ALEMANYA

Record de l’inici de l’Holocaust amb la ultradreta al Bundestag

L’adeu de Merkel marca el 80è aniversari de la Nit dels Vidres Trencats

La proclamació de la República de Weimar l’any 1918, la Nit dels Vidres Trencats el 1938 i la caiguda del Mur de Berlín el 1989 comparteixen no només una rellevància històrica clau per entendre el segle XX d’Alemanya i d’Europa, sinó també el dia en què van passar: tots van tenir lloc un 9 de novembre.

Malgrat ser un dia marcat amb foc al calendari d’Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial, aquest any el 9 de novembre té un significat especial per dues raons: la proclamació de la malmesa República de Weimar compleix un segle, i la commemoració de la Nit dels Vidres Trencats, que va donar peu als primers pogroms contra els jueus protagonitzats pels nazis i va desembocar en l’Holocaust, es commemora, 80 anys després per primera vegada en la història de la República Federal, amb un partit d’ultradreta amb facció pròpia al Bundestag.

“Desitjo que aquest 9 de novembre sigui un dia en què els demòcrates sumin les seves forces al nostre país i en què diguem amb orgull: «Visca la República! Visca la democràcia!»” Aquest va ser el missatge que el president federal alemany, Frank-Walter Steinmeier, va difondre ahir a través d’un vídeo al seu perfil de Facebook. “Cal que recordem a quin abisme ens pot arrossegar que els enemics de la democràcia aconsegueixen majories”, va afegir Steinmeier.

No va fer referència directa als 92 diputats federals d’Alternativa per a Alemanya (AfD), però l’existència política del jove partit ultradretà es va poder llegir entre línies. Amb només cinc anys de vida i gràcies a un discurs hipernacionalista, provocador, xenòfob i revisionista de la història recent d’Alemanya, AfD va ser el tercer partit més votat en les últimes eleccions federals de fa poc més d’un any.

Davant la por i la paràlisi de bona part dels partits tradicionals, AfD ha aconseguit marcar l’agenda política i tenir un sòlid espai electoral a la dreta de la unió conservadora de la CDU-CSU. Segons la mitjana de les últimes enquestes d’intenció de vot, la força ultra obtindria avui més del 15% dels vots en unes noves eleccions generals, a deu punts de la CDU de Merkel. Amb representació a tots els parlaments regionals, AfD s’ha consolidat definitivament com un actor més del tauler electoral d’Alemanya, amb conseqüències no només simbòliques, sinó també polítiques per al país més ric, poblat i poderós de la Unió Europea.

El grup ultradretà Wir für Deutschland (Nosaltres per Alemanya) va intentar, en va, organitzar una “marxa fúnebre pels morts de la política” al centre de Berlín aquest mateix 9 de novembre. L’objectiu era demanar que Merkel abandoni el poder. El ministeri de l’Interior de Berlín va decidir, però, prohibir la manifestació, perquè la va considerar una provocació i un acte de caràcter negacionista dels crims nacionalsocialistes.

L’adeu de Merkel

La cancellera Angela Merkel participarà avui tant en una sessió extraordinària al Parlament federal com en un acte organitzat pel Consell Central dels Jueus d’Alemanya en una sinagoga situada al cèntric districte de Mitte, que va ser destruïda l’any 1938 i reconstruïda el 2009. Podria ser l’última vegada que Merkel commemori el capítol més fosc de la història alemanya recent com a màxima mandatària del país.

Després de l’últim correctiu patit pel seu partit en les eleccions regionals de l’estat federat de Saarland ara fa deu dies, la cancellera va anunciar que no tornaria a presentar la seva candidatura a la presidència de la CDU i que l’actual serà el seu últim mandat. Amb un any 2019 ple d’eleccions regionals, en què els democristians podrien continuar perdent suport, és evident que Merkel ho tindrà molt complicat per mantenir-se al poder fins a l’any 2021. Aquest 9 de novembre també ve, per tant, marcat per l’adeu polític de Merkel.

El seu lent comiat genera incerteses a Alemanya. El seu partit no té, ara per ara, cap figura que pugui omplir l’espai buit que deixarà Merkel. Aquestes inseguretats venen, a més, acompanyades per la por a una inestabilitat política encara més gran i també a un creixement de les posicions ultradretanes. Aquesta mateixa setmana un estudi de la Universitat de Leipzig va tornar a apuntar símptomes preocupants: gairebé un terç dels ciutadans alemanys comparteixen les posicions xenòfobes i islamòfobes que defensa AfD.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF