La UE castiga Maduro amb un embargament d’armes

Brussel·lesLa Unió Europea va aprovar ahir sancions contra Veneçuela. És la primera vegada que els Vint-i-vuit decideixen imposar mesures restrictives contra el país americà, que han costat mesos d’estira-i-arronses entre els socis europeus. De moment, consistirà en l’embargament d’armes i de material susceptible que es pugui utilitzar en la repressió.

Els titulars d’Exteriors de la UE encara no han fet el pas de sancionar militars o persones del nucli dur i de confiança de Nicolás Maduro, una petició d’Espanya, el més bel·ligerant contra Caracas. Decidit per unanimitat, els ministres també van acordar preparar el terreny per prohibir a alguns líders bolivarians de viatjar a Europa o congelar-ne els béns amb l’objectiu que es puguin aplicar en el futur, si fos necessari. Brussel·les vol donar un senyal clar que està disposada a anar més enllà si la repressió i la falta de diàleg entre govern i oposició persisteixen; però també obre la porta a retirar les mesures si hi ha avenços i millores.

Europa no reconeix l’Assemblea Constituent sorgida arran de les eleccions del juliol i té “dubtes” després de les regionals de l’octubre. L’Alta Representant per a la Política Exterior, Federica Mogherini, considera que les sancions han de ser una resposta a la repressió que es viu al país, però tampoc no ha de ser l’única. “Les mesures s’utilitzaran de manera gradual i flexible; per tant, es podran ampliar i també revocar”, va explicar Mogherini. Així, la idea és que les sancions estiguin preparades per aplicar-se però, segons l’Alta Representant, “el més important no és el temps o el calendari sinó com evoluciona la situació al país, perquè hi hagi un diàleg important i significatiu”.

Incitar al diàleg

Però si el diàleg continua enquistat entre les dues parts, la UE vol tenir-ho tot preparat per dictar mesures contra l’entorn de Maduro. Així, volen assegurar “un marc legal” i una possible llista de noms que, segons Mogherini, “espera no haver d’utilitzar”. Però fonts diplomàtiques no amaguen la falta de consens que hi ha entre diversos països europeus, entre els quals Grècia, que veten més sancions per no perjudicar la relació amb Veneçuela.

Amb tot, les relacions no passen pel millor moment: l’Eurocambra ha demanat en l’últim any sancions, que els països es decideixen a aplicar ara davant la falta d’avenços. Per altra banda, a finals d’octubre la mateixa institució va atorgar el premi Sàkharov a l’oposició veneçolana, un gest que dins l’entorn del govern veneçolà es veu com un descrèdit. Mentrestant, les reaccions no es van fer esperar a una banda i una altra: “Les sancions contra el govern de Veneçuela són la decisió correcta i duen cap a la democràcia”, va piular ahir el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que sempre ha carregat amb duresa contra Maduro com a eurodiputat i també com a president a la institució. Contràriament, la representant d’Esquerra Unida, Marina Albiol, va lamentar que l’anunci provoqui un “augment de la tensió” al país.

Un dia històric per a la defensa

No va ser l’única decisió dels titulars d’Exteriors ahir. Els ministres van fer el pas definitiu perquè la UE es comprometi a cooperar en defensa. La paraula més escoltada entre els ministres dels 23 països que hi participen va ser de “dia històric” (entre els quals Espanya, que ha sigut un dels que més suport hi ha donat). “Fa un any i mig, o fins i tot sis mesos, hi havia sobretot escepticisme, i ara hem arribat fins aquí”, va expressar solemnement Federica Mogherini.

L’Alta Representant no va amagar que la sortida del Regne Unit de la UE (un país que històricament sempre havia bloquejat qualsevol integració en defensa) i l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca propiciaven la cooperació militar.

Els primers projectes es començaran a materialitzar al desembre, destinats en un principi a la ciberseguretat i la cooperació en iniciatives militars, que requeriran necessàriament una ampliació en la despesa en defensa, en la qual tots els països estan disposats a contribuir. Contràriament a les preocupacions del principi, la cooperació amb l’OTAN serà plena i així ho ha volgut reiterar el seu secretari general, Jens Stoltenberg, que considera la nova unió de la defensa “bona per a Europa i bona per a l’OTAN”.