OBSERVATORI DE L’EST

Quina en porta de cap Putin?

Qui li havia de dir a Ramón Serrano Suñer -cunyat de Franco i ministre d’Exteriors espanyol admirador de Hitler- que al cap de 76 anys el seu crit “Rússia és culpable!” esdevindria l’ànima del clam anti-Putin dels hereus del franquisme. Acusació que, com aquell 1941, dona forma i visualitza un doble i necessari enemic: el pervers enemic interior, l’independentisme català, sostingut per la maldat d’un enemic exterior, la Rússia de Putin. La Rússia malagraïda amb una Espanya que permetia als seus vaixells militars repostar a Ceuta -tot i el malestar de l’OTAN- mentre demava a la UE alleujar-li les sancions econòmiques. ¿Proves de ciberatacs russos? El CNI mateix reconeix no haver-ne detectat. De suposicions n’hi ha un munt, totes difoses pel diari El País : des dels hackers teledirigint el referèndum de l’1-O fins al suport proindependentista de la cadena Russia Today (RT). Tot plegat supervisat per activistes d’elit com Julian Assange i potser Edward Snowden. Però, més enllà de les cabòries d’ El País, ¿algú a aquestes altures pot dubtar que Putin podria haver començat a prendre mides als flancs més fràgils de la UE i de la zona euro, i que Espanya queda en el punt de mira? No sembla que el Kremlin hagi renunciat a cobrar-se l’ensorrament de l’URSS i la rendició incondicional el 1989-1991. És la “doctrina del ressentiment” que anunciava el 2014 el professor Timothy Garton Ash. El 19 d’octubre passat, mentre a Brussel·les els caps de la UE escenificaven el suport a Rajoy, Putin els interpel·lava sobre Catalunya, recordant-los com van atiar la independència de Kosovo. I fa just una setmana Serguei Narixkin, el cap de l’SVR -els serveis d’intel·ligència exteriors russos-, acusava “les elits europees” de menystenir el referèndum català. Declaracions emeses per l’agència estatal Sputnik. La mateixa que, difonent l’actuació dels humoristes Aléxei Stoliarov i Vladímir Kuznetsov, posava Dolores de Cospedal al límit del ridícul planetari. ¿Algú pensa que Sputnik hauria difós una peça així sense que ho sabés el Kremlin? I es pot deduir d’on van obtenir els humoristes el telèfon de la ministra.

Marc mental del KGB

Les pantalles han anat passant tan densament que els comandaments i think tanks de l’OTAN ja parlen de “la influència russa maligna”. Plena sintonia amb el Washington Post, que l’endemà mateix del referèndum advertia: “Moscou percep el moviment català com un instrument per debilitar Occident”. Però, ¿de debò el Kremlin vol jugar ara aquesta carta? En tot cas, cal no perdre de vista que Putin és un dels exemplars més sòlids que ha produït el pensament estratègic gestat en les profunditats del KGB. Concep la venjança com a irrenunciable i sempre servida en fred: Cospedal ho deu haver entès. En el marc mental de Putin, els enigmes i les intrigues interactuen com si prenguessin vida pròpia. Mai no donarà pistes o en donarà de falses. Farà moviments impredictibles i procurarà que allò que vol aconseguir no ho sembli. O bé que ho sembli però no ho sigui. Els cops de Putin són ràpids i inesperats: en només 23 dies es va annexionar Crimea. ¿En porta alguna de cap o només són vols de reconeixement? Difícil de respondre-hi. Però sí que RT -la seva joia de la corona- continuarà dedicant hores a Catalunya, amb moments estel·lars com ara l’entrevista que li va fer l’exprimer ministre escocès Alex Salmond al president Carles Puigdemont. A Putin, Catalunya li queda lluny, però no la perdrà de vista.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF