Què és i com actua el Novitxok, l'agent tòxic amb què s'ha enverinat Navalni?

El 2018 l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla ja van ser víctimes d'aquesta substància

Després que el govern d'Alemanya confirmés, dimecres, que el líder opositor rus  Aleksei Navalni va ser enverinat amb Novitxok, bona part del món torna a parlar d'aquest agent tòxic, desenvolupat per la Unió Soviètica durant la dècada dels 70. I és que no és el primer cop que un opositor del Kremlin és atacat amb aquest tipus de verí. El 2018, per exemple, van intentar assassinar l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iúlia amb aquesta substància a la localitat anglesa de Salisbury, un episodi que va acabar desencadenant una greu crisi diplomàtica entre el Regne Unit i Rússia. Ara, la història es repeteix, però en aquest cas la víctima és el carismàtic activista anticorrupció i la principal veu dissident amb el Kremlin, Aleksei Navalni, que continua en estat de coma a l'Hospital La Charité, a Berlín. 

Però, què és i com actua aquesta substància? En primer lloc, i per situar el seu origen, cal anar a la dècada dels 70, quan la Unió Soviètica la va començar a desenvolupar sota aquest nom: Novitxok (que significa 'acabat d'arribar'), un grup d'agents nerviosos fruit d'un programa militar batejat amb el nom en clau Foliant, instal·lat a Pavlodar, al Kazakhstan. El propòsit era trobar una substància que no fos detectable per les inspeccions internacionals –especialment per l'equip de protecció química de l'OTAN.

El líder opositor rus va ser enverinat amb un agent tòxic prohibit

I en gran part ho van aconseguir. Aquesta família de verins, per a la qual no hi ha antídots o remei com a tal, és molt senzilla de transportar i manipular i sol passar desapercebuda a la sang. El resultat, però, és fulminant: trenca tota la comunicació entre nervis i músculs i és fins a vuit cops més perillós que el gas sarín, substància utilitzada en atacs químics com els del règim sirià l'agost del 2013 contra la població civil a la perifèria de Damasc, o el 2017 contra civils a Idlib.

N'hi ha prou que una persona inhali el Novitxok o que el toqui perquè el verí comenci a fer efecte. Òbviament, com més gran sigui la dosi pitjors són les conseqüències. "El Novitxok és especialment letal en éssers humans amb una quantitat ínfima, cosa que fa difícil que sigui detectat pel gust o l'olfacte", explicava fa uns dies a l'ARA la catedràtica en química inorgànica Adela Muñoz.

"No hi ha substància química que no deixi rastre"

I és que, en el cas de Navalni, el seu cercle considera que l'opositor rus hauria estat enverinat a través d'una tassa de te que es va prendre el 20 d'agost a la cafeteria de l’aeroport siberià d’Omsk. Va ser durant el vol quan l'activista es va començar a trobar malament fins al punt que es va haver de fer un aterratge d'emergència. 

Sigui com sigui, els efectes del Novitxok són diversos i greus i, sobretot, ataquen el sistema nerviós central. Generalment, doncs, causa espasmes musculars que poden aturar el cor, causar una acumulació de fluid als pulmons que pot ser mortal, així com danyar el sistema motor, òrgans com el fetge i cèl·lules nervioses. Això fa que els que han estat enverinats amb Novitxok tinguin dificultats per caminar o moure els braços. En els pitjors dels casos, la víctima entra en coma o pot acabar morint, principalment per asfíxia degut a l'alentiment del ritme cardíac i l'obstrucció de les vies respiratòries.

Sospites històriques

Rússia ha produït diverses versions de Novitxok al llarg de la història però, segons els experts, no hi ha dades fiables de quantes víctimes hi ha hagut per aquesta substància. El motiu? Les morts resultants poden passar fàcilment desapercebudes per la seva similitud amb les morts provocades, per exemple, per un atac cardíac. 

Tampoc queda clar quin va ser el primer cop que es va utilitzar la toxina fora del laboratori. Veus expertes assenyalen el 1995, quan un empresari rus i la seva secretària van ser assassinats i, en aquell moment, la mort es va atribuir a un enverinament per un metall pesat. Més tard, però, guanyaria força l'opció del Novitxok. 

Putin i la intoxicació de Navalni

Ara bé, des de Moscou es nega rotundament que el Kremlin estigui al darrere de l'enverinament de Navalni. Però diversos països, entre els quals l'Alemanya d'Angela Merkel, ja han expressat la seva desconfiança i han demanat explicacions a Vladímir Putin. La història els va en contra. Els espies russos tenen un llarg historial d'ús de verí per cometre assassinats i són moltes les veus que defensen que Rússia compta amb unitats d'espies entrenats en l'ús i el domini de la majoria de substàncies químiques perilloses que, com el Novitxok, poden provocar la mort d'una persona en poques hores. 

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF