Sebastián Piñera: tenacitat, camuflatge i dreta

Santiago De XileLes de diumenge eren les terceres eleccions a les quals es presentava el president electe de Xile, Sebastián Piñera: el 2005 va perdre contra la presidenta sortint Michelle Bachelet i el 2009 la va guanyar, i la va substituir al capdavant del Palau de la Moneda. El seu mandat va estar marcat pel gravíssim terratrèmol que va patir el país el 2010 i per les protestes estudiantils. Piñera es va veure obligat a abandonar el càrrec, tal com estableix la llei xilena -que preveu que no hi pot haver dos mandats consecutius-, després d’una legislatura amb l’amarg regust de no haver pogut impulsar la seva agenda. El milionari s’ha tornat a presentar aquest any i substituirà Bachelet altre cop, i es tancarà així un cicle de 16 anys.

Piñera té una gran tenacitat, que l’ha ajudat a construir una de les fortunes més grans del país andí i que l’ha convertit en l’únic polític de dretes capaç de trencar l’hegemonia de governs de centreesquerra que, tret del seu parèntesi, han governat Xile des del 1990. El seu executiu no va suposar un trencament respecte a les polítiques anteriors ni s’espera que ho sigui en aquest segon mandat.

La coalició Chile Vamos, amb la qual ha concorregut, ha donat entrada a partits menys conservadors, que no van participar en la seva primera victòria. Els analistes també coincideixen a dir que ha rebut suports de votants del Front Ampli d’esquerres (FA) tot i la implicació de l’ultradretà José Antonio Kast en la seva campanya.

En declaracions a l’ARA, el que va ser ministre secretari general -l’equivalent xilè a conseller en cap- al govern Piñera, Cristián Larroulet, explica que el polític ha sigut capaç de canalitzar la voluntat de canvi dels electors “menys ideologitzats” del Front Ampli i d’involucrar els joves.

“Piñera té un lideratge especial que va més enllà de la frontera ideològica”, explica a l’ARA l’expresident de la UDI -un dels partits més conservadors de Chile Vamos- Juan Antonio Coloma, una habilitat que considera molt important per a Xile, un país que el mateix Coloma qualifica de centreesquerra. L’expresident de la UDI és optimista respecte al segon període de Piñera perquè el veu més “tranquil i serè” que el 2010.

Doble Cara

El talent per al camuflatge ha marcat la vida política de Piñera, sempre molt atent als vents que corrien, fet que li ha suposat crítiques. Sobre la dictadura de Pinochet assegurava que va “modernitzar econòmicament el país”, i alhora va fer campanya en contra seva en el plebiscit del 1988. “És un gall disfressat”, diu el Manuel, un jubilat que va votar pel candidat progressista. “Forma part dels Chicago Boys”, el nom amb el qual es coneix els integrants de l’elit xilena que va aprendre i implantar al país les doctrines liberals de Milton Friedman, de l’Escola de Chicago. No és ben bé així: Piñera va aprendre liberalisme a Harvard i no a Chicago.

Periodistes i polítics progressistes que l’han conegut de prop asseguren que la vitalitat i alegria que transmet quan és davant les càmeres és una façana i que quan s’apaguen es converteix en un home gris i antipàtic. També destaquen que la seva fama d’espontani està treballada minuciosament per diferenciar-se dels conservadors clàssics, molt més rígids en les formes.

Milionari de primera generació, fins i tot la seva història empresarial té les seves ombres: a finals dels anys 70 -en plena dictadura- va obtenir el seu primer èxit quan va aconseguir la representació del negoci de les targetes de crèdit a Xile, i a partir d’aquell moment va començar a créixer com a empresari. A principis dels 90, en plena transició, Piñera es va estalviar una fortuna adquirint empreses que havien fet fallida perquè les seves pèrdues dissimulessin els beneficis de la resta de companyies. Tot i ser actuacions moralment reprovables, Piñera s’ha defensat d’aquestes acusacions dient que no incomplia cap llei i que les operacions eren perfectament legals. L’imperi econòmic del mandatari va incloure una aerolínia, dos canals de televisió i un dels equips més populars de Xile.

Malgrat ser reescollit amb més vots que Bachelet fa quatre anys, diumenge Piñera va parlar d’“unitat” i es va comprometre a arribar a grans acords per fer front als “grans problemes” del país: la pobresa i desigualtat, la falta d’oportunitats i la inseguretat. Per a la majoria de mitjans, aquestes paraules són un reconeixement al “final de model” que va instaurar el centreesquerra i als canvis profunds que demana bona part de la societat, més enllà de la dreta. Com un camaleó, Piñera intentarà dirigir els canvis per evitar que ho faci la nova política del Front Ampli.