CARIB

Tinder atreu els cubans de classe mitjana-alta

L’ús de l’aplicació de cites s’estén a l’illa amb la implantació generalitzada del 3G

Una de les coses que fan interessants Cuba és la possibilitat de veure i analitzar fenòmens socials des del seu moment inicial. Ja sigui amb l’arribada d’internet i les xarxes socials o amb la lenta i progressiva penetració del capitalisme per totes les escletxes de la vida quotidiana. Ara passa el mateix amb Tinder, la famosa aplicació de cites, que comença a ser popular entre els joves del país. La majoria ja n’havien sentit a parlar abans i tècnicament funciona a Cuba des de fa una colla d’anys. El problema, però, era que Tinder necessita que l’usuari estigui permanentment connectat perquè aparegui com a candidat. Això no era possible a Cuba, on es necessitava anar a un parc amb una targeta i pagar 3 pesos cubans -l’equivalent a tres dòlars- per tenir connexió continuada. No ha sigut, doncs, fins a la implantació del 3G a l’illa que ha sigut viable utilitzar Tinder i que aquesta aplicació ha començat a generar prou moviment per crear una base permanent d’usuaris.

En una societat afamada de canvi com la cubana, qualsevol novetat de l’exterior és anhelada i consumida amb voracitat. Per als joves cubans, Tinder és sinònim de progrés i acostament al món desenvolupat. Entre els usuaris nous les expectatives són altíssimes, perquè els que han viatjat a l’estranger n’exageren l’efectivitat. La Lauren és una de les cubanes que fan servir Tinder per conèixer gent sense sortir de casa. De moment, està decebuda. Esperava trobar un perfil de noi o de noia que s’ajustés a les seves inquietuds culturals i estètiques. “De moment hi ha poques noies, i els homes que trobo o ja els conec o sé que no són el meu tipus”.

Aquest és el problema principal que té Tinder a l’Havana, la capital cubana. Malgrat que el 3G s’ha generalitzat, els alts preus -en comparació amb el sou mitjà- funcionen com a filtre en una aplicació que genera un alt consum de dades. El resultat és que només la minoria més moderna i cool de Cuba, provinent de les classes altes o la incipient mitjana-alta, està present en aquesta pàgina de contactes. Tot i els més de dos milions d’habitants que té l’Havana, és freqüent que l’usuari de Tinder conegui bona part de les persones que li apareixen, la qual cosa trenca una de les gràcies d’aquesta apli, que és precisament conèixer gent de fora del teu àmbit.

Una majoria d’homes

A més, la majoria d’usuaris de Tinder a Cuba són homes, que han començat a fer servir l’apli gràcies als rumors i als familiars de fora de Cuba. Són nois que no li agraden a la Lauren per la imatge que projecten. Acostumen a tenir fotografies on surten descamisats, amb estètica reggaetonera, ensenyant músculs o fent ostentació de consumir en locals cars de la ciutat. És el que caracteritza la joventut cubana amb més influència estrangera.

El Caleb treballa a la recepció d’un hotel i ha començat a fer servir Tinder fa una setmana. Durant les seves estones mortes -que són moltes- s’entreté fent likes (la forma d’expressar que t’agrada el perfil d’una persona) a totes les noies que li apareixen a la pantalla. Es queixa de la manca d’efectivitat a l’hora d’aconseguir matchs (quan dues persones es fan un m’agrada mútuament) i poder començar així una conversa per xat amb una dona. Lamenta que no ha pogut passar mai d’aquesta fase, i encara menys tenir una cita presencial. A més, assegura que l’aplicada cop li ofereix menys dones entre les quals escollir, i que cada vegada són “més lletges”.

Ell, com la majoria de cubans que no han fet servir Tinder a l’estranger, desconeix l’enorme complexitat de l’aplicació per maximitzar la connexió entre perfils similars. Tinder funciona amb un algoritme secret que serveix per penalitzar o premiar els usuaris amb percentatge de matchs per likes més elevat. Per exemple: com que el perfil del Caleb és un dels més baixos respecte a l’efectivitat de likes, l’aplicació ja s’estalvia mostrar-li perfils de noies amb un rang d’efectivitat més alt. Mentre que a Europa i als Estats Units s’ha perfeccionat al mil·límetre la configuració del perfil per transmetre una determinada imatge, a l’illa és molt més aleatori i casual.

També té a veure amb alguns tabús socials que no s’han trencat. Mentre que a Occident l’aplicació es fa servir sovint per tenir sexe esporàdic a l’instant, a Cuba té un ús molt diferent. El Gabo va viure a Suècia una temporada i destaca que en aquell país la gent anava per feina. “Aquí xateges durant dies i setmanes sense concretar res. A la gent encara li fa vergonya quedar amb una persona que coneixes per internet”, declara.

L’empresa, amb seu a Califòrnia, ha declinat fer comentaris sobre si disposa d’algun pla de creixement o anàlisi específic per a Cuba, un mercat que de sobte es troba amb les possibilitats que ofereixen el 3G i l’internet mòbil sense els anys d’adaptació dels països occidentals, on els usos socials van evolucionar paral·lelament amb la gestió de les dades i els algoritmes.

Són paradoxes que xoquen amb la creença generalitzada que lligar a l’illa és fàcil. En lloc de reforçar els tòpics sobre la sexualitat del Carib, l’aplicació és un bon exemple pràctic de la Cuba de les dues velocitats i de l’abisme que separa els joves de les generacions precedents. Els adults ni s’imaginen que Tinder funciona a Cuba.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF