May tanca la porta a qualsevol concessió a Espanya sobre el futur de Gibraltar

LondresTheresa May ha estat molt clara aquest dimecres quant a les pretensions espanyoles sobre el futur de Gibraltar. Des de la tribuna del Parlament, i davant les preguntes del diputat conservador Robert Neill, la primera ministra del Regne Unit ha assegurat que "estem absolutament ferms en el nostre suport a Gibraltar, a la seva gent i a la seva economia. I sempre ha estat clar que Gibraltar està coberta per la nostra negociació de sortida. Estem buscant un pacte que funcioni per a tota la família del Regne Unit, i aquest pacte ha de funcionar per a Gibraltar. Em complau haver acordat un protocol sobre Gibraltar que formarà part d'un paquet més ampli d'acords entre el Regne Unit, Espanya i el govern de Gibraltar, i haver establert el compromís del partit amb aquesta cooperació sincera. I ha quedat clar que no exclourem Gibraltar de les nostres negociacions sobre la futura relació [amb la Unió Europea]. Volem un acord que funcioni per a tota la família del Regne Unit, que inclou Gibraltar."

Així doncs, May refusa les pretensions del president del govern espanyol. Pedro Sánchez ha expressat aquest dimarts a Madrid que "en les últimes 72 hores, cap dels documents [el tractat de divorci i la declaració política] ha aclarit una cosa fonamental per a nosaltres; Gibraltar no forma part del Regne Unit. Com a país no podem assumir que el que passi en el futur en relació amb Gibraltar es negociï entre el Regne Unit i la Unió. S'hauria de negociar entre Espanya i el Regne Unit. Tal com està redactat, el govern votarà contra l'acord del Brexit".

Els problemes d'última hora, dels quals el ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, va alertar dilluns, estan relacionats amb el suposat dret a veto que Espanya tindria en la negociació futura entre el Regne Unit i la UE pel que feia a Gibraltar. Aquest dret, sempre segons les denúncies de Borrell, hauria desaparegut de l'esborrany d'acord que s'hauria d'aprovar diumenge a la cimera comunitària.

En qualsevol cas, la sessió de control a què aquest dimecres s'ha hagut de sotmetre May demostra de forma fefaent que, per convenciment o per necessitat, no pot fer cap més concessió a la UE. El problema per a Brussel·les és que si obre la mà a Madrid –o a París, que també fa demandes sobre l'accés a les aigües comunitàries britàniques després de la transició del Brexit– també l'hauria d'obrir a Londres. Un cop més, la quadratura impossible del cercle en què s'ha convertit el divorci entre la Unió i el Regne Unit.