Soldats australians van assassinar almenys 39 civils desarmats a l'Afganistan

Una investigació interna de l'exèrcit revela els crims de guerra comesos per forces d'elit

"A la gent de l’Afganistan, en nom de la Força de Defensa d'Austràlia, els demano disculpes sincerament i sense reserves per qualsevol delicte comès per les forces australianes. He parlat amb el meu homòleg afganès, el general [Yasin] Zia, per traslladar-li aquest missatge", ha proclamat aquest dijous en una impactant i històrica roda de premsa el cap de l'exèrcit australià, Angus Campbell.

El general ha comparegut per fer públics els resultats d'una investigació interna que ha posat al descobert l'assassinat d'almenys 39 civils afganesos i el tractament cruel de dos més per part de 25 soldats de les forces especials de l'exèrcit. Uns fets constitutius de crims de guerra i que el mateix Campbell va admetre que no eren aïllats, sinó producte d'una "cultura egocèntrica de guerrers" i de "competitivitat" promoguda pels comandaments d'aquesta unitat especial.

Execucions de civils desarmats, col·locació d'armes i ràdios al costat dels cadàvers per fer-los passar per combatents i fins i tot una macabra "iniciació ritual" dels soldats nous, als quals es forçava a matar un presoner indefens per apuntar-se "la seva primera mort". Són algunes de les revelacions de l'informe, que  assegura que "cap dels assassinats descrits es va fer en plena batalla", com ha admès el general Campbell.

" Quan vaig sentir els rumors per primer cop a finals del 2015 [d'algunes actuacions inapropiades de l'exèrcit a l'Afganistan] vaig tenir la sensació que hi havia alguna cosa al darrere, però mai m'hauria esperat alguns dels passatges que he llegit aquestes últimes setmanes", ha admès el cap de l'exèrcit.

L' informe que s'ha fet públic aquest dijous, elaborat per l'inspector general de l'exèrcit Paul Brereton després d'una investigació de quatre anys, va portar ja la setmana passada el primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, a anunciar que posava en marxa una oficina especial d'investigació per portar a la justícia els sospitosos d'haver comès aquests delictes. Uns crims que el mateix Brereton defineix al seu informe com "una traïció profunda i vergonyosa dels estàndards professionals i les expectatives de la Força de Defensa d'Austràlia".

La investigació de Brereton es va posar en marxa després de la filtració de documents classificats facilitats per un advocat de l'exèrcit, David McBride, que va servir a l'Afganistan i que en tornar va denunciar les actuacions il·legals dels soldats australians al país. McBride està encara pendent de judici imputat per delictes de revelació de secrets. Però la seva filtració va donar lloc a investigacions periodístiques que van permetre treure a la llum gravacions d'alguns dels fets, com l'execució sumària d'un afganès desarmat que va quedar enregistrada per la càmera del casc d'un dels soldats de les forces es pecials.

Els crims de guerra que s'han pogut provar, amb un total de 23 incidents investigats que van acabar amb "39 persones assassinades il·legalment" i dues més maltractades cruelment, involucren fins a 25 soldats del Grup de Treball d'Operacions Especials, amb preeminència dels soldats dels Serveis Aeris Especials (SAS, en les sigles en anglès). De tots ells, l'informe recomana investigar especialment la mort de 36 civils a mans de 19 soldats de les forces especials. 

Entre el 2005 i el 2015, fins a 25.000 soldats australians van estar desplegats a l'Afganistan, dels quals uns 3.000 eren del Grup de Treball d'Operacions Especials, la unitat a què pertany el SAS. El primer efecte de les revelacions publicades aquest dijous ja sigut la revocació, anunciada per Campbell, de la distinció militar al mèrit que s'havia donat a aquestes forces especials per la seva tasca a l'Afganistan.

"Ens hem d'assegurar que la investigació criminal que ha posat en marxa el govern australià sigui realment independent i tingui prou recursos per poder oferir justícia real a les víctimes afganeses d'aquestes atrocitats", apunta per telèfon des d'Austràlia la investigadora de Humans Rights Watch (HRW) Sophie McNeill. Recorda el "fracàs" d'experiències similars d'altres països, com l'operació Northmoor del Regne Unit per investigar possibles crims de guerra també a l'Afganistan i que "es va tancar sense portar a judici a cap soldat". "Hi va haver interferència política, aquella no va ser una investigació independent, i no podem permetre que passi el mateix a Austràlia. Hem de fer-ho ràpid, perquè el temps s'esgota per poder oferir justícia a les víctimes afganeses", diu McNeill.

De fet, es desconeix encara qui formarà part d'aquesta oficina d'investigacions especials i quins poders tindrà per demanar informació o cridar testimonis, un aspecte important tenint en compte "l'opacitat i secretisme" que caracteritza l'exèrcit australià, diu McNeill. Una investigació nacional que permetrà evitar la intervenció del Tribunal Penal Internacional, però que les organitzacions de drets humans com HRW seguiran molt de prop per assegurar que "serveixi realment per compensar les víctimes, fer justícia als afganesos i assegurar que la cultura d'impunitat i encobriment de l'exèrcit s'acaba per sempre".

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF