PANDÈMIA

Segona onada o només rebrots?

Europa, en alerta pel nombre de casos en relació amb fa un mes, però en una situació molt diferent

L’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. És la impressió que es treu de la visió del mapa adjunt, elaborat pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. En especial si es fixa la mirada al nord-est de la península Ibèrica, on la taca més enfosquida s’ha anat estenent a poc a poc des de fa entre tres i quatre setmanes, quan es van començar a disparar els números a la Franja i el Segrià. Potser la falta de previsió a l’hora de preparar la represa després de quatre mesos de pandèmia ha afavorit el canvi de color del groc (menys de 20 casos d’incidència acumulada per cada 100.000 habitants en els últims catorze dies), més comú a la majoria del continent, al vermell sang (superior als 120 casos), exclusiu de Catalunya, l’Aragó i Navarra entre els territoris de l’Estat, però també a Luxemburg, Bulgària i Croàcia.

Dimarts passat, també per justificar la decisió del Foreign Office de demanar quarantena al tornar al país si es ve d’Espanya -dijous hi van afegir Luxemburg-, el primer ministre Boris Johnson va parlar de “signes d’una segona onada de la pandèmia”. És veritat?

El cert és que divendres el Regne Unit va posar el fre de mà i va aturar noves mesures d’alleugeriment de les restriccions que havien d’entrar en vigor l’endemà. A més, va fer retrocedir algunes passes a la zona de Manchester, l’est de Lancashire i l’oest de Yorkshire, al nord d’Anglaterra, una mesura que afecta 4,1 milions de persones. Segona onada, doncs? Parlar-ne en aquests termes és “equivocat i crea concepcions errònies i perilloses sobre la pandèmia”. “La idea de la segona onada prové de comparar-la amb l’estacionalitat de la grip”, diu el viròleg Jeremy Rossman, professor a la Universitat de Kent.

Rossman també fa altres consideracions rellevants: “El concepte de segona onada retrata la pandèmia com si fos una força de la naturalesa que no podem controlar. Però tenim constància de molts països que amb un sistema sanitari fort -que consisteix en proves generalitzades, rastreig de contactes, aïllament i suport sanitari- combinat amb la pràctica de comportaments segurs -mascaretes, distància física i rentat de mans- són molt eficaços minimitzant la transmissió”.

Xifres dolentes i mal llegides

Les xifres per a Espanya dels últims catorze dies són dolentes, d’acord amb el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties: 53,6 per 100.000 habitants els últims 14 dies. Lluny, però, de Luxemburg, el pitjor país d’Europa, amb 243 per a la mateixa proporció poblacional. Però molt lluny, també, de les millors situacions: 5,7 a Itàlia, 2,4 a Finlàndia, 4,3 a Grècia, 2,3 a Hongria, 8,4 a Alemanya o, per parlar dels veïns, 19 a França i fins i tot 30,2 a Portugal.

El problema de les dades i els mapes, però, és que es basen en mitjanes i la imatge que donen no és precisa. La situació a l’Aragó no té res a veure amb la de Menorca. O a l’interior de Catalunya, per exemple, les diferències són abismals. A Barcelona, 3.196 casos els últims 14 dies (188 per 100.000 habitants). A l’Ampolla, 2 casos, fet que suposa una incidència per 100.000 habitants de 62,4.

A més, les dades diàries actuals no són equiparables a les de fa dos o tres mesos, encara que siguin superiors. Ara es fan moltes més proves i els contagis es detecten abans. Tot i així, cal tenir present que el virus no ha donat cap treva. I que fins al 31 de juliol, als 31 països de què s’ocupa el Centre Europeu de Prevenció, s’han infectat 1,71 milions de persones i ja n’han mort 182.282.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF