GUERRA A SÍRIA
Internacional 21/02/2018

Tropes sirianes entren a Afrin

Una aliança militar entre Al-Assad i els kurds frena l’ofensiva iniciada per Erdogan fa una setmana

Ethel Bonet
3 min
Tropes sirianes entren a Afrin

BeirutDos dies després que el règim sirià i els combatents kurds de les Unitats de Protecció Popular (YPG) arribessin a un acord militar per frenar l’ofensiva turca al nord-oest del país, les milícies populars que donen suport a Damasc van començar ahir a entrar a la regió d’Afrin.

L’entesa arriba un mes després que Turquia llencés l’operació Branca d’Olivera contra les forces kurdosirianes, en què ja han mort centenars de combatents de tots dos bàndols i desenes de civils al cantó kurdosirià. L’ofensiva no sembla que hagi d’acabar aviat i el govern d’Ankara insisteix que avança “segons el previst”. L’exèrcit turc i els rebels de l’Exèrcit Sirià Lliure(ESL), aliats d’Ankara, han conquerit fins ara una zona de 300 quilòmetres quadrats. Segons l’organització Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), les forces turques controlen 35 pobles del nord de la regió. Uns 240 combatents proturcs i 200 membres de les YPG han mort des de l’inici de l’operació, segons els càlculs de l’OSDH, que afegeix que, a més, 94 civils han perdut la vida, informació desmentida per Ankara.

Tot i que els kurds i el règim han estat força enfrontats a la guerra de Síria, a punt d’entrar en el seu vuitè any, comparteixen aversió cap a Turquia. Amb l’aliança militar, però, s’uneixen per repel·lir els atacs turcs en algunes zones frontereres.

Vestits amb uniformes de camuflatge, uns 4.000 milicians xiïtes aliats del president sirià, Baixar al-Assad, van exhibir armes i banderes sirianes des dels seus vehicles mentre travessaven els lloc de control de les forces de seguretat kurdes.

Erdogan treu pit

L’agència estatal SANA va informar que les forces populars van entrar a Afrin per “fer front a l’agressió turca” a la regió i donar suport a la població. Hores després, les forces turques van respondre bombardejant àrees residencials pròximes al lloc on hi ha desplegades les milícies progovernamentals.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va atribuir-se la frenada del desplegament de les forces lleials al govern sirià a Afrin. Després d’una trucada telefònica amb Vladímir Putin, aliat d’Al-Assad, Erdogan va afirmar, a més, que les tropes turques estan preparades per iniciar en els “pròxims dies” el setge a Afrin per expulsar les milícies kurdes, sota el pretext de voler eliminar “l’amenaça” que representa per a Turquia la presència de les YPG a la seva frontera sud.

Encara que Moscou va donar el seu beneplàcit a l’ofensiva d’Afrin, no va dubtar a mostrar el seu descontentament amb Turquia i va tancar l’espai aeri al nord de Síria durant alguns dies, després que un dels seus avions fos abatut en una de les anomenades “zones de distensió” vigilada per observadors militars turcs.

Ara, l’entrada en escena de les forces prosirianes per contrarestar l’ofensiva turca complica encara més la situació i les tropes turques podrien acabar bloquejades a Afrin.

La represa dels bombardejos turcs a Afrin se suma a l’última matança de civils pel règim sirià al feu opositor de Guta Oriental, en els suburbis de Damasc. Des de diumenge més de 200 civils han mort, entre ells, 60 nens, en els pitjors bombardejos que ha patit el bastió rebel dels voltants de la capital. Només dilluns van morir sota l’artilleria pesada del règim 127 civils, en la que es considera la pitjor massacre a la zona des del 2015, quan es va imposar el setge governamental. Aquest xifra se suma als 17 civils que van morir diumenge i a les 66 víctimes de bombardejos d’ahir.

Mig milió de civils atrapats

L’aviació siriana va tornar a atacar Guta Oriental en resposta al llançament de coets des del bastió rebel, que es va saldar amb cinc morts. Davant de les massacres contra civils, Unicef va respondre amb un comunicat en blanc per denunciar les atrocitats. L’agència per a la infància de l’ONU assegurava que s’havia quedat sense paraules.

Des del 2013, més de 400.000 civils malviuen atrapats i sota condicions terribles. La desnutrició i la falta de medicines i d’atenció mèdica, així com d’aliments bàsics, han posat la ciutadania que hi resisteix, sobretot els més vulnerables, com nens, malalts crònics i ancians, en una situació de risc. “És imperatiu posar fi a aquest patiment humà sense sentit. Aquest atac a innocents civils i a infraestructures s’ha d’aturar ara mateix”, va implorar Panos Moumtzis, coordinador regional de l’ONU per a la crisi de Síria.

stats