Violència als carrers de Beirut contra el govern i els bancs

La policia va impedir que els manifestants poguessin accedir al Parlament, fortament protegit

Els carrers del centre de Beirut es van convertir ahir en l’escenari d’una batalla campal entre els manifestants antigovernamentals i les forces d’ordre, que van fer servir gasos lacrimògens i canons d’aigua, en un Líban assetjat pel desastre econòmic. La policia va impedir que els manifestants poguessin accedir al Parlament, fortament protegit. En tancar l’edició, el balanç era de dos-cents ferits, segons la Creu Roja, i almenys 15 detinguts.

Després de tres mesos de protestes, el conflicte s’ha intensificat aquesta setmana per l’exasperació dels manifestants contra els responsables polítics i el sistema de repartiment sectari del poder que funciona des del final de la guerra civil que va destrossar el Líban als anys 80. La contundència de la violència policial ha provocat denúncies de les organitzacions de defensa dels drets humans. Segons alguns testimonis, la policia ha tornat a fer servir bales de goma.

El president, Michel Aoun, ha autoritzat l’exèrcit a “restablir l’ordre”, però la crisi política continua després que el primer ministre que va succeir Saad Hariri, que va haver de dimitir per les protestes, no hagi aconseguit formar govern. Dijous es van filtrar els noms dels candidats a ministres i va sortir a la llum que en lloc de tractar-se d’un executiu tecnocràtic com reclamaven els manifestants era una cortina de fum del vell sistema de partits.

Crisi econòmica

La lliura libanesa ha perdut el 60% del valor i, davant la falta de divises, s’ha produït una crisi bancària. Els bancs estan retenint els estalvis dels libanesos per no quedar-se sense reserves. Per això els manifestants han expressat també la seva ira contra les oficines de bancs, caixers i el banc central. El país, que ho ha d’importar gairebé tot, afronta la bancarrota i els donants internacionals diuen que no continuaran donant crèdit fins que no hi hagi un govern capaç de respondre al moviment de protesta. El Líban és un dels països més endeutats del món (76.000 milions d’euros, gairebé el 150% del PIB), amb un 30% de la població que viu sota el llindar de la pobresa. El preu dels productes bàsics s’ha disparat un 25% i ningú sap què passarà quan a finals de mes no es puguin cobrar els salaris.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF