Internacional 22/01/2021

Wuhan sobreviu al coronavirus

Un any després del confinament de la ciutat, el món ha canviat i la Xina és un país més tancat

Dolors Rodríguez Puerto
3 min
una familia utilitza un codi de barres per passar un control, a la zona de Wuhan, a la Xina

PequínFa un any el confinament de la ciutat de Wuhan va alertar al món que estàvem davant una epidèmia prou seriosa com per recloure onze milions de persones. Des d’aleshores la Xina ha canviat: ha tancat les fronteres, s'ha aïllat i ha exercit un estricte control de moviments sobre la població.

El món també s'ha transformat. La mesura extrema adoptada a Wuhan es va anar replicant tal com avançava la pandèmia. Les fronteres s'han tancat, l'economia s'ha col·lapsat i els viatges s'han convertit en un mal de cap. Termes com ara 'confinament', 'quarantena' o 'toc de queda' han passat a formar part del nostre vocabulari habitual.

Tot va començar a Wuhan, una ciutat molt ben comunicada de l'interior de la Xina. Des de desembre del 2019 s'estaven detectant casos d'una estranya pneumònia. Però el govern municipal va ocultar les dades i va permetre que, per exemple, se celebressin festes populars amb més de 40.000 persones. L'1 de gener es va tancar el mercat de Huanan, on es venien animals salvatges vius i on es creu que es va originar el brot. El dia 7 es va confirmar que estàvem davant un nou coronavirus i el 20 de gener Zhong Nanshan, el principal epidemiòleg de la Xina, va anunciar que existia transmissió de persona a persona.

Raquel Delgado va sortir de Wuhan hores abans del tancament de la ciutat. Quan va agafar el cotxe amb la seva parella per anar a passar les festes de l'Any Nou al poble de la família d'ell, Tangjiatian, assegura que no sospitaven res del que estava a punt de succeir.

Pequín va aplicar el confinament de Wuhan de matinada, mentre la gent dormia. La Raquel recorda: “Ens en anàvem per quatre dies i no vam poder tornar fins al maig. Ni tan sols em vaig emportar l'ordinador perquè vaig pensar que eren pocs dies i estaríem de festa”. Tangjiatian és una petita localitat a una hora i mitja en cotxe de Wuhan.

El poble també es va tancar. Residents i familiars com ells es van quedar bloquejats. El primer mes es controlava la temperatura de tots els veïns. Per a les compres s'organitzaven expedicions als pobles pròxims dos dies a la setmana. Malgrat el llarg confinament en un lloc aïllat i amb la seva nova família xinesa, aquesta catalana reconeix que va ser millor que passar-lo tancada en un apartament a Wuhan.

La Raquel destaca que com que era un lloc petit tothom s'ajudava. Ella creu que “a la Xina es té més en compte tot el que és col·lectiu; respecten allò que no has de fer, per protegir-te a tu i també als altres, mentre que a Espanya som més individualistes”. Nascuda a Montornès del Vallès fa 28 anys, viu des del 2019 a Wuhan, on treballa en un hotel de recepcionista.

La situació a Wuhan va ser molt dura, especialment les primeres setmanes en què la gent va quedar aïllada a casa i van circular per la xarxa imatges d'hospitals col·lapsats on faltaven mascaretes i material de protecció. Van passar setmanes fins que l'exèrcit va garantir el subministrament d'aliments i es van enviar més de 40.000 sanitaris.

I després de més de 70 dies d'estricte aïllament, la tornada a l'activitat va ser lenta, malgrat la injecció de diners del govern i les campanyes de promoció turística de la ciutat. Durant el confinament, l'hotel on treballa la Raquel només va allotjar alguns metges. Ella no va tornar fins que l'establiment va obrir amb normalitat. Malgrat això calcula que fins a l’octubre no van començar a tenir una ocupació una mica semblant a l'anterior.

Un any després, l'economia no s'ha recuperat del tot, el PIB de la província ha caigut un 5% interanual, però la ciutat s'ha reactivat. “Aquí es nota que la gent està més acostumada a buscar-se la vida i obrir negocis”, explica. També creu que els possibles rebrots no fan por perquè ara se sap com conviure amb el covid-19. Aquest optimisme el viu en primera persona: en aquest any convuls no ha dubtat a casar-se i està esperant un fill, perquè “si esperes un bon moment, potser no el trobes mai”.

La Xina ha tancat les fronteres fins i tot per als estrangers residents. Manté el relat que tots els casos que té són “importats” per persones o mercaderies que venen de l'exterior. I per defensar la seva història d'èxit contra el coronavirus ha detingut o silenciat periodistes, advocats i activistes que van denunciar els errors que van portar al confinament de Wuhan.

stats