Publicitat
Publicitat

GUERRA CONTRA AL-ASSAD

La UE ajorna la decisió d'armar els rebels sirians

París i Londres tenen uns mesos per convèncer els Vint-i-set i confien en un acord sobre la qüestió

Caldrà donar-hi més voltes. París i Londres van intentar, ahir, convèncer els socis europeus d'aixecar l'embargament d'armes a Síria per permetre que l'oposició pugui combatre en les mateixes condicions que el règim de Baixar al-Assad, i desencallar un conflicte que ahir va fer dos anys que va començar i que ha deixat més de 60.000 víctimes, segons l'ONU, i un milió d'exiliats. Però no se'n van sortir.

El president francès, François Hollande, i el primer ministre britànic, David Cameron, només van aconseguir esgarrapar un compromís perquè els Vint-i-set continuïn negociant si la Unió Europea ha d'armar els rebels sirians o no -la pròxima cita la tenen els ministres d'Exteriors, que es reuniran a Dublín la setmana que ve. Però el cert és que, de moment, no hi ha pressa. La data límit per Hollande i Cameron és l'1 de juny, el dia en què expira l'actual paquet de sancions contra Síria, que inclou l'embargament d'armes.

"Faré tot el possible perquè, d'aquí a finals de maig, trobem una solució comuna. Els he de convèncer que hem de passar a una altra etapa. Jo mateix he canviat d'opinió: pensava que n'hi havia prou amb la pressió que fèiem, però estem davant d'una asimetria tan gran en el conflicte, que hem d'anar més lluny", va declarar Hollande després de la cimera de Brussel·les. "Hi ha un sentiment creixent de frustració per la situació humanitària a Síria, i també per la falta de progressos al front polític", va declarar en la mateixa línia el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy.

Reticències al nord

Però tot i que la preocupació per un conflicte d'una "enorme gravetat", com el va qualificar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, és compartida per tots els membres del club comunitari, la recepta d'armar els rebels genera moltes reticències, sobretot a socis del nord del continent, com Alemanya, Àustria i Suècia, que se senten més còmodes amb la idea d'esgotar la via diplomàtica.

Una de les pors més esteses és que les armes acabin a mans de jihadistes, com va passar a Líbia, on la caiguda del règim de Muammar al-Gaddafi va provocar una proliferació d'armes a la regió, que van anar a parar a grups radicals a Mali. "Ens hem d'assegurar que no atiem el conflicte", va alertar la cancellera alemanya, Angela Merkel. Contra aquesta por, Hollande també té resposta: "Les armes, val més controlar-les que deixar-les circular, com passa avui. Hi ha països de la Lliga Àrab que podrien assegurar-ne el control i donar assistència tècnica militar als rebels", va explicar.

L'altra gran por és que aixecar l'embargament amb l'objectiu d'armar els rebels comporti, de retruc, acabar facilitant l'accés a les armes al règim d'Al-Assad. "El que passarà és que els que estan a l'altre bàndol entregaran encara més armes", va advertir el canceller austríac, Werner Faymann, en una clara al·lusió a la possibilitat que Rússia, el gran soci militar del règim sirià, aprofiti l'ocasió per reforçar el seu suport al dictador.

L'última opció: actuar en solitari

Hollande, però, creu que en les pròximes setmanes es podran llimar totes aquestes diferències i assolir un acord a 27. Considera, satisfet, que Europa ja ha fet una evolució important respecte al conflicte: primer, reconeixent la coalició de l'oposició com el representant legítim del poble sirià, i després, acordant l'enviament de material militar no-letal -com vehicles logístics no destinats al combat però que disposin de protecció balística o medicaments- que puguin servir de suport a l'oposició. Per això, confia que la Unió aviat farà un pas més.

Si no és així i no hi ha unanimitat entre tots els 27 membres, París i Londres ja han avisat que actuaran en solitari. "El Regne Unit és un país sobirà, tenim les nostres pròpies polítiques de seguretat i defensa i, si volem emprendre accions individuals que creiem que són d'interès nacional, som lliures de fer-ho", va sentenciar Cameron. Molt menys contundent va ser Hollande, que es va limitar a repetir que, si no s'aconsegueix tancar un pacte, "França assumirà la seva responsabilitat". "El màxim risc seria no fer res i permetre que Al-Assad continués massacrant el seu poble", va concloure.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF