EUROPA

La UE decideix fins quan s’allarga l’embolic del Brexit

Tusk ofereix a uns 27 dividits una pròrroga flexible màxima d’un any

Avui és, altre cop, un dia clau per al Brexit. Els líders de la UE es reuneixen aquesta tarda en una cimera extraordinària en què decidiran fins quan s’allarga el procés pel qual el Regne Unit ha de marxar de la Unió Europea. El Parlament britànic va ratificar ahir la petició que la primera ministra britànica, Theresa May, va fer a Brussel·les per tornar a prorrogar el Brexit fins al 30 de juny, però els líders dels 27 començaran la reunió treballant sobre un esborrany que proposa una pròrroga flexible més llarga, amb una data límit que determinaran després d’un debat que es preveu llarg.

Per al president del Consell Europeu, Donald Tusk, la pròrroga ha de ser flexible (és a dir, que el Regne Unit pugui marxar quan estigui preparat) per evitar “contínues cimeres del Brexit”. Així ho explica a la carta que va enviar ahir a tots els líders de la UE, una missiva on també explica que una pròrroga llarga “aporta més certesa i predictibilitat, ja que elimina l’amenaça constant d’anar canviat la data de l’abisme [és a dir el Brexit caòtic]”.

No més d’un any

Els objectius clars ja són dos: evitar el Brexit sense acord i totes les seves conseqüències econòmiques, polítiques i socials; i evitar que la política europea quedi segrestada pel conflicte del Brexit. Per això la carta del president del Consell Europeu és ben explícita. Tusk proposa que la pròrroga no es pugui allargar més d’un any, perquè el Regne Unit continuaria formant part d’una UE que ha de pensar a llarg termini, i seguiria i tenint poder de decisió sobre ella. Aquesta és la gran preocupació d’alguns dels estats membres, com admet Tusk: “Alguns heu mostrat preocupació perquè la contínua presència del Regne Unit com un país que marxa posi en perill el funcionament de la UE a l’hora de prendre decisions clau per al seu futur”. Per això està d’acord que cal fixar condicions a la concessió d’una nova pròrroga.

França encapçala la llista dels països més durs a l’hora de fixar aquestes condicions, i Espanya també es troba en aquest paquet. Per això, ahir May es va reunir amb el president Francès, Emmanuel Macron, a última hora, després de trobar-se primer amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, que és més flexible amb les condicions. França i Espanya demanen garanties que si el Regne Unit es queda a la UE més enllà del 22 de maig es regirà pel principi de cooperació lleial i no bloquejarà la política europea. Cal recordar que el 22 de maig era la data límit inicial si es ratificava l’acord a Londres i que queda just abans de les eleccions europees. Com que no es va ratificar l’acord, però, la nova data límit fins que avui es decideixi el contrari és el 12 d’abril, és a dir aquest divendres.

El problema és que mentre un estat continua dins la UE manté tots els seus drets i, per tant, a nivell jurídic és difícil determinar com aconseguir legalment aquests compromisos dels britànics. S’ha arribat a rumorejar la possibilitat de vetar el Regne Unit de decisions que tinguin a veure amb el pressupost comunitari, però no s’hi dona cap encaix legal. Les condicions que apunta Tusk són la impossibilitat de reobrir l’acord de retirada, no començar les negociacions de la relació futura fins que s’hagi ratificat l’acord i el compromís de Londres de mantenir “sincera cooperació” de manera que quedi reflectida la seva condició de país que marxa.

May es reunirà amb Tusk a Brussel·les abans de trobar-se amb la resta per intentar-los convèncer que amb les seves converses amb els laboristes de Jeremy Corbyn n’hi ha prou per garantir que es trobarà una sortida abans del 30 de juny. Però la discussió està garantida perquè ja d’entrada hi ha certa divisió. Abans de la reunió dels Vint-i-vuit, Bèlgica ha convocat una minicimera amb els països “del mar del Nord”, França i Alemanya per abordar el Brexit. La discussió se centrarà, doncs, en fins quan més s’ha d’allargar l’embolic perquè no afecti la política comunitària i, sobretot, a canvi de què es dona “més temps al temps”, com tuitejava Tusk.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF