ESTATS UNITS A COP DE TUIT
Internacional 21/01/2018

Trump sacseja els valors americans

Els crítics alerten que el seu govern mina els fonaments democràtics i les llibertats del país

Núria Ferragutcasas
3 min
Centenars de milers de persones es van manifestar aquest cap de setmana als Estats Units contra Donald Trump.

Nova YorkAmb el puny en l’aire i els ulls negats, un grup de joves afroamericans celebraven la victòria de Barack Obama el novembre del 2008 davant del mític Apollo Theater, a Harlem. Avui l’esperança d’aquell dia als carrers de l’històric barri negre novaiorquès per un país amb més igualtat racial és tan sols un record. Els anys del primer president afroamericà dels Estats Units no van portar els grans canvis que anhelaven i van acabar amb frustració pel triomf de Donald Trump. Les divisions racials s’han intensificat en el seu primer any a la Casa Blanca.

La seva presidència, asseguren els crítics, suposa una amenaça per als fonaments democràtics del país. Des de la igualtat racial fins a la llibertat de premsa, Trump ha sacsejat els anomenats valors americans.

“No és apte per ser president. Pel que sembla, és un racista i tot el dia està tuitejant”, assegura Celia Miller a pocs metres del llegendari teatre que va descobrir, entre altres artistes, Ella Fitzgerald. Aquesta administrativa creu que a molta gent que li dona suport no “li agradava tenir un president negre”. “Quan Trump diu que vol fer Amèrica gran altre cop el que vol dir és que la vol fer més blanca”, lamenta, i censura algunes de les polèmiques racials protagonitzades pel president, com la seva posició equidistant durant els enfrontaments entre supremacistes blancs i grups antirracistes a Charlottesville, Virgínia, l’estiu passat. O les seves crítiques als jugadors afroamericans de la lliga de futbol NFL que protesten per les desigualtats racials del país agenollats mentre sona l’himne nacional.

Les minories, no només l’afroamericana, no se senten representades per Trump -un 94% dels negres i un 80% dels llatins desaproven la seva gestió, segons enquestes recents-. La Rosa, una immigrant sense papers de l’Equador que treballa en una bugaderia de Harlem, afirma que en l’últim any, des de l’arribada de Trump a la presidència, ha notat més hostilitat per part d’alguns nord-americans.

“El meu fill va plorar molt durant la campanya electoral. Tenia por de quedar-se sol i em deia que no volia marxar perquè ell havia nascut aquí i se sentia nord-americà -explica mentre plega roba-. Jo no tinc por. Si hem de marxar, doncs marxarem, però em nego que Trump m’amargui la vida”.

La Rosa, que prefereix no donar el seu cognom, diu que algunes amigues seves tenen por d’una deportació, però ella les anima a no pensar-hi i continuar treballant “de valent i de manera honrada”. “De vida només en tenim una”, diu.

Terra d’immigrants

Durant l’últim any, Trump ha aprovat un veto migratori que afecta sis països de majoria musulmana, ha insistit a construir un nou mur a la frontera dels EUA amb Mèxic i va cancel·lar l’ordre executiva d’Obama que protegia els anomenats dreamers (somiadors), joves indocumentats que van arribar al país quan eren menors -la revocació, però, entrarà en vigor el març-. Precisament aquesta qüestió és una de les raons del tancament actual del govern federal. Els senadors demòcrates han decidit bloquejar l’aprovació d’un nou pressupost públic fins que aconsegueixin una solució per a aquest col·lectiu.

El sentiment antiimmigració ha crescut en un país construït per immigrants i orgullós de ser una terra d’acollida i d’oportunitats. I, per tant, ha erosionat no només aquest concepte sinó també el Somni Americà. A més, ha polaritzat un tema que fins fa poc, més o menys, havia sigut bipartidista. De fet, el president republicà Ronald Reagan va signar una llei que va permetre regularitzar la situació de milions d’immigrants sense papers.

Trump, d’altra banda, ha alarmat acadèmics del sistema polític nord-americà amb el seu acomiadament del director de l’FBI, els seus atacs a jutges que han bloquejat algunes de les seves polèmiques ordres executives o les seves crides al departament de Justícia perquè investigui la seva rival a les eleccions Hillary Clinton. Els professors de dret de Harvard Steven Levitsky i Daniel Ziblatt afirmen que Trump compleix els quatre criteris que han establert per identificar “un polític autoritari perillós”.

L’actual inquilí de la Casa Blanca ha mostrat “un dèbil compromís a les regles de la democràcia”, “nega legimitat als seus oponents”, “tolera la violència” i ha minat “llibertats civils i dels mitjans de comunicació”. De fet, els atacs als mitjans han provocat crítiques de membres del seu propi partit, com els senadors d’Arizona John McCain i Jeff Flake. Aquest últim va comparar el tractament de Trump de la premsa a la del líder autoritari soviètic Ióssif Stalin. La llibertat de premsa és una de les més importants del país, protegida en la Primera Esmena de la Constitució.

A cop de tuit

Els atacs del president nord-americà a mitjans, periodistes i oponents han sigut constants al llarg del seu primer any.

“Simplement no puc creure que un jutge posés el nostre país en aquest risc. Si passa alguna cosa, culpin-lo a ell i al sistema de justícia”

“El petit Bob Corker [senador republicà] és l’incompetent cap de política exterior. Mireu que malament li han anat les coses als Estats Units”

“Carai, quantes notícies falses avui. No importa el que digui o faci, ells no escriuran ni diran la veritat. Els mitjans de notícies falses estan fora de control!”

stats