El Suprem reconeix el dret dels refugiats a demanar asil a les ambaixades d'Espanya

Stop Mare Mortum celebra que s'hagi obert una via legal d'entrada

Espanya no té ara mateix cap via legal perquè la gent que fuig de les guerres i la persecució pugui refugiar-se al seu territori. Per això els homes, dones i criatures que, segons el dret internacional i les lleis espanyoles, l'Estat té l'obligació d'acollir, es veuen abocades a les màfies o a jugar-se la vida al mar, com estem veient ara a les Canàries. Però l'associació Stop Mare Mortum acaba d'aconseguir que el Tribunal Suprem reconegui una petita porta que podria donar resposta a alguns dels casos que fins ara han topat amb una política migratòria de bloqueig: l'alt tribunal ha donat la raó a l'entitat, contra el criteri de l'Advocacia de l'Estat, que les víctimes de guerres i persecució han de poder demanar protecció a les ambaixades o consolats espanyols quan siguin en un tercer país.

Això seria una sortida, per exemple, per a les 2.500 persones originàries de Mali, que pateix una de les guerres enquistades del Sahel, que s'embarquen al Senegal o Mauritània en la perillosa ruta de les Canàries. Podrien presentar les seves peticions d'asil a les ambaixades de Dakar o Nouakchott i esperar la resposta de les autoritats espanyoles, que si reunissin els requisits els podrien donar un visat que els permetria arribar a Espanya en avió i poder començar a refer les seves vides.

Un dels problemes és que l'actual llei d'asil en vigor a Espanya no té un reglament que la desenvolupi. La llei data de l'any 2009 –va ser aprovada al final del mandat del socialista José Luis Rodríguez Zapatero– i preveia que en sis mesos s'aprovaria el seu reglament. Però, gairebé onze anys més tard, aquesta reglamentació encara no existeix. Una de les poques vies legals d'entrada està prevista a l'article 38, que diu que els sol·licitants d'asil que vegin en perill la seva integritat física podran demanar protecció a les ambaixades i consolats espanyols d'un país que no sigui el seu d'origen.

Una família de refugiats separada durant tres anys

Stop Mare Mortum va facilitar des del 2017 a refugiats que es trobaven atrapats a Grècia que demanessin protecció a l'ambaixada espanyola a Atenes acollint-se a l'article 38 i és un d'aquests casos el que ha arribat fins al Suprem. Es tracta d'una família kurdoiraquiana que va arribar a Grècia i que després es va acollir al sistema de reubicació de refugiats de la UE. La dona i les filles van ser acollides a Espanya però l'home no. Tampoc les autoritats gregues li van oferir protecció, i amb l'assessorament de l'entitat l'home va presentar una sol·licitud d'asil a l'ambaixada espanyola a Atenes que mai no va ser resposta. I va recórrer a l'Audiència Nacional el març del 2019, que li va donar la raó. Però l'advocat de l'Estat va presentar recurs, al·legant que el reglament no està desenvolupat. Tres anys després el Suprem ordena al govern que estudiï la petició d'asil del pare, i tot apunta que la família es podrà tornar a reunir.

"Aquesta sentència és una fita perquè diu al govern que no es poden ignorar les sol·licituds d'asil presentades a les ambaixades i consolats: que les autoritats tenen l'obligació de respondre i que l'article 38 és una via adequada per als que reuneixin els requisits previstos a la llei: és una victòria processal perquè activem una via d'accés legal", apunta David Moya, professor de dret a la Universitat de Barcelona. "És molt més raonable això que forçar la gent a jugar-se la vida al mar per després tramitar unes peticions que potser acabaran rebutjades".

Per a Moya, "l'advocat de l'Estat ha estat intentant evitar que aquesta via s'activés i formés un mecanisme regulat  i accessible per als demandants d'asil". "Això no vol dir que ara qualsevol pugui demanar trasllat des de les ambaixades, però sí que existeix un mecanisme i uns criteris per demanar-ho. I que el govern haurà de desenvolupar i delimitar. I també, i molt important, que l'administració és responsable d'actuar d'acord amb la llei per donar efecte a aquesta sentència, fent-ho de bona fe i amb plena col·laboració. No oblidem que estem parlant de situacions en què la vida i la integritat de les persones estan en joc".

Sònia Ros, de l'equip jurídic de Stop Mare Mortum, afirma que l'entitat vetllarà perquè el govern espanyol enviï instruccions a les ambaixades i consolats perquè gestionin les peticions d'asil.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF