ESTATS UNITS
Internacional 24/08/2018

Trump: “Si soc destituït, el mercat s’enfonsarà”

Segueix a la defensiva per uns pagaments il·lícits per comprar el silenci de dues suposades examants

Núria Ferragutcasas
4 min
El president nord-americà, Donald Trump, en una reunió ahir a la Casa Blanca.

Nova YorkDonald Trump seguia ahir a la defensiva. El president nord-americà està contra les cordes per haver fet uns pagaments il·lícits per silenciar dues dones que asseguren que van mantenir relacions sexuals amb ell entre el 2006 i el 2007. El cas és poc probable que provoqui el seu processament penal, sobretot mentre continuï en el càrrec, però pot donar motius per iniciar un procés de destitució -en anglès, el famós impeachment -. De moment, està protegit gràcies a la majoria del seu partit, el Republicà, a les dues cambres del Congrés. Tot això pot canviar en les legislatives del novembre.

L’exadvocat personal del president, Michael Cohen, va admetre dimarts passat davant la justícia que va pagar a aquestes dues presumptes examants -una actriu de cinema porno i una exmodel de Playboy - sota les ordres directes de Trump i que ho va fer amb l’objectiu d’“influir en les eleccions presidencials del 2016”. La declaració de culpabilitat de Cohen, doncs, implica Trump en una conspiració per violar la llei de finançament de campanyes electorals del país.

Trump es va defensar ahir altra vegada, jugant a casa -l’entrevistava la cadena Fox News-, de les acusacions del seu exlletrat personal. I va advertir que creu que si se’l sotmetés a un procés de destitució, el mercat financer “s’enfonsaria” i tothom “seria més pobre”. “No sé com es pot destituir algú que està fent una gran feina”, va reblar.

L’inquilí de la Casa Blanca va insistir que no ha comès cap delicte i va assegurar, ara, que només va tenir coneixement dels pagaments de Cohen a les dues dones quan ja s’havien fet -quan va esclatar l’escàndol va dir que no en sabia res-. L’actriu porno Stormy Daniels i l’exmodel de la revista Playboy Karen McDougal van rebre 130.000 i 150.000 dòlars, respectivament.

Trump va dir que els diners no van procedir de la seva campanya sinó que eren seus. I, per tant, no hi veu cap delicte. “No són una violació” de les lleis electorals, va explicar a la citada entrevista. Però, segons els experts legals, s’equivoca. El llavors candidat presidencial republicà, com a ciutadà podia fer legalment un pagament per comprar el silenci de les dues suposades examants, però igualment hauria d’haver declarat aquesta despesa a les autoritats electorals. Però Trump no ho va fer.

“No hi ha cap dubte que el president va cometre un crim federal”, ha afirmat l’advocat de Cohen, Lanny Davis, a diversos mitjans nord-americans en els últims dies. Tot i que ha admès també que és difícil jutjar un president en el càrrec, ja que no hi ha cap precedent.

D’altra banda, una nova revelació del cas sobre aquests polèmics pagaments complica encara més la defensa de Trump. Els fiscals federals han concedit la immunitat al propietari del setmanari sensacionalista National Enquirer, David Pecker, segons va informar ahir el diari The Wall Street Journal. L’editor, amic del president, va donar detalls de la gestió del contracte que hauria fet per comprar tant el silenci de l’exactriu de porno com la de l’exmodel de Playboy, segons fonts judicials.

Pecker hauria demostrat també amb proves que Trump tenia coneixement dels pagaments il·lícits. De fet, la seva informació va ser utilitzada per les autoritats per acusar Cohen d’haver violat les normes de finançament electoral.

Trump torna a atacar la fiscalia

En la seva entrevista amb Fox News, va criticar els mètodes dels fiscals federals i, concretament, va tornar a atacar el seu fiscal general, cap del Departament de Justícia, Jeff Sessions, per no protegir-lo del cas Russiagate -que investiga una possible col·lusió entre la seva campanya i Moscou-, i que considera una “caça de bruixes”.

“Vaig posar un fiscal general que mai va agafar el control del Departament de Justícia, una cosa que em sembla increïble” -va lamentar-.“Un cop en el càrrec, va dir: «Em recuso». Quina classe d’home fa això?”. Sessions va decidir retirar-se el març de l’any passat de qualsevol investigació sobre la presumpta ingerència russa a les presidencials nord-americans després d’escoltar les recomanacions del seu equip. I perquè va amagar al Senat que durant la campanya electoral es va reunir amb l’ambaixador rus a Washington, Serguei Kislyak. Ahir es va defensar dels atacs del president i va assegurar que mentre sigui fiscal general “les accions del Departament de Justícia no es veuran influïdes de forma inadequada per consideracions polítiques”. I va deixar clar que té el control del departament “des del primer dia”.

El cas dels pagaments pel silenci de les dues dones acorrala Trump, però també el veredicte de dimarts passat contra Paul Manafort, el seu exdirector de campanya electoral, ja que ha reforçat el cas Russiagate. Tot plegat podria impulsar una victòria contundent dels demòcrates a les legislatives del novembre i amenaçar la presidència de Trump.

Un tuit del president nord-americà indigna Sud-àfrica

Un tuit de Donald Trump sobre la reforma agrària de Sud-àfrica va provocar ahir una gran indignació en aquest país. I, al mateix temps, va ser lloat per l’antic líder del Ku Klux Klan David Duke. El president nord-americà va explicar en el seu missatge que ha demanat al seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, que “estudiï amb deteniment la confiscació i expropiació de terres i granges a Sud-àfrica, i l’assassinat a gran escala d’agricultors blancs”.

Trump, que està acorralat per diversos casos judicials, va revelar la informació a un periodista de la televisió conservadora Fox News -el seu mitjà favorit-. El govern sud-africà de Cyril Ramaphosa va lamentar els comentaris de Trump i va assegurar que estan “basats en informació falsa”. A més, ha demanat una reunió amb l’ambaixador nord-americà a Pretòria per parlar d’aquest assumpte.

A Sud-àfrica, segons el govern, la minoria blanca posseeix un 72% de la terra. La seva reforma busca un sistema de propietat “més equitatiu” a través d’un procés “curós i inclusiu que no divideixi el país”.

stats