DRETS HUMANS
Internacional 10/12/2019

San Suu Kyi, d'icona de la pau a defensora de genocides

La premi Nobel declara davant el Tribunal de l'Haia per defensar els militars que la van empresonar

Cristina Mas
5 min
Aung San Suu Ky avui davant el tribunal

BarcelonaParadoxes de la història, un símbol de l'activisme pels drets humans compareix aquest dimarts davant del Tribunal de l'Haia per defensar un exèrcit acusat de genocidi. La premi Nobel de la pau i cap de govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, representa el seu país al Tribunal Internacional de Justícia, que aquest dimarts ha començat a jutjar el genocidi dels rohingyes. De fet, Suu Kyi defensarà els mateixos militars que la van tenir empresonada durant 15 anys quan era opositora. No serà fins demà dimecres, però, quan declari. "Tots els genocidis de la història tenen les seves pròpies causes amb un context polític únic, però això no passa de la nit al dia, sinó que està precedit d'una història de desconfiança i propaganda que deshumanitza els altres", ha afirmat a l'inici de la sessió d'aquest dimarts Abubacarr Tambadou, ministre de Justícia de Gàmbia, el país que ha presentat la denúncia.

Qui és Aung San Suu Kyi?

Fins que va guanyar les eleccions del 2015, Aung San Suu Kyi era coneguda al món com una figura gairebé beatífica, elegant defensora de la pau i la democràcia. Filla del general que va aconseguir la independència de l'Imperi Britànic el 1947 abans de ser assassinat, es va criar a Oxford. El 1988 va retornar a Birmània, on una junta militar governava des del cop perpetrat setze anys abans. Suu Kyi es va implicar en la lluita contra la junta i va fundar la Lliga Nacional pro Democràcia. Un any després el règim la va condemnar a arrest domiciliari, que va mantenir de manera intermitent fins al 2010. Des del porxo de casa seva, a Rangun, va pronunciar cèlebres discursos sobre la democràcia i la igualtat, en una lluita que li va merèixer el premi Nobel de la pau el 1991.

La seva victòria a les eleccions del 2015 es va veure com un moment de canvi històric, però en poc temps Suu Kyi s'havia convertit en la cara visible d'un règim acusat de genocidi, i en què l'empresonament de periodistes i dissidents està a l'ordre del dia. En els últims anys, com a cap de govern d'un règim que continua sent tan repressiu com sempre, s'ha convertit en una pària arreu del món: Amnistia Internacional i el Memorial de l'Holocaust dels Estats Units han estat els últims a retirar-li els premis que li havien concedit.

Què es jutja?

Sobre la taula hi ha dues operacions militars dutes a terme entre l'octubre del 2016 i l'agost del 2017, posteriors a una ofensiva de la guerrilla rohingya –una minoria musulmana de l'oest del país– contra les forces de seguretat. Els militars van matar a l'estat de Rakhine milers de civils, i més de 700.000 rohingyes van haver de fugir a la veïna Bangladesh a causa de la repressió indiscriminada. Segons els investigadors de l'ONU, aquestes operacions constitueixen un intent de genocidi perquè pretenien, amb l'assassinat massiu, les violacions i la destrucció sistemàtica dels poblats, l'extermini total o parcial d'aquesta minoria musulmana.

L'informe de l'enviada de l'ONU Yanghee Lee recull testimonis directes "d'atacs en què les forces de seguretat van calar foc a les cases, en molts casos amb la gent atrapada a dins, i pobles sencers van ser arrasats". Un altre informe acusa els soldats birmans d'"utilitzar sistemàticament violacions en grup i altres actes de violència sexual contra dones, noies, nens, homes i persones transgènere". Al maig deu soldats van ser empresonats per haver matat 10 homes i nens rohingyes però van ser alliberats només unes setmanes més tard.

Qui ha presentat l'acusació?

El Tribunal Internacional de Justícia és el màxim tribunal de l'ONU i només hi poden acudir els estats per denunciar violacions del dret internacional, en aquest cas la convenció internacional del 1948 de prevenció i càstig del delicte de genocidi. Gàmbia, un petit país de l'Àfrica Occidental de majoria musulmana, ha presentat l'acusació, juntament amb l'Organització Islàmica de Cooperació i un equip d'advocats de dret internacional. A l'octubre el fiscal general i ministre de Justícia de Gàmbia, Abubacar Tambadou, van visitar els camps de refugiats rohingyes per recollir els testimonis de les violacions de drets humans. Gàmbia està immersa en un procés de transició política després que el dictador Yahya Jammeh perdés les eleccions del gener del 2017 i s'exiliés a Guinea.

Quin paper ha jugat Suu Kyi?

El judici és contra l'estat de Birmània i no contra Suu Kyi, tot i que ella era la cap de facto del govern quan es van cometre els crims. Suu Kyi no té poder sobre l'exèrcit però els investigadors de l'ONU la consideren "còmplice" de les atrocitats comeses pels militars. Com a cap del govern no només no ha fet cap gest en favor de la minoria musulmana sinó que, a més, ha volgut encapçalar personalment la defensa del seu país en el judici, cosa que li suposa guanyar suport intern al preu del seu descrèdit internacional. Paral·lelament a les mobilitzacions per donar-li suport que s'estan duent a terme a Birmània des de diumenge (l'operació contra els rohingyes té un ampli suport popular com a exercici d'unitat nacional), Suu Kyi pot millorar les seves relacions amb el poderós exèrcit, que va redactar una Constitució a mida segons la qual els militars es reserven el control de tres ministeris i la designació d'una quarta part dels membres del Parlament.

Manifestació a Birmania contra el judici a Aung San Suu Kyi

D'ençà que els militars van emprendre el 2011, després de 50 anys de dictadura, la transició cap a una "democràcia disciplinada" que va culminar amb l'elecció de Suu Kyi, ella ha mantingut una actitud conciliadora però ha continuat demanant una obertura que ha creat tensions amb l'estament militar.

Què passarà després del judici?

El Tribunal de Justícia de l'Haia, a diferència del Tribunal Penal Internacional, no pot castigar individus. Després de la vista que comença aquest dimarts i acaba dijous, s'estudiarà la petició de Gàmbia perquè el tribunal emeti una declaració d'emergència per aturar el genocidi i s'adoptin "mesures provisionals" de protecció, que són legalment vinculants. El tribunal decidirà també sobre si té jurisdicció i si el cas és prou sòlid. En aquesta fase no s'escolten testimonis de víctimes.

Per dictaminar si Birmània ha comès un genocidi, el tribunal ha de determinar si l'estat tenia la intenció de destruir la minoria. Però caldran anys per arribar a una sentència i, si aquesta fos condemnatòria, tampoc no tindria capacitat per executar-la. El preu que el país pagaria es limitaria a la reputació i potser l'economia birmanes.

Un grup de Rohingya a un camp de desplaçats

En paral·lel hi ha altres procediments oberts contra l'exèrcit birmà. El 14 de novembre el Tribunal Penal Internacional va obrir una investigació sobre presumptes crims contra la minoria musulmana. A l'Argentina una organització rohingya també ha presentat una denúncia que assenyala Suu Kyi com a còmplice.

Quina és la situació actual dels rohingyes?

Segons les últimes dades de l'ONU del 30 de setembre, hi ha 915.000 refugiats rohingyes (entre els quals més de 400.000 criatures) als camps de Bangladesh, que des del març ha tancat la frontera a l'èxode. El país vol reallotjar-ne 100.000 a l'illa de Bashan Char, al golf de Bengala, però les agències humanitàries internacionals s'hi oposen. Des del setembre el govern ha tallat l'accés a internet als camps i han començat a envoltar-los de filats espinosos per limitar el moviment dels refugiats.

stats