La UE exigirà informes mensuals sobre 'fake news' a plataformes com Google o Facebook

Però admet que el pressupost per controlar la desinformació és "insuficient" i que calen més mesures

Queda mig any per a les eleccions europees i les institucions comunitàries volen evitar qualsevol impacte o ingerència de les notícies falses, conegudes com a 'fake news'. A principis d'any les institucions van anunciar que declaraven la guerra a les 'fake news' però aquest dimecres la Comissió Europea ha presentat el seu pla d'acció amb mesures concretes per afrontar aquesta batalla. Entre les mesures, la Comissió preveu exigir a les grans plataformes com Google, Facebook o Twitter  informes mensuals sobre les seves actuacions contra les notícies falses i per complir amb els termes que reclama Brussel·les. Com passa habitualment, però, el pla es queda curt davant els recursos que, per exemple, destina el Kremlin a generar informació ambintencionalitat política. I, a més, no preveu mesures correctives ni sancionadores si les grans plataformes no complíssim amb les exigències demanades. 

El pla d'acció de la Comissió Europea planteja "millorar les capacitats de les institucions per detectar, analitzar i exposar desinformació". També busca enfortir la coordinació de les respostes de la UE i els estats membres a la desinformació i "mobilitzar el sector privat per lluitar contra la desinformació". En aquest punt és on es pot emmarcar l'exigència d'informes mensuals a aquestes grans plataformes. Textualment, la Comissió recorda que a l'octubre Google, Facebook, Twitter i Mozilla van signar un codi de bones pràctiques en què es comprometien a lluitar contra la desinformació. Per això, preveu reclamar als signants "informació actualitzada sobre les mesures que es prendran per implementar-lo". La Comissió publicarà aquesta informació a principis del 2019. De cara a la tardor, però, exigirà "informació completa, responent a les preguntes específiques demanades per la Comissió, sobre com compleixen mensualment". 

De fet, la Comissió Europea reconeix que aquests informes de control es basen en la "confiança" que les xarxes socials coma ara Facebook compliran i seran honestes."Sí, confio en elles [les plataformes] però posarem una gran pressió perquè facin el que han promès", ha dit la comissària  de Justícia, Consum i Igualtat de Gènere, Vera Jourová. A més, el vicepresident de la Comissió, Andrus Ansip, hi ha afegit que no es tracta de confiar en les plataformes "cegament" però ha assegurat que seria negatiu no confiar-hi gens.  

Una xarxa europea de verificació d'informació

Una altra de les mesures previstes al pla d'acció de la Comissió és la creació d'una mena de xarxa de verificació d'informació o fets (els anomenats 'fact-checkers'). L'executiu comunitari considera que aquestes figures "són essencials" per combatre la desinformació, perquè "verifiquen la veracitat dels continguts". Per això vol crear una xarxa europea de 'fact-checkers', i els requisits per formar-ne part es definiran els pròxims mesos. "La xarxa serà editorialment independent", diu la Comissió, i comptarà amb una plataforma en línia que tindrà un pressupost inicial de 2,5 milions d'euros. L'executiu comunitari assegura que primer oferirà eines digitals per a aquests verificadors d'informació i que, després, crearà una plataforma online contra la desinformació. 

‘Hackejar’ la democràcia

Un sistema d'alertes contra campanyes des de l'exterior

Però els plans de la Comissió no acaben aquí. L'executiu comunitari considera que quan la democràcia d'un dels estats membres està "sent atacada", també s'ataca el conjunt de la democràcia europea. Per això, defensa que cal una "resposta forta" de les institucions estatals i europees i treballar de manera coordinada per "entendre i afrontar les amenaces". Per això, vol crear un sistema d'alertes, Rapid Alert System, que es traduirà en una plataforma digital on els estats membres podran compartir informació sobre campanyes estrangeres de desinformació. La Comissió apunta que es basarà en un sistema operatiu de codi obert que "es dedicarà exclusivament a intents focalitzats des de l'exterior que volen manipular el debat lliure". La Comissió explica que el març del 2019 cada estat membre haurà de designar un punt de contacte, "idealment en un departament estratègic de comunicació". La mesura apunta clarament a Rússia i als països de l'Est. 

Amb quin pressupost?

La Comissió Europea preveu duplicar el pressupost actual. El 2018 els diners del Servei Europeu d'Acció Exterior destinats a combatre la desinformació han sigut 1,9 milions d'euros. El 2019 el pressupost serà de 5 milions. A més, planifica incorporar entre 50 i 55 persones els dos anys vinents. La Comissió també proposa dedicar uns 61 milions d'euros a la iniciativa Europa Creativa per "donar suport" al periodisme i la llibertat i la pluralitat als mitjans.  Tot plegat, però, són uns recursos "insuficients" com ha admès el mateix vicepresident responsable del Mercat Digital Únic, Andrus Ansip. "Definitivament no és prou pressupost", ha dit Ansip que ha recordat que, per exemple, Rússia destina 1.100 milions d'euros a "crear informació per donar suport a la propaganda prokremlin". Per això, ha assegurat que si fos per ell, no serien 5 milions sinó "50 milions o més". 

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF