Ultimàtum a May per a un acord sobre Irlanda

El primer ministre d’Irlanda adverteix que el temps per aconseguir un acord de retirada de la Unió Europea s’exhaureix

El primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, va advertir ahir la seva homòloga britànica, Theresa May, que el temps per aconseguir un acord de retirada de la Unió Europea s’exhaureix si no hi ha un avenç “substancial” sobre el futur de la frontera de l’illa.

A la cimera de Sofia que els 28 van mantenir amb els Balcans -amb l’absència del primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, en protesta per la presència de Kosovo, que Madrid no reconeix-, Varadkar va expressar com mai abans la possibilitat que el Regne Unit s’hagi d’acollir a les regles de l’Organització Mundial del Comerç (WTO, segons la sigla en anglès) si no es fan “progressos reals ni substancials abans del juny”. El dirigent irlandès es referia a la decisiva trobada comunitària que tindrà lloc el 28 i 29 de juny a Brussel·les, en la qual s’hauria d’haver resolt el tema clau del divorci.

Un cercle dins un laberint

Però Londres ho té magre. Perquè fins aleshores ha de resoldre la quadratura d’un cercle dins un laberint que fa dos anys que recorre sense trobar-hi cap sortida: és a dir, abandonar la unió duanera i el mercat únic, segons la promesa de May, mantenint una frontera totalment oberta a l’illa entre la república d’Irlanda i l’Ulster. En cas contrari, Londres s’haurà de “plantejar si hi haurà un acord de retirada de la UE”, va dir Varadkar, que va recordar que els 27 que formaran la futura Unió es mantindran “ferms rere les clàusules del protocol publicat al març”.

El punt clau d’aquest document garanteix que, en últim terme, i si no es troba cap solució, no hi haurà cap barrera física entre el nord i el sud de l’illa, i Irlanda del Nord es mantindrà dins la unió duanera. Però aquesta opció és rebutjada pels brexiters més radicals i pels unionistes nord-irlandesos, que donen suport parlamentari al govern de Theresa May a Londres. Acceptar-ho suposaria una traïció als seus principis perquè, a la pràctica, aixecaria una frontera interna entre l’Ulster i la resta del Regne Unit.

L’ultimàtum de Dublín va arribar pràcticament al mateix temps que es difonien les habituals i irresolubles diferències al si del govern de May sobre quina opció cal triar per sortir de l’atzucac: si confiar en la solució tecnològica, com consideren els més exaltats brexiters -entre ells el ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson-, o bé establir una unió duanera ad hoc per al Regne Unit, alternativa a la qual dona suport la premier May. El mateix Johnson l’ha qualificat aquesta setmana de “bogeria”, sense que hagi rebut ni tan sols una lleu crítica de la cap del govern.

D’altra banda, ahir el Daily Telegraph informava que Londres podria acceptar continuar dins la unió duanera més enllà del final del període de transició, que es tanca el 31 de desembre del 2020, arran de la impossibilitat de trobar cap més solució. Aquesta possibilitat la rebutgen noms clau del govern i una seixantena de parlamentaris tories, que considerarien l’opció un casus belli definitiu contra Theresa May.

Durant la trobada de la UE, May va assegurar que abans de la cimera del juny tindria un pla definitiu, que pot passar per igualar les tarifes duaneres de la Unió si no hi ha més remei. Però de moment l’opció no satisfà ningú.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF