Els verds, la nova esperança de l'esquerra europea

Els ecologistes concentren el vot jove i poden ser claus a l'Eurocambra

Els verds han sigut una de les grans sorpreses de les eleccions al Parlament Europeu: dels 52 eurodiputats que van obtenir fa cinc anys, han passat a 69, el millor resultat de la seva història. Són la quarta força més votada i la primera de l'esquerra. En una Eurocambra més fragmentada poden jugar un paper clau en la configuració d'aliances, igual que l'altra formació frontissa, els liberals, que tenen 109 escons. Els verds capitalitzen la crisi de la socialdemocràcia clàssica, que només ha guanyat a Espanya, Portugal, Suècia, Holanda i Malta. Però també el desencís amb les formacions de l'esquerra alternativa que apareixien com una opció de canvi el 2014: els casos més clars són la debacle de Syriza (que va quedar 8 punts per darrere dels conservadors de Nova Democràcia, i ha anunciat eleccions anticipades) i la davallada de Podem. La dinàmica de vasos comunicants és clara.

Europa enterra el bipartidisme i conté l’escalada de la ultradreta

"A nivell europeu queda clar que el canvi climàtic preocupa moltíssim: els eurobaròmetres mostren que en tots els països creix la consciència climàtica. I per això tots els partits ho han integrat al seus programes, però entre l'original i la còpia la gent se sol quedar amb l'original i els verds són qui més clarament n'han fet bandera", explica Héctor Sánchez Margalef, del CIDOB. "La clau és que són els qui millor han entès que no es combat el discurs de la por amb més por. Davant l'auge de la ultradreta reivindiquen el feminisme i una Europa oberta i democràtica, defensen les seves opcions sense complexos, amb el que han anomenat política de l'optimisme. I això també mobilitza el vot jove i desencantat, que els partits de l'esquerra tradicional no són capaços d'atreure, i els partits d'extrema esquerra tampoc, perquè només capten un vot ideològic. Syriza i Podem han pagat cars els seus errors: el 2014 veníem d'una eufòria d'esquerrana a Europa, hi ha hagut la contrareacció de la ultradreta i s'han desinflat pel problema etern de l'esquerra: que fa una bona diagnosi però els costa trobar solucions i es divideixen entre ells", conclou l'investigador.

Alemanya, França i el Regne Unit, les claus

La nova força dels verds a l'Eurocambra s'explica bàsicament pels diputats que hi enviarà Alemanya (21), on la formació de Ska Keller ha quedat segona força, per davant dels socialdemòcrates i darrera de la CDU d'Angela Merkel. A França, sota el lideratge de l'antic activista de Greenpeace Yannick Jadot, han sigut tercera força i han duplicat el seu resultat: hi haurà 11 eurodiputats francesos a les files dels verds. També els Greens britànics nodreixen les files ecologistes, amb 11 escons que saltaran quan es consumi el Brexit: els verds han estat la força que més clarament ha defensat la continuïtat del Regne Unit dins la UE, mentre que els laboristes titubegen.

A Finlàndia els ecologistes també són la segona força i a Dinamarca han duplicat els seus resultats; a Irlanda han obtingut dos eurodiputats després de 20 anys sense presència al Parlament Europeu. També han obtingut bons resultats a Bèlgica i Holanda, on superen el 10%. Contra pronòstic, els verds portuguesos també han obtingut un eurodiputat. A Suècia i Àustria també consoliden els seus recents avenços electorals com a força capaç d'atreure el vot progressista, proeuropeu, partidari d'un tractament humanitari de la immigració i alarmat pel canvi climàtic. Cal recordar que els verds són al govern a Suècia i Luxemburg, cogovernen a 16 'lands' alemanys, poden entrar a la coalició de govern de Dinamarca després de les eleccions del juny, i el març van guanyar l'alcaldia d'Amsterdam.

Paradoxalment a Suècia, el país de Greta Thunberg, l'activista de 16 anys contra l'emergència climàtica que ha mobilitzat els joves, els verds han retrocedit, mentre que els socialdemòcrates al govern es consoliden.

El mapa dels resultats electorals reflecteixen una altra fractura est-oest: a l'Europa de l'Est, tot i que la preocupació pel medi ambient també creix, els resultats dels ecologistes són molt més baixos.

L'acció climàtica, una prioritat

"Moltes gràcies per confiar en nosaltres, els Verds", va dir diumenge a la nit una eufòrica Ska Keller, una de les candidates ecologistes a presidir la Comissió. "Aquest és un mandat per a un canvi real: protecció climàtica, una Europa social, més democràcia i respecte a la legalitat", va afegir. "Volem assolir l'acció climàtica ara, perquè si ens esperem més pot ser un desastre", va advertir. L'altre candidat verd a presidir la Comissió Europea, l'holandès Bas Eickhout, ha advertit que "serem genuïnament durs en l'acció climàtica".

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF