29/12/2012

Txecs i eslovacs, 20 anys de vellut

3 min
La plaça de la Ciutat Vella  de Praga, la capital txeca, celebra les festes.

Demà passat txecs i eslovacs recordaran que des de fa vint anys ja no conviuen dins el mateix estat. No hi haurà ritual oficial perquè l'aniversari de la Separació de Vellut ja es va escenificar el diumenge 30 de juliol al cim del Velkà Javorina, als Càrpats Blancs. Les floretes retòriques que aquell matí d'estiu es van llançar els mandataris de Praga i de Bratislava són per emmarcar. "Els txecs considerem els eslovacs la nació més propera i estimada", va dir el primer ministre txec, el conservador Petr Necas. I el seu col·lega eslovac, el socialdemòcrata Robert Fico, li va respondre: "Trobar-nos aquí demostra que continuem units, tot i viure en dos estats independents". Tots contents, amb boníssimes relacions econòmiques. Els eslovacs amb l'euro i els txecs encara pensant-s'ho. Però fa 20 anys no hi havia prou vellut per emmascarar l'opacitat i la malfiança.

Vaig ser testimoni d'un episodi d'aquella separació unes hores abans que es consumés. És 31 de desembre del 1992 i l'equip de TV3 detectem trànsit dens a la carretera que porta al poble txec de Lanzhot, a Moràvia, just a la frontera amb Eslovàquia. A la cerimònia també hi van veïns de Brodskie, el poble eslovac del costat. Inevitablement la gent que es troba al funeral es pregunta què està passant amb tot això de la separació. ¿Posaran controls o entrebancs per anar d'un poble a l'altre? Els veïns observen alarmats com a la carretera hi han instal·lat cabines per a les respectives policies, i no els agrada gens.

Les cabines que es miraven desconfiadament la gent de Lanzhot i de Brodskie mai no serien utilitzades per controlar el trànsit de veïns, però aquella tarda del 31 de desembre del 1992 molta gent de tots dos pobles es demanava per què no s'havia fet cap referèndum per decidir la separació. Ni al govern de Praga ni al de Bratislava els va interessar fer cap consulta en vista dels resultats de l'únic estudi demoscòpic rigorós publicat la tardor del 1992 i que donava empat tècnic: el 49% dels eslovacs i el 50% dels txecs haurien votat no a separar-se. I tant el 49% dels eslovacs com el 41% dels txecs exigien un referèndum. Com és que no s'havia tingut en compte el dret a decidir dels ciutadans?

La ruptura es va escenificar en clau diguem-ne nacional, i nacionalista, però l'impuls havia estat econòmic. El gener del 1991 el govern federal de Praga va deixar de transferir al govern autònom de Bratislava les partides que equilibraven el pressupost eslovac. Era un dels efectes de les reformes ultraliberals del premier txec Václav Klaus que tenien com a objectiu privatitzar i aprimar l'estat de càrregues improductives, fins al punt de plantejar-se aprimar també el territori: calia prescindir d'Eslovàquia i de la seva obsoleta indústria pesant. Klaus va trobar en les reivindicacions nacionalistes/confederalistes del líder populista eslovac Vladímir Meciar un argument per dir a Bratislava alguna cosa semblant a "Poden marxar quan vulguin". Separació de vellut, sí, però també una emmascarada expulsió d'Eslovàquia de les estructures de l'estat federal. Una empenta que Václav Havel no va poder evitar.

Tot i superat l'intens xarampió nacionalista de l'etapa Meciar, i d'estar integrats a Europa, els eslovacs no han pogut esborrar del tot els seus dèficits de qualitat democràtica. Eslovàquia arrossega reminiscències etnicistes i d'unitat nacional detectables en el preàmbul de la Constitució: "Nosaltres, la nació eslovaca…" Un enunciat que contrasta amb el "Nosaltres, ciutadans txecs de Bohèmia, Moràvia i Silèsia…" dels seus antics compatriotes. Ara, amics per sempre.

stats