Trump s’agafa a la tragèdia per insistir a tancar les fronteres
Nova YorkTambé xoquen pel terrorisme i sobre com s’ha de garantir la seguretat als nord-americans. Els dos candidats a ocupar la Casa Blanca no estan d’acord en pràcticament res, i menys encara en qüestions de seguretat nacional. Les seves reaccions a la massacre d’Orlando són tan conseqüents amb la personalitat i trajectòria política de cadascun com oposades en els plantejaments. Donald Trump segueix d’abanderat de les mesures contundents i simplistes; Hillary Clinton, de les pragmàtiques i sofisticades.
En un míting l’endemà del tiroteig a Orlando, Trump es va refermar en la seva polèmica proposta de prohibir temporalment l’entrada dels musulmans al país. És una iniciativa que va llançar al desembre, després de l’atemptat de San Bernardino, a Califòrnia, en què van morir 14 persones i que li va donar impuls electoral per situar-se en les primàries republicanes que començaven poques setmanes després. Ara repeteix jugada però adreçant-se no només al votant republicà sinó a tot l’electorat.
Ampliar la prohibició d’entrada
Trump fins i tot vol ampliar el radi de la prohibició i planteja suspendre la immigració de països que tinguin una “història provada” de terrorisme contra els Estats Units i els seus aliats. I va especificar com ho faria: “Les lleis d’immigració donen al president poder per suspendre l’entrada de qualsevol classe de persones considerades perjudicials per als interessos de seguretat. Jo l’utilitzaré”.
El discurs de Hillary Clinton és als antípodes del de Trump. Allà on Trump critica, ella reclama recuperar l’esperit de l’11-S, la unitat per fer front al terror. Ahir hi va afegir dedicar més atenció a identificar i aturar els “llops solitaris”, el tipus de terrorista que, sense contacte directe amb les organitzacions estrangeres, es radicalitza i actua pel seu compte. És el perfil que les investigacions preliminars de l’FBI fan de l’atacant d’Orlando, i que també correspon a la parella que va matar 14 persones a San Bernardino al desembre.
Clinton també va fer una crítica directa a països aliats com l’Aràbia Saudita, Qatar i altres països musulmans i els va reclamar que evitin que els seus ciutadans financin organitzacions extremistes, escoles radicals i mesquites que arreu del món han portat massa joves pel camí de l’extremisme.
Clinton i Trump també topen pel control de les armes. Hillary va declarar que “les armes de guerra no tenen espai als carrers dels EUA”, en referència al fusell AR-15 utilitzat per Omar Mateen a Orlando, i va criticar una legislació que permet que una persona investigada per l’FBI pugui comprar armes sense que no salti cap alerta.
El debat de les armes
En aquest terreny, Trump segueix l’ortodòxia republicana i s’erigeix en defensor a ultrança del dret a posseir armes, molt consolidat en la tradició nord-americana, i va argumentar que la restrictiva legislació francesa en matèria d’armes no va impedir els atacs de París. És el mateix Trump que apel·la a l’esperit dels pioners nord-americans, partidaris del dret a l’autodefensa, que encara compta amb molts partidaris entre els ciutadans dels Estats Units. És l’esperit que es reflecteix en la Segona Esmena de la Constitució, que garanteix el dret a posseir armes.
On sí que van coincidir els dos rivals va ser a fer una referència a la comunitat gai, l’objectiu de l’atac d’Orlando. Hillary Clinton es va adreçar a gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals per afirmar: “Teniu milions d’aliats que sempre us donaran suport. I jo en sóc un”. Trump va contraposar-los al que ell anomena “islam radical”, que diu que té principis incompatibles amb els valors occidentals. “L’islam radical és antidones, antigais i antiamericans”, va afirmar.
