Vuit hospitals en 15 hores: l'odissea d'una embarassada amb coronavirus per donar a llum a l'Índia

La dona i el nadó van morir després que tots els centres la rebutgessin, i no és un cas aïllat

Jeffrey Gettleman / Suhasini Raj - The New York Times

Neelam Kumari Gautam es va despertar a les 5 de la matinada amb dolors de part. El seu marit la va fer pujar amb compte en un rickshaw i la va portar a un hospital. I després a un altre. I encara un altre, i un altre. Tenia un dolor tan intens que amb prou feines podia respirar, però cap hospital no la va agafar. "Per què no m'agafen, els metges?", preguntava una vegada i una altra al seu marit, Bijendra Singh. "Què passa? Em moriré", es queixava.

Singh va començar a entrar en pànic. Ell sabia contra què lluitava. La crisi del coronavirus a l’Índia s’ha accelerat –el país ara mateix reporta més infeccions al dia que cap altre, excepte els Estats Units o el Brasil– i el sistema d’atenció sanitària s’ha col·lapsat. 

Una base de dades revela que almenys 63 persones han mort als carrers o a la part posterior de les ambulàncies perquè els van denegar una atenció sanitària crítica, però els experts sanitaris diuen que la xifra real és molt més alta. L’odissea de Neela Kumari Gautam a través de 8 hospitals diferents en 15 hores a la zona metropolitana més gran de l’Índia serveix de retrat de la devastadora situació que viu el país. La dona finalment va morir i el seu nadó també.

A mesura que s'acumulaven les denúncies, el govern indi va emetre una directiva que deia que tots els hospitals havien d'atendre "tots els pacients, de covid i d'altres emergències". Però no tots n'han fet cas. Un nen de 13 anys a Agra va morir d'una malaltia d'estómac després d'haver estat rebutjat en 6 hospitals, va explicar la seva família. Un altre noi, al Punjab, amb una via aèria obstruïda, va ser rebutjat en 7 hospitals i va morir en braços d’un amic de la família.

Moncho Ferrer: "A l'Índia tenim molt pocs metges i mots tenen por"

Singh, de 31 anys, i la seva dona, de 30, volien comprar un apartament en una comunitat tancada a Noida, una ciutat satèl·lit de Nova Delhi. Ella treballava en una cadena de muntatge produint cable elèctric i ell en el sector de les màquines d'impremta. Tots dos junts guanyaven 8.000 dòlars a l'any, una quantitat que els situa sòlidament en la classe mitjana creixent de l'Índia. El seu fill gran, Rudraksh, acaba de fer 6 anys. Quan Gautam va entrar en el novè mes d'embaràs va tenir problemes de salut i va passar cinc dies a l'hospital, a finals de maig, a causa d'unes hemorràgies, hipertensió arterial relacionada amb l'embaràs i possiblement tifus.

El 5 de juny, quan es va posar de part, el primer hospital on van anar va ser l'Hospital ESIC Model, una instal·lació governamental a Noida. El primer que li va dir el metge va ser: "Us donaré una bufetada si us traieu la mascareta". Però Gautam tenia problemes per respirar i no van discutir. Van demanar oxigen, i l'hospital tenia ventiladors, però en lloc d’ajudar-la el metge els va dir que anessin a un altre hospital del govern, a l’altra banda de la ciutat. Allà també va ser rebutjada. Un administrador del primer hospital va negar-se a fer comentaris sobre el cas, i un metge del segon diu que la dona necessitava cures intensives i el seu centre no les hi podia proporcionar.

Crisi humanitària a l'Índia a causa del covid-19

El tercer hospital al qual va anar, l’Hospital Shivalik, va ser el que l’havia atesa pels problemes prenatals. Aquest cop els metges li van donar una mica d'oxigen, però Singh explica que temien que pogués tenir coronavirus i li van dir bruscament que marxés. "Som un petit hospital maternal. Hem fet el que hem pogut", al·lega el director de l'hospital, Ravi Mohta. 

La parella va tornar a pujar al rickshaw, però Gautam s’estava desmaiant. Va deixar de parlar i va començar a suar molt. Es va aferrar a la mà del seu marit. Singh va demanar un ventilador en el quart hospital, una seu de Fortis, un gegant indi de l'assistència sanitària. Singh diu que la resposta del metge va ser: "Es morirà. Porta-la on vulguis". En un comunicat, l'hospital va dir que no tenia espai per a ella, que va intentar estabilitzar-la i es va oferir a portar-la en ambulància a un altre hospital, però Singh ho nega.

Van intentar-ho en tres hospitals més. Després que tots s'hi neguessin, Singh va trucar a la policia. Dos agents el van trobar a l’entrada de l’Institut del Govern de Ciències Mèdiques, un gran hospital públic, i van intentar persuadir els metges perquè admetessin la seva dona. Però els metges tampoc van escoltar els agents de policia. L'administració d'aquest hospital no va voler fer comentaris.

Van aconseguir una ambulància per a l’Hospital Ghaziabad, a 25 quilòmetres de distància. Però aquell centre, el vuitè, els va donar la mateixa resposta: no hi havia llits. Gautam va tancar els ulls i li va xiuxiuejar al seu marit: "Salva'm". Singh va dir a l'ambulància que s'afanyés a tornar a l'Institut del Govern de Ciències Mèdiques. Però quan finalment van arribar a l'hospital, la dona havia deixat de respirar. Singh va saltar de l’ambulància, va agafar una cadira de rodes i la va conduir frenèticament a la sala d’emergències. Però era tard.

A les 20.05, després de 15 hores i 8 hospitals diferents, Neelam Kumari Gautam va ser declarada morta. El nadó també va morir. Una investigació preliminar del govern conclou: "L'administració i el personal de l'hospital són culpables de falta d'atenció".

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF