Vittorio Craxi: "El moviment de Grillo és més una malaltia que un remei"

Hi ha cognoms que pesen. Vittorio Craxi -a qui tothom anomena Bobo- serà sempre el fill de "papà Bettino", tot i que ocupa un lloc propi en el socialisme italià. La crisi política i els últims casos de corrupció destapats han tornat a la memòria dels italians els anys de la Tangentopoli, que van suposar la caiguda i fugida del seu pare.

Durant anys es va culpar Bettino Craxi de tots els problemes de la primera República. ¿Ha arribat al moment de jutjar-lo serenament?

Només les persones incultes no canvien d'opinió. Itàlia està avui al límit del precipici. Quan governava el meu pare el país era la cinquena potència industrialitzada del món. No és difícil veure'n les diferències.

Des de fora no s'entén la política italiana, ni Silvio Berlusconi i el seu resultat a les últimes eleccions.

Berlusconi és protagonista de la política italiana des de fa 20 anys. No és un estel fugaç. A les últimes eleccions va perdre quatre milions de vots, així que no és exactament un gran resultat.

És el final de la Segona República?

Sí, perquè ha fracassat.

S'està comparant la situació de Berlusconi -assetjat pels jutges- amb la del seu pare. Què opina de l'acció dels jutges a Itàlia?

El meu pare era un líder democràtic. A ell i a tota una classe política se'ls van atribuir delictes relacionats amb la política i el seu finançament. A Bettino Craxi se'l va considerar el dominus de tot el sistema de finançament del Partit Socialista, quan hi havia un altra persona responsable de la qüestió. Silvio Berlusconi, en canvi, està perseguit per delictes comuns o per afers relacionats amb la seva antiga professió. Són dos casos totalment diferents. Els poders de l'estat a Itàlia tenen una convivència difícil, i a la demanda de justícia que es fa des de la societat hi hem de respondre amb equilibri i independència política. I això no sempre passa.

Espanya viu un moment que recorda l'època de Mani Pulite [Mans Netes]. Com creu que ha de gestionar el poder una situació així?

El consell que puc donar és respectar les lleis i no barrejar l'interès personal amb el públic. La corrupció és un element endèmic de la societat, fins i tot fisiològic, desafortunadament, i es torna odiós quan es fa de manera sistemàtica i en una època de crisi tan dura. No és tolerable. El més important és que els escàndols no erosionin la cohesió social ni colpegin les institucions. Durant l'operació Mani Pulite, el Partit Socialista va intentar explicar que si es destruïa el partit es podia enfonsar tot el sistema per molt de temps, com així ha passat.

¿El Partit Socialista pot tornar a ser decisiu a Itàlia?

Sí. Hem tingut moltes dificultats, ho sabem. La dreta, i encara més l'esquerra, ens han complicat la feina. Però no perdem mai l'esperança.

I el fenomen Beppe Grillo?

No ens ha de sorprendre que en una època de crisi surtin a la llum moviments de protesta. La força de Grillo, amb una popularitat televisiva d'anys enrere, té fonament en la capacitat d'aglutinar gent de tot tipus. El Moviment 5 Estrelles té similituds amb el moment que va precedir la revolució feixista a Itàlia. És un moviment popular amb caràcter autoritari, malgrat que accepti el joc democràtic. Fins ara no ha fet ús de la violència, a diferència dels partits neonazis grecs o alemanys. Però és un moviment antieuropeu i antisistema, dos elements suficients per considerar-lo més una malaltia que una medecina.

Com es veu des d'Itàlia l'aspiració d'independència de Catalunya?

La nació catalana no és una aspiració, és una realitat a tots els efectes. L'autonomia catalana, al límit de la secessió, ha sigut sempre un model institucional per als federalistes i fins ara ha funcionat. Crec que la crisi econòmica i la rigidesa del centralisme han provocat aquesta reacció nacionalista catalana. Espero que prevalgui el sentit comú i la fantasia creativa dels constitucionalistes per no arribar a ruptures massa fortes. Un referèndum permetria veure clarament la intenció del poble.

Hi pot haver contagi a Itàlia?

L'efecte dòmino pot ser a escala europea, i si no es controla pot tenir conseqüències explosives.