Què demana la UE a canvi de donar més temps al Regne Unit per marxar?

França encapçala un front de països durs que volen que els britànics perdin el dret de veto

Els líders de la Unió Europea estan reunits aquest dimecres al vespre per decidir fins quan s'allarga (un altre cop) l'embolicada sortida del Regne Unit de la UE. Abans d'entrar a la reunió amb la resta dels seus homòlegs, poc abans de les 19 hores, la primera ministra britànica, Theresa May, s'ha reunit amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La demanda de May és una segona pròrroga del Brexit fins al 30 de juny. Però ja d'entrada la proposta de Tusk als Vint-i-set és d'una pròrroga més llarga (d'un any) i flexible, que permeti al Regne Unit marxar quan aconsegueixi aprovar l'acord de retirada al seu Parlament i al mateix temps alliberi la UE de les contínues reunions límit per evitar la sortida sense acord. Que la reunió s'acabarà amb una segona pròrroga està gairebé garantit, la qüestió és definir a canvi de què. 

Les implicacions de continuar allargant el Brexit més enllà de les eleccions europees del 26 de maig preocupen alguns països europeus que volen garanties que si el Regne Unit es queda no entorpirà la política europea. França és qui ha mantingut un discurs més dur, posant sobre la taula fins i tot l'exigència que el Regne Unit renunciï al seu dret de veto. 

Theresa May ha arribat al Consell amb un to baix, conciliador i gairebé conformista. "El que és important és que qualsevol pròrroga ens permeti sortir tan aviat com haguem aprovat l'acord de sortida", ha repetit la 'premier' davant la pregunta de com reaccionarà davant una oferta d'extensió temporal més llarga del que ella mateixa demana. May ha insistit que el seu objectiu és haver marxat abans de les eleccions europees. 

Discussions europees entre els Vint-i-set

Però, sigui més llarga o més curta, el Regne Unit haurà de fer promeses. El negociador europeu del Brexit, Michel Barnier, ha repetit abans d'entrar a la trobada que "la pròrroga ha de ser útil, ha de servir un propòsit", i això és el que els líders volen sentir per part de May. Un pla concret, una estratègia que els doni garanties que amb més temps podrà arribar a un acord amb el líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, amb qui tot just ha començat les converses. 

Però no seria la primera vegada que May arriba a Brussel·les sense concretar un pla als líders europeus, i un dels països que estan més farts que el Brexit monopolitzi totes les converses és França. El seu president, Emmanuel Macron, ha insistit que "és indispensable que el Regne Unit no comprometi el projecte europeu i que no bloquegi les decisions". Per això ha deixat clar que si vol una pròrroga ha d'explicar en quin projecte polític es basa. Davant aquest temor, fonts diplomàtiques franceses han posat sobre la taula la possibilitat que si el Regne Unit es queda a la Unió Europea assumeixi el seu paper de "país que marxa" i, per exemple, es comprometi a no fer servir el seu dret de veto en decisions comunitàries a llarg termini. 

A la pràctica, aquesta condició és de difícil encaix jurídic, com han reconegut altres fonts diplomàtiques i europees al llarg de l'última setmana. Però hi ha altres opcions com ara replicar l'actual estructura de reunions sobre el Brexit entre 27 i no 28 per a qüestions futures de rellevància, com per exemple el marc financer plurianual, que un Regne Unit que té intenció de marxar de la UE podria bloquejar si volgués. Però, al mateix temps, els tractats europeus deixen clar que mentre sigui estat membre qualsevol estat té tots els drets, obligacions i responsabilitats. 

L'exigència de França troba el suport de països com Bèlgica o Dinamarca, però Macron és qui manté el discurs més dur. Països com Alemanya o Àustria, en canvi, se centren en l'objectiu d'evitar el Brexit caòtic. Tot i això, la voluntat de la UE és continuar demostrant unitat, i per això Macron s'ha reunit de manera bilateral amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. 

Quina posició té Espanya?

Qui no es decanta per cap de les dues bandes és Espanya. El president espanyol, Pedro Sánchez s'ha limitat a reiterar que manté una posició "constructiva" i que el seu objectiu és mantenir la unitat dels 27 i evitar el Brexit sense acord. No ha volgut posar condicions sobre la taula ni fer cap valoració sobre com hauria de ser de llarga la segona pròrroga. 

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF