Publicitat
Publicitat

L'ultraconservador Zeman guanya la primera volta de les presidencials a Txèquia

L'actual president ha dividit l'opinió pública amb les seves polítiques racistes i pro-russes

L'ultraconservador Milos Zeman, de 73 anys, pròxim als grups d'ultradreta i amb estretes relacions amb Rússia i la Xina, ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials, amb el 90% del vot escrutat. L'actual president, que ha obtingut el 40,4% dels vots, s'enfrontarà en la segona volta el 26 i 27 de gener a l'independent Jiri Drahos, expresident de l'Acadèmia de Ciències, que ha obtingut el 25,8% i ha guanyat a la capital.

La participació ha sigut del 61%, un nivell semblant al de fa cinc anys, el primer cop que se celebraven les presidencials per sufragi directe, ja que fins aleshores l'elecció del president corresponia al Parlament i el Senat. 

Zeman s'ha fet notar pels seus comentaris racistes contra la immigració musulmana, i per molt que la presidència és una figura amb poders limitats, és clau en la formació de l'opinió pública i la negociació de la formació de governs.

L'ultraconservador, al càrrec des del 2013, és el favorit a les enquestes, que apunten però que hi haurà una segona volta amb l'intel·lectual proeuropeu Jiri Drahos, de 68 anys. És el candidat de Brussel·les, en un moment en què els governs de les veïnes Polònia i Hongria s'allunyen del projecte europeu. 

Zeman i la seva retòrica antiimigració han obtingut els suports del Partit Comunista i també del principal partit ultradretà, l'SPD. El president ha defensat un acostament polític i comercial a la Xina (va ser l'únic líder occidental que va assistir a la desfilada militar de Pequín el 2015) i també ha defensat l'aixecament de les sancions comercials contra Rússia.

El resultat de les presidencials pot influenciar el primer ministre txec, Andrei Babis, que actualment lidera un govern en minoria que previsiblement serà reprovat pel Parlament la setmana que ve. Babis, un empresari multimilionari, té el suport de Zeman, tot i que ara se'l jutja per haver obtingut presumptament subvencions europees de manera irregular.