LA NEGOCIACIÓ DEL BREXIT
Internacional 16/10/2018

La UE demana “propostes concretes” a May, paralitzada pel seu partit i els aliats

La ‘premier’ guanya temps evitant decidir sobre la frontera d’Irlanda per frenar la revolta del govern

Quim Aranda
3 min
La primera ministra, aquest dilluns a Downing St

LondresPilota endavant esperant que soni la flauta o que la Unió Europea (UE) abandoni abans que el Regne Unit les posicions de màxims en la negociació del Brexit: el que també es coneix com el joc de la gallina, amb dos cotxes i un precipici, i que remet a l’escena mítica de Rebel sense causa, film protagonitzat per James Dean i dirigit per Nicholas Ray.

Aquesta és l’estratègia, o el fet que demostra la manca real d’estratègia, de la primera ministra britànica en les converses que manté amb els encara socis comunitaris.

Unes converses que continuen paralitzades per la incapacitat de trobar sortida al problema de la frontera nord-irlandesa: com deixar-la oberta sense que això posi en risc la integritat del mercat únic europeu, d’una banda, i del mercat intern britànic, de l’altra. I si no se’n troba cap, la UE i el Regne Unit es podrien veure abocats a un divorci sense acord, opció una mica perjudicial per als interessos econòmics de la Unió però potencialment catastròfica per als britànics.

Convidada sense sopar

En aquest context de suspens de facto de les negociacions des de diumenge passat, Theresa May intervindrà aquest dimecres a Brussel·les abans de sopar -no compartirà taula amb els homòlegs- en la cimera de la UE per intentar convèncer els caps de govern que la seva proposta -coneguda com a pla de Chequers- és la millor per sortir de l’atzucac que posa en risc tota l’operació. El mateix problema nord-irlandès, però, ja va provocar el fracàs de la reunió de Salzburg (Àustria) el mes passat, i ha determinat que el cap de setmana passat no es ratifiqués un acord que algunes fonts van donar fins i tot per fet.

Des de la reunió de Salzburg, però, les posicions europees i britàniques no s’han mogut. I a les conciliadores paraules de May dilluns al Parlament assegurant, malgrat tot, que “s’havia avançat” i que “un acord encara és possible” (paraules amb què gairebé implorava a la UE que el problema de la frontera irlandesa no malbaratés el pacte), dimarts hi va respondre el president del Consell Europeu, Donald Tusk amb molta fredor: “Aquest dimecres demanaré a la primera ministra si té propostes concretes sobre com sortir del cul-de-sac. Només aquestes propostes poden determinar si un avenç és possible”. I en un comentari posterior fet a la BBC, que podria arribar a considerar-se una mica ofensiu a Londres, Tusk va reblar: “El problema de la frontera entre Irlanda del Nord i la República sembla una nova versió del nus gordià. Malauradament, no veig una nova versió d’Alexandre el Gran. No es fàcil trobar aquesta mena de líders creatius”. Tusk feia referència a una llegenda frígia del segle III aC que és vista com una metàfora d’un problema del tot irresoluble. Alexandre el Gran va desfer el nus tallant-lo.

Però May no és Alexandre el Gran. I ho té molt difícil per tallar res ni fer res més que mantenir-se en el pla de Chequers, refusat tant per la UE com per bona part dels parlamentaris conservadors i pels aliats nord-irlandesos del DUP, que li garanteixen la majoria absoluta.

Aquest dimarts a la reunió del govern va demanar unitat als ministres -vuit dels quals conspiraven contra ella dilluns a la nit, sense amagar-se’n- com a manera de pactar amb la UE. Li van donar oxigen perquè no hi ha alternativa. Però si aquest dimecres diu el mateix que va dir a Salzburg, el resultat serà un nou fracàs. I no pot fer més concessions a la UE perquè perdria, de cop, no menys de tres o quatre ministres i el DUP. May voldria més temps, però si no es mou la UE tampoc no ho farà. I si es mou massa, el govern esclatarà. El nus gordià del Brexit és un cercle impossible de quadrar.

L’escull de la frontera irlandesa

La proposta de la Unió Europea

Segons van acordar el desembre passat Londres i la UE, perquè Brussel·les signi l’acord final de divorci el Regne Unit ha de garantir “sota qualsevol circumstància” que, en últim cas, i si no es troba cap altra fórmula de control dels béns que entrin a la República d’Irlanda des del nord, per evitar una frontera dura amb inspeccions com les d’abans dels acords de pau del 1997, l’Ulster es quedaria a la unió duanera europea un temps indeterminat. Però això dividiria el mercat únic britànic. És a dir, a la pràctica seria el mateix que establir una frontera interior al Regne Unit, en aquest cas entre Irlanda del Nord i la Gran Bretanya.

L’oferta del Regne Unit

La garantia de May per evitar la divisió entre Irlanda del Nord i la Gran Bretanya és que tot el Regne Unit es quedi dins la unió duanera de la UE mentre es resol el problema de la frontera nord-irlandesa. La premier, però, volia establir un límit temporal perquè tant els brexiters com el DUP acceptessin la proposta de continuar sota les regulacions comunitàries. Però la UE no ho accepta. La raó és ben simple. Brussel·les diu que si s’empassa el límit temporal, la garantia no es podria considerar perdurable “sota qualsevol circumstància”, ja que no es pot preveure el temps que es trigarà a resoldre el contenciós fronterer.

El president dels Comuns, acusat de maltractament laboral

John Bercow, president del Parlament britànic, va anunciar dimarts, en cercles de confiança, que abandonarà el càrrec l’estiu que ve, després de deu anys al capdavant de la institució. La informació, revelada per la BBC, s’ha difós enmig de demandes de dimissió des de la mateixa cambra arran de la publicació, dilluns, d’un informe sobre la cultura de la permissivitat als Comuns a l’hora de prevenir l’assetjament sexual i els abusos laborals. L’informe condemnava la cultura de “tolerància” i “encobriment”. La primavera passada Bercow va estar al centre de la polèmica per acusacions de maltractament de treballadors de la seva oficina.

stats