EUROPA

Sis mesos per frenar el populisme

La proximitat de les eleccions europees mobilitza l’Eurocambra contra “l’amenaça” de Viktor Orbán

El Partit Popular Europeu ha marcat, finalment, els límits a la connivència amb Viktor Orbán. En una votació sense precedents, l’Eurocambra va aprovar aquest dimecres una condemna a l’“amenaça sistèmica” als valors de la UE que presenta el govern hongarès i la petició que s’activi l’article 7 del tractat, que inclou -en última instància- la retirada del dret de vot al Consell per a l’estat membre sancionat. “La democràcia il·liberal no és democràcia”, adverteixen fonts de l’Eurocambra.

La lògica electoral es va acabar imposant entre els conservadors europeus. Les eleccions del mes de maig de l’any que ve es poden convertir en un “intent de mesurar forces sobre el futur de la Unió” -adverteix el portaveu del Parlament, Jaume Duch-, i això vol dir més polarització en tots els fronts. Aquesta pressió electoral va obligar ahir la primera força de l’Eurocambra a dir “fins aquí” a un dels seus membres més polèmics, com sentencien des del Parlament. Va ser un dels cops polítics més importants que s’ha endut el govern hongarès a Estrasburg, i l’escenificació més clara de com les tensions populistes han acabat trencant el consens intern entre els democristians.

Es va imposar “la consciència que calia que Orbán entengués que hi ha uns límits”, expliquen fonts dels populars europeus (PPE). La decisió, però, va ser dolorosa. Es va cuinar en una reunió tensa a porta tancada dimarts al vespre davant d’un Orbán desafiant que es va negar a matisar cap de les seves posicions. Això va portar el líder del PPE, Manfred Weber, aspirant a ser el candidat conservador a les pròximes eleccions europees, a donar llibertat de vot, i el grup es va trencar.

Weber, de la CSU, va votar a favor de sancionar Orbán, mentre que la resta de diputats del seu partit van votar-hi en contra. Els seus socis de la CDU de Merkel es van desmarcar de l’hongarès, com també van fer els conservadors nòrdics, austríacs o grecs. A l’altra banda, els països de l’Est, convençuts que el líder del Fidesz és víctima d’una campanya de l’esquerra. Els tories britànics van votar dividits. El PP espanyol va optar per l’abstenció, excepte tres vots que van fer costat a Orbán. “Avui és Hongria, i demà?”, es preguntava el popular Esteban González Pons.

L’argument tradicional dels democristians que és millor tenir Orbán dins del PPE que no fora ja no és suficient. El seu acostament al ministre de l’Interior i líder xenòfob italià Matteo Salvini ha disparat algunes alarmes dins del grup. El que hi ha en joc és el futur immediat d’un partit popular orbanitzat i obert a possibles enteses amb l’extrema dreta. Aquest serà un dels interrogants de la campanya -que arrencarà l’abril de l’any que ve- per a un PPE sota pressió electoral del populisme i aferrat al discurs migratori com a clau de volta política per guanyar vots o ocupar cancelleries.

L’estat de la Unió

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que aquest dimecres va pronunciar a Estrasburg el seu últim discurs sobre l’estat de la Unió, alertava també contra l’enduriment de la retòrica política a Europa i les amenaces a la llibertat de premsa. “Condemnem el nacionalisme impulsiu, que ataca els altres i busca bocs expiatoris en lloc de solucions”, va dir un Juncker cansat, aferrat a algunes iniciatives concretes per reforçar el control de les fronteres i la inversió europea a l’Àfrica. “Les nostres propostes, sobretot en matèria de refugi i immigració, s’han d’aprovar i aplicar -reclamava Juncker amb un punt d’amargor-, però sempre és més fàcil acabar donant les culpes a la Comissió”, es lamentava.

El luxemburguès entra en la recta final d’una legislatura marcada per les tres grans crisis que han redibuixat la Unió Europea els últims anys: la crisi econòmica, la política i la migratòria. I aquests van ser els tres grans eixos d’un discurs pronunciat en to baix però amb l’aspiració de reclamar més “sobirania europea” i més presència internacional.

En aquest sentit, el liberal Guy Verhofstadt li va reclamar lideratge contra “una dreta que està intentant minar la UE des de dins”. Per al belga, “és una qüestió d’autoritat moral”. “Orbán i Kaczynski [el líder del Partit Llei i Justícia polonès] intenten fer aquí el mateix que Trump ha fet al Partit Republicà”, alertava Verhofstadt.

El futur d’Europa està en joc. Aquest és el missatge que ahir va voler deixar el president de la Comissió com a últim advertiment. D’aquí mig any la UE s’examinarà a les urnes i el populisme tornarà a mesurar les seves forces.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF