Johnson calma els nervis 'tories' per la picabaralla amb la Unió Europea

El 'premier' pot reviure les batalles internes del 2019 si trenca la legalitat internacional

QUIM ARANDA / JÚLIA MANRESA NOGUERAS

El Brexit continua marcant la vida política britànica i europea pràcticament un any després que Londres i Brussel·les pactessin el divorci. Els esdeveniments d'aquesta setmana gairebé han provocat una mena de viatge enrere en el temps, fins a la tardor del 2019, quan els Comuns vivien en plena revolta contra l’aleshores govern en minoria de Boris Johnson. La gran diferència, ara, és que el premier compta amb 80 diputats de marge.

Però la seva intenció, anunciada com una possibilitat  d’infringir la legalitat internacional en tant que últim recurs en cas de no aconseguir un pacte comercial satisfactori amb la Unió Europea abans de la fi del període de transició (31 de desembre), ha causat un terratrèmol. Un més.

El pacte encara és possible

Ningú vol aixecar-se de la taula tot i l'evident cansament

Malgrat l’agror dels últims dies, i l’amenaça de la Unió Europea (UE) de portar als tribunals el Regne Unit si finalment incompleix el pacte de retirada, la signatura d’un acord comercial entre les dues parts és encara possible. Així ho ha assegurat un portaveu de Downing Street aquest divendres, després de valorar l'última ronda de converses, tancada dijous, marcant estrictament el poc marge de maniobra que ja queda, però. Les reunions han estat "relativament més constructives del que es podria esperar", ha dit, insistint que cal més "realisme" per part de la Unió Europea.

"Tot i que comencem a debatre sobre el fons d'algunes qüestions, encara hi ha àrees importants sense resoldre. Seguirem parlant la setmana que ve. Sobre les subvencions, demanem que la Unió estigui d’acord amb nosaltres en el mateix que ha acordat amb tantes altres parts en aquest àmbit. En matèria de pesca, la seva posició encara està molt lluny del gran canvi que necessitem per aconseguir un acord", ha apuntat.

En essència, i obviant de moment el problema més greu –la intenció de Londres de trencar la llei internacional amb una que regula el mercat interior britànic–, la valoració britànica encaixa amb la que dijous va fer el negociador en cap de la Unió, Michel Barnier, que va afirmar: "Queden diferències significatives en àrees d’interès essencial per a la UE." Cada cop hi ha menys temps per acordar res, i menys opcions: el 20% o el 25%, d’acord els grups brexiters de Westminster.

Revolta anunciada

Els lords i el Congrés dels Estats Units, esculls per al ‘premier’

La polèmica llei a l’origen de la picabaralla entre Londres i Brussel·les començarà a debatre's dilluns als Comuns. Un diputat tory, l’exsecretari d’Estat Bob Neill, ha presentat una esmena per introduir un fre parlamentari a les disposicions que violen l’acord de retirada –sobre tarifes, ajudes estatals i declaració de duanes–, i que exigeix un vot separat dels Comuns per aprovar la data en què entrarien en vigor.

Tot i la folgada majoria amb què compta Johnson, podria arribar a patir, si no una derrota, un càstig rellevant, amb entre 30 i 40 diputats conservadors oposant-se a la llei tal com l'ha presentat Downing Street. Aquesta tarda, el primer ministre s'ha trobat amb els diputats del grup per alliçonar-los, calmar-los i advertir-los de la necessitat d’aprovar el projecte. Boris Johnson no vol dissidents.

Però el que és segur és que la llei no superarà l'escull de la Cambra dels Lords sense ser modificada. Els conservadors no hi tenen la majoria i, a més, molts membres del partit, entre d'altres l’exlíder Michael Howard, han desfermat un duríssim atac contra Downing Street. En una intervenció que ha sigut molt destacada per la premsa britànica, Howart va dir ahir: "Com podem retreure res a Rússia, la Xina o l'Iran quan la seva conducta caigui per sota dels estàndards internacionals acceptats, si estem mostrant tan poc respecte a les nostres obligacions amb els tractats que signem?"

L’oposició a la llei de Johnson també arriba des dels Estats Units. La presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, ha advertit seriosament Londres sobre les conseqüències de tocar o anul·lar el pacte de divorci, inclòs el protocol nord-irlandès. "Si el Regne Unit incompleix aquest tractat internacional i el Brexit soscava l’ Acord de pau de Divendres Sant, no hi haurà absolutament cap possibilitat que un pacte comercial entre els Estats Units i el Regne Unit sigui aprovat al Congrés", va dir ahir.

Risc per als comunitaris

Els ciutadans de la UE al Regne Unit temem pel seu futur

Com ha destacat l’assagista i escriptor irlandès Fintan O’Tole en un article publicat ahir a The Guardian i a The Irish Times, tota la base del pacte del Brexit acordat per Johnson l’any passat descansava sobre la idea de la seva mà dreta, Michael Gove, i la de l’esquerra, Dominic Cummings, segons la qual "si als britànics no els agrada l’acord negociat amb la Unió Europea, l’acord mateix permetrà divergir per part d'un futur govern". És el que passa ara i el que tem l'associació The 3 Milions, que defensa els drets dels ciutadans comunitaris.

En un comunicat emès ahir, l’entitat va alertar a les autoritats de la UE, i al Parlament britànic, sobre la possibilitat que l’estatus d’establert se’ls retiri i que es vegin afectats també els drets dels britànics residents a la Unió. 

"No hi ha res lògic en tot això, ja no sé si és tàctica o estratègia". Així de desconcertades i amb certa indignació es mostraven aquesta setmana fonts diplomàtiques europees davant els últims esdeveniments del Brexit. La vuitena ronda de negociacions ja es preveia complicada, però va acabar encara més enverinada amb l'anunci i obstinació de Johnson a tirar endavant una llei que implica saltar-se l'acord de retirada. Les mateixes fonts diplomàtiques es mostraven sorpreses que Londres fos capaç de violar la llei internacional i per això ho interpretaven com una nova evidència que ja és gairebé impossible aconseguir un acord per fixar la relació futura abans de l’octubre (després necessita un temps per ratificar-se abans de finals d'any). Per això Brussel·les ha endurit el to i ha llançat un ultimàtum al govern britànic: si no retira la llei, la UE i Londres poden acabar als tribunals, i aquesta no és la millor manera de començar una nova relació.  

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF