Trump pretén inclinar el Suprem encara més a la dreta

WashingtonTraient pit, amb posat seriós i conscient que la decisió és una de les més importants de la seva presidència, Donald Trump va revelar el seu nominat per al Tribunal Suprem dels Estats Units dilluns passat a la nit. L’escollit és Brett Kavanaugh, de 53 anys, un jutge conservador ortodox i exassessor de l’expresident George W. Bush. Si el Senat el confirma els pròxims mesos, Trump haurà aconseguit escorar l’alt tribunal del país encara més a la dreta. Aquesta fita -anhelada durant anys pels conservadors- podria tenir conseqüències en temes que generen divisió com l’avortament, el matrimoni homosexual, el dret a portar armes o les regulacions sobre el medi ambient.

Kavanaugh, membre del Tribunal d’Apel·lacions del districte de Colúmbia des del 2006, és el candidat a substituir el jutge Anthony Kennedy, de 81 anys, que va anunciar la seva jubilació el mes passat. El president nord-americà el va descriure com un jurista amb unes “credencials impecables” i un “compromís provat amb la igualtat i la justícia”. Per això va assegurar que els senadors haurien de confirmar ràpidament Kavanaugh.

Per a Trump, la seva nominació i la de qui ja és jutge del Suprem, Neil Gorsuch (confirmada l’any passat), són fonamentals per al seu llegat presidencial. Si amb Gorsuch va assegurar la majoria conservadora de l’alt tribunal -gairebé un any després de la mort del jutge Antonin Scalia, el gran referent del moviment legal conservador-, amb Kavanaugh la impulsa més cap a la dreta. El candidat de Trump és considerat més dretà i ortodox que el jutge sortint. Kennedy, que s’identifica com a llibertari conservador, es va unir als jutges progressistes per decantar la balança del tribunal en diversos casos que van protegir el dret a l’avortament o van suposar la legalització del matrimoni homosexual.

Batalla al Senat

Els demòcrates van atacar de seguida la nominació de Kavanaugh i van prometre que lluitaran contra la seva confirmació fins al final. Creuen que amb ell perillaran els drets dels treballadors, el dret a vot de les minories o els drets reproductius de les dones, ja que podria afectar la sentència del Suprem del 1973, coneguda com a Roe vs. Wade, que va legalitzar l’avortament als EUA.

De fet, aquesta última qüestió és la que genera més divisió entre progressistes i conservadors. A la mateixa hora en què Trump, després de dies d’expectació, anunciava el seu nominat per al Suprem, desenes de persones cridaven a favor de protegir el dret a l’avortament justament davant l’edifici de l’alt tribunal, a Washington.

“Crec que si podem demostrar que [Kavanaugh] revocarà la llibertat reproductiva de les dones -va dir ahir el líder de la minoria demòcrata del Senat, Chuck Schumer, a la televisió CBS- obtindrem els vots necessaris per evitar la seva confirmació”. No serà gens fàcil. Necessita no només que tots els senadors demòcrates -fins i tot els d’estats conservadors com Indiana o Missouri que es juguen la cadira en les eleccions del novembre- votin contra la candidatura de Kavanaugh, sinó també el suport de dos senadors republicans.

Si els demòcrates es mantenen units i el senador republicà d’Arizona, John McCain, es perd la votació tal com s’espera a causa del seu càncer cerebral, les mirades es fixaran en dues dones: les senadores conservadores Susan Collins, de Maine, i Lisa Murkowski, d’Alaska. La primera ja ha dit que votarà contra un candidat a la cort suprema que sigui “hostil” a la decisió que va legalitzar l’avortament.

Originalista i partidista

Els demòcrates també veuen Kavanaugh com un jutge massa partidista, ja que va ser assessor de Bush i va assistir el fiscal Kenneth Starr, que va investigar l’expresident demòcrata Bill Clinton per l’escàndol financer Whitewater i el de Monica Lewinsky. I esperen utilizar aquest bagatge polític per fer descarrilar o endarrerir la confirmació fins després de les legislatives de la tardor.

Tot i que Trump va intentar posar emoció en el procés d’elecció del nou jutge del Suprem, la seva decisió final no va sorprendre. Kavanaugh, llicenciat de Yale i considerat seguidor de l’originalisme -doctrina jurídica que defensa la interpretació estricta de la Constitució dels EUA-, prové de l’elit republicana i va treballar per al jutge Kennedy. Dilluns, acompanyat de la seva dona i dues filles, va prometre que tindrà “una ment oberta en cada cas” i que buscarà “sempre preservar la Constitució dels Estats Units”. Ara haurà de convèncer una majoria de senadors que ell és la millor opció per al Suprem.

20 immigrants menors de 5 anys segueixen separats dels pares

El govern de Donald Trump va incomplir ahir el termini imposat per un jutge federal per reunir els 102 immigrants menors de 5 anys separats dels seus pares a la frontera entre els Estats Units i Mèxic. El president nord-americà, poc abans de marxar cap a Europa per participar en la cimera de l’OTAN, va insinuar que aquest incompliment era culpa dels immigrants. Per a ell la solució al problema que ha creat la seva política migratòria de “tolerància zero” és que els immigrants “no vinguin il·legalment”.

De moment només 38 nens ja són amb els seus pares, mentre que uns 20 -que podrien arribar ser 37- encara hauran d’esperar uns dies més a causa d’“obstacles logístics”. D’altra banda, 26 nens no es poden reunir amb les seves famílies per motius de seguretat o perquè els pares són a la presó. I una dotzena tampoc ho podran fer perquè els seus pares han sigut deportats als seus països. D’altra banda, dilluns un altre jutge federal va prohibir retenir indefinidament els immigrants indocumentats.