ÀFRICA

Segon atac contra hospitals de malalts d’Ebola en 24 hores

Els casos es disparen els últims dies a la RD del Congo

Això se’ls està anant de les mans. Quan fa gairebé nou mesos que l’epidèmia de l’Ebola es va declarar a l’est de la República Democràtica del Congo, els nous casos es continuen multiplicant, i ara els centres de tractament fins i tot són atacats. En menys de 24 hores dos hospitals d’atenció a malalts d’Ebola van ser assaltats a les localitats de Butembo i Katwa, a la província de Kivu del Nord. Un metge camerunès va morir. A més, plou sobre mullat. Aquests mateixos hospitals ja van ser atacats al febrer, i els casos d’Ebola s’han disparat a la zona on es troben. En només una setmana s’han detectat 110 malalts nous. L’epidèmia ja ha causat 855 víctimes mortals des del passat 1 d’agost, hi ha 1.317 infectats, i 8.678 persones podrien desenvolupar la malaltia perquè han estat en contacte amb algun infectat. Són dades del ministeri congolès de Sanitat corresponents a divendres. Avui les xifres podrien haver augmentat.

Metges Sense Fronteres (MSF) gestionava els dos hospitals fins al febrer, quan ja van ser assaltats. Aleshores l’ONG va decidir donar el relleu al ministeri de Sanitat i a la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS). El canvi de mans, però, no ha servit de res. Els centres de tractament han tornat a ser blanc de la violència.

“Vam marxar perquè no podíem garantir la seguretat del nostre personal ni dels malalts”, explica per telèfon des de Kinshasha -la capital de la República Democràtica del Congo- Trish Newport, la responsable de MSF en l’operació contra l’Ebola en aquest país africà. “No sabíem la raó dels atacs: si eren contra MSF com a organització o contra l’hospital per tractar malalts d’Ebola”, continua relatant. Ara aquesta incògnita sembla haver-se resolt, després dels dos assalts contra els mateixos hospitals en menys de 24 hores.

Des que es va declarar el brot d’Ebola a l’est de la República Democràtica del Congo, la població ha vist amb recel el desembarcament de desenes d’ONG i cooperants estrangers a la zona afectada. No entenen que es faci un esforç tan gran per combatre l’Ebola, i res per atendre els malalts de malària, que superen els infectats per l’epidèmia. O per assegurar l’accés de la població a l’aigua potable o el subministrament elèctric.

L’OMS va celebrar una reunió d’urgència el 12 d’abril a Ginebra per decidir si declarava l’emergència internacional a causa de l’augment desorbitat dels casos d’Ebola en els últims dies. Malgrat això, va optar per no fer-ho.

“Més enllà de si es declara o no l’emergència internacional, el que és evident és que cal modificar la manera com s’està combatent l’Ebola”, adverteix la representant de MSF, que opina que no s’aconseguirà frenar el brot mentre les comunitats locals no s’impliquin en la lluita contra la malaltia i continuïn veient l’epidèmia com una cosa de les autoritats i dels blancs, els cooperants estrangers. “L’Ebola de moment no ha creuat cap frontera, però les epidèmies sempre són imprevisibles”, adverteix l’experta. La zona infectada fa frontera amb Burundi, Ruanda i Uganda, i la República Democràtica del Congo és el segon país més gran de l’Àfrica.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF