinesa i un museu dedicat a la seva figura a la ciutat de Tianjin.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF