Publicitat
Publicitat

CRISI HUMANITÀRIA

La UE delega en Líbia el control migratori

Al país fallit hi ha milers de refugiats en centres de detenció, on pateixen tortures i “horrors inimaginables”

La Unió Europea (UE) ha fet un gir en la seva política d’immigració per blindar-se davant l’arribada per vies irregulars de nous estrangers. L’auge dels partits populistes i d’extrema dreta ha fet que els governs europeus hagin optat en els últims anys per frenar el discurs antiimmigració d’aquests partits tancant les fronteres i traslladant el control de les fronteres exteriors a països tercers com Líbia, un país fallit assetjat per màfies que trafiquen amb els immigrants i refugiats que intenten arribar a Europa per la ruta del mediterrani central.

La UE -premi Nobel de la pau- s’ha convertit en una fortalesa que privilegia els seus interessos polítics a la defensad dels drets humans. Ni la colpidora imatge d’Aylan, el nen sirià que es va ofegar en una platja turca, va fer canviar la política dels Vint-i-vuit. En plena crisi migratòria, Europa va apostar per finançar Líbia amb un únic objectiu: tancar una altra ruta de la immigració clandestina. Diners a canvi de retornar a Líbia els immigrants interceptats al mar.

Líbia va rebre l’any passat 130 milions d’euros de la UE “per fer front al flux migratori” i 46 milions més per equipar i formar guardacostes, els mateixos que han proferit en diferents ocasions amenaces de mort a immigrants i ONGs en alta mar. Són diners destinats a un país que, des del derrocament de Muammar al-Gaddafi el 2011, no ha tingut un govern estable.

"A Líbia et venen com si fossis un animal"

Denúncia de l’ONU

L’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, Zeid Ra’ad al Hussein, va visitar a finals de l’any passat els centres de detenció i va demanar a la comunitat internacional que no tanqués els ulls davant els “horrors inimaginables” que viuen els immigrants a Líbia. “És una atrocitat per a la consciència humana”, va advertir l’alt comissionat. Al Hussein també va assegurar que la intervenció de la UE al país “no ha fet res per a reduir el nivell d’abusos que pateixen els refugiats”.

Als centres de detenció oficials s’hi sumen els no oficials, una mena de presons secretes gestionades per les màfies a les quals ni les ONG ni l’ONU tenen accés. Un reportatge de la CNN va denunciar que els immigrants eren venuts com a esclaus. “Europa necessita urgentment posar la dignitat humana al centre de les seves polítiques migratòries”, reclama McGowan. L’agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR) denuncia que, malgrat les seves advertències sobre la situació dels immigrants a Líbia, “segueixen produint-se detencions d’immigrants i refugiats i les condicions són les mateixes” que mesos enrere.

Més de 3.000 morts en creuar el Mediterrani

Tallar els fluxos migratoris

Davant la crisi migratòria que va viure la UE entre el 2015 i el 2016, els socis van optar per impulsar una nova estratègia en matèria d’immigració: tallar els fluxos d’immigrants abans que trepitgessin territori europeu o retornar-los als països des d’on havien sortit. Els Vint-i-vuit van signar un acord amb Turquia per poder retornar els immigrants que arribessin a la UE des de les costes turques, i a Líbia es va posar en marxa l’operació militar marítima Sophia, dedicada a desmantellar les màfies que trafiquen amb persones.

Una delegació del Parlament Europeu liderada per la socialista espanyola Inés Ayala té previst visitar Líbia a l’abril. Ayala defensa la política migratòria de la UE -basada, explica, en el model espanyol d’invertir en els països d’origen de la immigració- i nega que els socis europeus siguin “còmplices” de la situació als centres de detenció. “Europa finança la millora dels centres. S’ha d’atendre la supervivència d’aquestes persones. Estem treballant per fer que no siguin centres tancats”, explica l’eurodiputada socialista.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF