OPERACIÓ DE SALVAMENT

“No us preocupeu, estic molt content”

Els infants rebran suport psicològic però els equips mèdics creuen que es recuperaran ràpid

Una de les moltes incògnites que hi ha hagut durant l'operació de rescat dels dotze nens i l'entrenador de la cova de Tailàndia ha sigut fins a quin punt l'adult era responsable de la situació. Si bé durant els primers dies de l’operació de rescat a Tham Luang hi va haver una forta campanya de desprestigi contra el seu monitor, sembla que finalment no hi haurà repercussions. Principalment, perquè els mateixos pares i familiars dels infants l’han defensat. I com ha reiterat en diverses ocasions el director de l’escola Prasitsart, on sis dels nois estudien, això es considera “una catàstrofe natural” i, per tant, “no hi ha responsables”.

L'equip A, en el rescat de la cova

Durant aquest dimarts, després del rescat amb èxit de tots els que encara estaven atrapats, s'han anat solucionant altres interrogants. Per exemple, si els menors hauran de rebre algun tipus de tractament. Segons els equips mèdics, sí que seran sotmesos a atenció psicològica, però els sanitaris són optimistes perquè diuen que no creuen que el tractament s'allargui en excés. "Són esportistes, estan molt forts… i molt contents d'haver sortit", asseguren. 

De fet, els mateixos nens van voler tranquil·litzar els pares mitjançant una carta. Asseguraven que estaven molt bé, que es tenien els uns als altres i que el monitor havia sigut bo amb ells. La relació, sembla ser, és forta.

Els protagonistes

L’entrenador de l’escola Mu Pa es diu Ekapol Chantawong, però tothom el coneix com a Ake. Va néixer a Birmània fa 25 anys i va perdre els seus pares molt aviat, fet pel qual es va convertir en monjo budista durant una etapa de la seva vida. Com si el destí hagués sabut què passaria anys més tard a la cova, Ake va aprendre a meditar i a conservar les forces quan no hi havia menjar.

La majoria de nens tenen entre 11 i 14 anys. El més jove, per exemple, es diu Chanin Vibulrungruang i va començar a jugar a futbol als set anys, i ara mateix en té 11. De fet, a tots ells els unia la passió per aquest esport, ja que formaven part de l'equip de futbol Mu Pa –que vol dir 'porc senglar'–. Per aquest motiu, al llarg de les cartes que els infants havien fet arribar als seus pares des de la cova per tranquil·litzar-los les referències al futbol són constants. Duganpet Promtep, de 13 anys i capità de l'equip, ha sigut un dels motivadors del grup, i durant l'estada a la cova no ha deixat d'exercir de líder de la colla. 

"Ningú pensava que podríem salvar els nens"

En les cartes també hi havia molts missatges d'ànims als pares. "Estem bé", "Tranquils" o "No patiu" són algunes de les expressions que els menors utilitzaven per reduir el patiment dels familiars. La carta de Nattawut Takamrong, de 14 anys, es va convertir pràcticament en viral a Tailàndia. També la de Pornchai Kamluang, de 16 anys, que malgrat la situació va assegurar als seus pares que estava "molt content" i que no es preocupessin.

Tants dies atrapats també han deixat algunes anècdotes. Per exemple, que un dels menors, Pipat Pho, de sobrenom Nick i de 15 anys, va escriure en una de les cartes que es moria de ganes d'anar a menjar a un restaurant de barbacoa amb els seus pares. Però entre totes les històries en destaca una. Peerapat Sompiangjai té ara mateix 17 anys. Els va complir fa uns dies, i volia celebrar el seu aniversari fent una excursió a la cova. Aquest va ser el motiu pel qual els nois es van endinsar pels passadissos de Tham Luang. Finalment, els 'snacks' que van comprar per celebrar els 15 anys de Sompiangjai els van ajudar a sobreviure.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF