REGNE UNIT

La UE dona oxigen a May i accepta ajornar el Brexit

Proposa una pròrroga en dos terminis per elevar la pressió sobre Westminster amb les eleccions com a límit

Si el Brexit havia aconseguit alguna cosa positiva a la Unió Europea és unir els Vint-i-set en un front comú que no havia mostrat cap fissura. Ahir, però, la unitat es va posar a prova. La reunió en què els líders havien de decidir sobre la pròrroga del Brexit es va acabar allargant fins a dos quarts de dotze. Després d’escoltar Theresa May durant més d’una hora sense que aportés cap pla B, els Vint-i-set es van tancar per pactar una posició comuna. Finalment van acordar una proposta doble amb la previsió que Londres torni a dir que no a l’acord: donar a May més oxigen, fins al 22 de maig, amb la condició que el Parlament britànic aprovi l’acord actual la setmana que ve. I, alhora, ja en previsió d’un no de Westminster, la UE deixa al Regne Unit fins al 12 d’abril perquè decideixi què vol fer i, sobretot, decideixi si es presenta o no a les eleccions europees.

Una UE fatigada es trobava davant el dilema d ’enviar un ultimàtum a Londres que ajudés May a pressionar la Cambra dels Comuns però que elevava les opcions d’un no acord. La discussió, segons fonts diplomàtiques, va esdevenir “molt intensa” perquè hi havia països més partidaris de seguir intentant per totes les vies possibles evitar el Brexit caòtic. Hi ha dues claus per entendre els dubtes. La primera és que May no els va posar cap pla B sobre la taula. Fonts diplomàtiques explicaven que va ser “evasiva” i que no va respondre a les preguntes sobre què fer davant del molt probable no dels Comuns a l’acord amb la UE. 

"Això és tot el paquet. Hem fet tot el que podiem fer. Esperem que la Cambra dels Comuns ratifiqui l'acord"

JEAN-CLAUDE JUNCKER PRESIDENT DE LA COMISSIÓ

La segona clau són les eleccions europees del 26 de maig. Amb la petició de Londres sobre la taula (allargar el Brexit fins al 30 de juny) apareixien dubtes legals sobre si el Regne Unit s’hauria de presentar o no a les eleccions si aquell dia al club europeu encara són 28. May va insistir ahir que Londres no vol concórrer a les eleccions de cap de les maneres.

Quatre minuts arrogants enterren Theresa May

Sobre aquesta qüestió hi havia debat dintre de les mateixes institucions. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ja va avisar dimecres que estirar el Brexit fins al 30 de juny obria un conflicte polític i legal. La Comissió Europea, per boca del seu president, Jean-Claude Juncker, havia insistit que prorrogar el Brexit més enllà dels comicis implicaria de totes totes que el Regne Unit s’hauria de presentar a les eleccions. Des de Londres, però, es defensava que com que el Parlament Europeu no es constitueix fins al juliol, es podia allargar fins al 30 de juny, una interpretació més flexible que secundaven els serveis jurídics del Consell Europeu. I, finalment, ahir el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, insistia que allargar la situació més enllà del 12 d’abril (quan els britànics han de notificar si es presenten a les eleccions) complicaria les coses.

Hi va haver diverses dates sobre la taula, però finalment es va optar per una opció intermèdia, acompanyada també de la ratificació per part dels 27 de les garanties addicionals sobre la frontera irlandesa que May va pactar amb Juncker a Estrasburg just abans de portar l’acord a la segona votació del Parlament britànic.

"No crec que haguem de contemplar l'opció de retirar la petició de Brexit. Ara és hora de complir amb el resultat del referèndum"

THERESA MAY PRIMERA MINISTRA BRITÀNICA

La proposta inicial era més dura i no preveia una doble pròrroga fins al 12 d’abril. Es demanava a May, doncs, que en menys d’una setmana aconseguís el que no havia fet en dos mesos. Al mateix temps, es posava més pressió a Londres en l’estratègia de fer tirar endavant l’acord. En aquesta línia es trobava el president francès, Emmanuel Macron, que només arribar ja va dir que si Westminster no aprova l’acord la setmana que ve “de ben segur s’anirà cap a un Brexit caòtic”. Però encara que la majoria preferirien acabar d’una vegada per totes amb “l’infern” del Brexit, fent servir la paraula de Tusk, una bona part de les veus europees no volen un Brexit sense acord. Una d’aquestes veus és Alemanya. A l’arribar al Consell Europeu, la cancellera Angela Merkel ja es mostrava “definitivament” disposada a “parlar sobre una breu pròrroga” i insisitia que “cal treballar fins a l’últim moment” per salvar el Brexit.

Per això, la proposta inicial va anar mutant fins a la doble pròrroga, donant a May un últim cop de mà i posant més pressió als diputats de Westminster. Com va dir ahir Juncker, “a partir d’ara tots els escenaris són possibles”. Si May no aconsegueix una votació la setmana que ve o el vot es negatiu, els britànics tenen fins al dia 12 d’abril per decidir si marxen de la UE sense acord o demanar una pròrroga llarga per convocar eleccions, un segon referèndum. Una opció que obre un escenari incert i que sembla poc possible donada la negativa absoluta de May a convocar eleccions. “Com és de llarga és una pròrroga llarga?”, van preguntar ahir a Juncker. Que va respondre amb el seu habitual i irònic sentit de l’humor: “Fins al final de tot”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF