El Regne Unit pot frenar unilateralment el Brexit

Un dia abans que voti Westminster, el TJUE determina que la sortida és reversible fins última hora

El Regne Unit podria frenar unilateralment (si ho volgués) la sortida de la Unió Europea. Així ho ha determinat aquest dilluns el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència que arriba un dia abans de la data prevista per a la votació al Parlament britànic que ha de decidir si està d'acord amb el pacte de sortida assolit entre Theresa May i els representants de la UE. Segons aquesta ràpida decisió de la Justícia Europea, el Regne Unit té temps fins a l'últim moment dels dos anys fixats per la sortida per fer-se enrere si no es ratifica l'acord. Per tant, la possibilitat existeix  mentre l'acord de retirada entre la Unió Europea i el Regne Unit no hagi entrat en vigor, com passa actualment, perquè està pendent de ser ratificat a Londres i després ha de ser aprovat pel Parlament Europeu. 

Si no s'arribés a ratificar l'acord o no se n'assolís un altre, és a dir, si aquest dimarts el Parlament britànic no aprovés el text o no s'aprovés a l'Eurocambra, el TJUE també explica que podria revocar-se sempre dins el termini màxim que es va fixar quan es va oficialitzar la voluntat del Regne Unit d'abandonar la UE. Aquesta data és el 29 de març del 2019. Si no es tanca cap acord, el Regne Unit tindria fins aquest dia per notificar de manera oficial que es penedeix d'haver decidit marxar.

Europa deixa el Brexit en mans de Westminster

"La revocació per part d'un estat membre de la notificació de la seva intenció de marxar reflecteix una decisió sobirana de mantenir el seu estatus d'estat membre de la Unió Europea, un estatus que no pot ser ni suspès ni alterat per aquesta notificació", sentencia el TJUE. Per això, considera que una vegada un estat membre ha comunicat la seva voluntat de retirar-se, pot revocar aquesta decisió de manera unilateral si així ho decideix. "No seria coherent amb els objectius del Tractat de la Unió de crear una UE més cohesionada entre els pobles d'Europa el fet de forçar la marxa d'un estat membre que decideix revocar la seva decisió de marxar", apunta.

A més, no caldria que tots els països de la UE es tornessin a posar d'acord per acceptar-lo, perquè el tribunal considera que l'estat en qüestió encara és membre de la UE i que, per tant, sosté que no tindria sentit tornar a fer el procés. Sí que considera, però, que s'hauria de notificar al Consell Europeu oficialment i, sobretot, que s'hauria de tornar a aprovar la decisió per la via constitucional fixada segons la seva pròpia legislació. No es posa límits ni condicions en cap sentit, ni tampoc es fa referència a la necessitat d'actuar de "bona fe" com sí que esgrimia l' advocat general de la UE en la seva recomanació ara fa una setmana. En aquest cas, alguns mitjans i diplomàtics han mostrat la seva preocupació perquè es pugui utilitzar aquesta via per fer 'xantatges' a les institucions europees amb la voluntat d'un estat de marxar de la UE, tenint en compte que després és una decisió tan fàcilment revocable. 

Només cal una notificació per escrit

Per tant, l'únic que cal és que es comuniqui oficialment al Consell Europeu la decisió de fer marxa enrere. "La revocació ha de ser decidida seguint un procés democràtic i d'acord amb els requeriments constitucionals nacionals", diu el tribunal, que, això sí, remarca que ha de ser una decisió "inequívoca i incondicional". 

Aquest cas posa de manifest que l'article 50 del Tractat de la UE té un buit en aquest sentit. El tribunal posa en relleu que l'article –que és el que permet a un estat membre marxar quan ho decideixi i d'acord amb les seves normes constitucionals– no entra en aquesta possibilitat i constata, per tant, la necessitat de tramitar aquest procediment legal per la via urgent. "Ni prohibeix ni autoritza expressament la revocació", constata. També cal tenir en compte que la polèmica estava sobre la taula perquè la mateixa Comissió Europea s'havia posicionat en contra de la reversibilitat un cop començat els tràmits. 

Aquest procés legal va començar a Escòcia el desembre del 2017, quan un tribunal va elevar a Luxemburg la petició de diversos parlamentaris van posar sobre la taula aquesta consulta. El cas va arribar al tribunal de Luxemburg el 3 d'octubre del 2018. Ràpidament es va decidir que era un cas "urgent" i el 27 de novembre es va fer la vista. La decisió final, doncs, ha trigat poc més de dos mesos. 

Quines implicacions pot tenir?

Com informa Quim Aranda des de Londres, la sentència del TJUE podria ajudar Downing Street en els seus propòsits d'aconseguir l'aprovació del pacte, si finalment la votació tira endavant aquest dimarts al vespre i no és suspesa. El govern considera que amb el pronunciament del tribunal és més factible la possibilitat d'un segon referèndum i que aquest fet faria inclinar la balança del costat de May entre els diputats que no volen córrer el risc de dur a terme un segon plebiscit.

En aquest sentit, el ‘Daily Telegraph’ informa aquest dilluns que l’única opció que consideraria l’executiu és una consulta entre el pacte de May i sortir de la UE sense acord. En cap cas hi hauria la possibilitat de quedar-se a la Unió. L’alternativa, però, seria poc menys que obrir la capsa de Pandora.

De fet, la mateixa sentència del tribunal fa referència a la decisió de demà del Parlament britànic i justifica la rapidesa amb què aquest cas s'ha resolt. Considera que la decisió és prou important perquè s'hagi de tenir en compte durant tot el procés. Constata que es tracta d'una decisió que "té un efecte a l'hora de clarificar les opcions que tenen els parlamentaris que han de decidir la ratificació de l'acord de retirada negociat entre la UE i el Regne Unit". 

Però el ministre britànic d'Exteriors, Jeremy Hunt, ja ha titllat "d'irrellevant' la sentència. Aquest dilluns es troba a Brussel·les per participar en la reunió del Consell d'Exteriors, i ha insistit que el govern al qual pertany no té cap intenció de revocar o d'endarrerir el Brexit. "És irrellevant perquè imagini's com se sentiria el 52% dels  votants del país que van votar-hi a favor si qualsevol govern britànic retarda la sortida de la UE per al 29 de març [...] crec que la gent estaria molt enfadada",ha sentenciat el ministre. 

EDICIÓ PAPER 13/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF