La UE vol que la seva guàrdia fronterera actuï també a l’Àfrica

Les receptes populistes cada cop fan més forat a la Unió Europea, com ho prova l’últim anunci de Brussel·les, que pretén ampliar el cos de la Guàrdia de Fronteres i Costes a 10.000 policies d’aquí al 2020. El cos tindrà més capacitat de gestió i també podrà mobilitzar-se en fronteres de països d’on surten molts dels immigrants que intenten arribar a Europa, com el Marroc.

La Guàrdia de Fronteres i Costes ja té la possibilitat de desplegar-se a països veïns amb els quals té acords, com per exemple Albània. Però la nova proposta també vol que es pugui mobilitzar cap a països d’origen i de trànsit de migrants, i un dels possibles seria el Marroc, amb el qual la UE -i Espanya- manté un estret contacte en matèria de migració. L’objectiu és oferir assistència durant les operacions de retorn de migrants o bé en la coordinació a l’hora d’acollir-los.

De fet, aquesta serà una altra de les principals tasques del cos: podran organitzar el retorn de persones per pròpia iniciativa (no caldrà que un estat membre els ho demani) i donar també suport logístic a les persones que acceptin “els retorns voluntaris” als països d’origen, en cas que els hagin rebutjat la demanda d’asil. Ho va explicar ahir el comissari de migració, Dimitris Avramopulos. La UE vol accelerar els processos de retorn dels considerats “migrants econòmics”. Segons dades comunitàries, s’executen al voltant d’un 35% de les ordres de retorn i és una de les crítiques que subratllen països com Itàlia, que exigeix que totes aquelles persones que no fugin de la guerra han de sortir d’Europa. De moment, entre el gener i l’agost del 2018, 8.966 persones han sigut expulsades als seus països d’origen. La Comissió Europea ja ha proposat que en els propers pressupostos europeus la migració disposi d’un pressupost de 10.400 milions d’euros, dels quals una bona part estiguin destinats a accelerar les expulsions.

La Guàrdia de Fronteres i Costes també tindrà un pressupost de 2.200 milions d’euros, segons la proposta de l’executiu comunitari per ampliar els poders i els seus efectius -actualment ja en té 1.300 de desplegats i 1.500 a la reserva-, i espera que els països puguin desplegar 7.000 agents durant un període curt, 1.500 per a missions llargues i 1.500 de personal exclusiu de l’agència. Segons els càlculs de la UE, Espanya hauria de contribuir-hi amb un total de 629 guàrdies.

La proposta de reforçar el cos és una de les promeses que es va fer als estats membres en la passada cimera de caps d’estat i de govern per tranquil·litzar els governs antiimmigració, que cada cop són més nombrosos a Europa. Davant dels populismes, ara Avramopulos defensa la mateixa política, amb dos grans objectius, va dir: accelerar el procés de retorn dels immigrants i “desincentivar” les arribades.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF