Ucraïna, dins del túnel del 2015
Aleksandr Bednov, ministre de Defensa de la regió russòfona de Lugansk, va ser metrallat el dia 1 de gener del 2015. L’assassinat de Bednov, conegut com a Batman, no ha estranyat l’opinió pública de Lugansk i els silencis s’han imposat als comentaris. Qui sí que ha piulat amb força ha estat el diari Kyiv Post, que ha assegurat que Batman i sis dels seus homes havien estat eliminats per ordre d’Ígor Plótnitski, el president del govern regional. Sembla que Batman dirigia un centre de tortura que incomodava Plótnitski. A les repúbliques russòfones de l’est d’Ucraïna s’ha obert una mena de forat negre gestionat per trames mafioses i farcit de tota mena d’intrigues.
La mort de Batman s’afegeix a un seguit de desaparicions, atemptats i destitucions de jerarques de Donetsk i de Lugansk enfilats al poder a l’empara de Moscou. Ara és Moscou mateix qui estaria movent els fils per treure’s del mig el sector més violent, armat precisament pel Kremlin després de la fugida de Ianukóvitx. Mirant la situació a mitjà i llarg termini sembla que un bon tram de la classe política instal·lada al Donbass no garanteix els mínims de presentabilitat si Putin decidís, finalment, crear un estat fantasma com Transnístria. Si s’engeguen unes inacabables negociacions patrocinades per l’OSCE i l’ONU -trigaran-, Moscou necessita portar-hi una delegació amb personal obedient i no pas lumpen que podria estar vinculat amb el míssil contra el vol MH17 el juliol passat, amb un resultat de 298 morts.
Corrupció estructural
No sembla, doncs, que una hipotètica annexió a Rússia del Donbass ucraïnès entri, ara com ara, en els plans immediats de Putin, que sap que la reacció occidental seria acollir Ucraïna a l’OTAN i fer arribar així els límits atlantistes a frec de les fronteres russes. Amb tot, per si de cas, Washington va emetre senyals nítids el 12 de desembre passat, quan el Congrés va votar amb solemnitat l’Acta de Suport a la Llibertat d’Ucraïna.
El ritual es completava el 23 de desembre, amb la votació també solemne del Parlament de Kíev a favor de la renúncia d’Ucraïna a la neutralitat, un estatus que fins ara emmascarava la sobirania limitada imposada per Moscou. Però per fer-ne efectiva la defensa, Ucraïna haurà d’ampliar l’exèrcit fins a 100.000 efectius, cosa que representarà un 5% dels pressupostos de l’estat. Una qüestió que inquieta tant el nou govern del president Poroixenko com Brussel·les: tots plegats saben que el ministeri ucraïnès de Defensa és un cau de corrupció difícil de netejar i d’endreçar, fins al punt que el secretari de l’OTAN, Jens Stoltenberg, no s’ha estat de dir que Ucraïna necessita temps i reformes abans d’entrar a l’Aliança. Stoltenberg no ha dit quant de temps, per si de cas algun dia s’ha de mobilitzar a corre-cuita en algun moviment de peces de Moscou al Donbass. Però el govern del Canadà ja ha deixat entendre que no enviarà més equipaments a Kíev si li arriben indicis que han estat desviats al mercat negre i no han arribat a la zona de guerra.
La corrupció, principal detonant de la revolta de Maidan, és estructural tant a l’est com a l’oest d’Ucraïna, i continuarà sent capaç d’amargar la vida a centenars de milers de treballadors que guanyen entre 50 i 100 euros mensuals, mentre els cent ucraïnesos més rics n’acumulen 40.000 milions.
